«Terra de lletres: el paisatge de Catalunya en 60 visites literàries»

Llavina, Jordi (ed.).Terra de lletres: el paisatge de Catalunya en 60 visites literàries. Barcelona: Comanegra, 2018. 270 p. ISBN 978-84-17188-28-3. 20 €.

Talment com diu el títol del llibre, aquesta obra a cura de Jordi Llavina consisteix en un recorregut per seixanta textos sobre paisatges catalans, escrits per una seixantena de grans autors, reconeguts i seleccionats per en Llavina. Autors d’aquí i d’allà, textos en català i en castellà, sobre Catalunya, sobre els catalans, sobre el paisatge i els seus costums. Autors dels segles XIX i XX que han copsat amb lletres la terra que han admirat, la terra que han estimat o els ha donat aixopluc. Certament, podem dir que és una geografia literària.

Els textos seleccionats provenen de novel·les, d’obres memorialístiques, de dietaris i en dos casos únicament, d’obres líriques: la d’en Xavier Amorós i el paisatge de Pradell de la Teixeta, i en Joan Margarit i la seva descripció de Montjuïc. La intencionalitat és que el país hi quedi representat de manera equilibrada i proporcionada, que s’hi representi la plana i la muntanya, les platges, els pobles i les grans ciutats... tot un món en cada racó de Catalunya. I podem constatar que en Llavina se’n surt prou bé, fent una bona tria d’autors i una molt bona selecció de textos representatius. Tot i així, sabem certament que la capital del país sempre ha tingut més pes en la creació literària, fet que constatem en Terra de lletres, dels seixanta textos, setze pertanyen a la ciutat de Barcelona.

Cada capítol està dedicat a un autor diferent, l’ordre de capítols és alfabètic seguint el cognom de l’autor seleccionat. I per a cada capítol i de forma introductòria, l’autor ha triat una frase il·lustrativa del text, un autèntic tractat breu del paisatge que serveix com a reclam per a la lectura.

Així podem trobar tot un seguit d’escrits d’autors ben diversos que donen compte d’un país petit però ben variat, un país que va de la muntanya a la plana, del poble a la ciutat... divers però molt interessant.

Aquesta geografia literària recorre pobles com el Cadaqués d’en Josep Pla o Sitges, amb Josep Maria Planas, pobles típics que han inspirat poetes i narradors al llarg del temps. Comarques com l’Alt Empordà, de Montserrat Vayreda, autors clàssics com Jacint Verdaguer i la seva estimada Cerdanya, fins arribar a autors contemporanis com Jaume Cabré o Quim Monzó.

Destacar el darrer capítol, d’Olga Xirinacs, que clou el llibre, dedicat a la Costa Daurada, que ben encertadament Llavina ha situat com a tancament de l’obra. Capítol dedicat a la costa i com a contrapunt final a l’aigua, configuradora de terres, creadora de vida: «Aigua antagònica, oposada, paradoxal perquè uneix i separa; perquè és salvatge i dominada».

Alhora, cal que remarquem que en tot el llibre el fil conductor és la descripció d’indrets sense una ruta establerta, no hi ha llocs primers ni darrers, ni millors ni pitjors. És el lector el que crea el seu propi i únic viatge, és ell el que escull el seu itinerari per fer-lo personal.

Esmentar també la coberta del llibre. Mirar-la, palpar-la t’evoca la terra en si mateixa, com a substrat del paisatge. Tant pel color com pel tacte rugós, és inevitable fer una associació directa al substrat que ens sosté. I dins d’aquest substrat trobem una mena de mapa del nostre país, Catalunya. És un mapa-llibre de seixanta tastos de paisatge que ens conviden a llegir tota l’obra completa.

En definitiva, l’obra d’en Jordi Llavina ens serveix per passejar per Catalunya llegint els grans autors que han enfortit la imatgeria de la nostra terra, la nostra manera de ser, la nostra manera de veure’ns, la nostra cultura.

Fina Olivella Cuscó
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria