«La subasta: casi una novela»

Borràs, Rafael. La subasta: casi una novela. Córdoba: Berenice, 2019. 285 p. (Novela). ISBN 978-84-17797-75-1. 21 €.

El primer que m’ha cridat l’atenció d’aquest llibre és la tipografia de la coberta, que ressalta amb un cos de lletra molt més gran el nom de l’autor que el títol de la novel·la, bé, de «Casi una novela» com subtitula el llibre l’autor.

Efectivament, el subtítol ja ens orienta, però llegint les primeres pàgines es fa evident que no es tracta d’una novel·la, sinó d’un diari de la setmana en què l’autor, camuflat d’amic de l’autor (el profesor Elbo) va passar a la Fira de Frankfurt de 1982, on suposadament s’havien de subhastar per part de «La Agente» els drets d’edició d’unes memòries apòcrifes del General Franco. La intriga per descobrir qui n’és l’autor, qui està al darrere de l’operació i quina editorial s’endurà l’original per publicar, no s’aclareix fins al final del llibre.

Està estructurat en sis dies de la setmana, de dilluns a dissabte, un per capítol més uns agraïments, que en realitat són una bibliografia de llibres sobre la Guerra Civil, el franquisme i la transició.

Més aviat es pot llegir com un complement, centrat en un esdeveniment concret com la Fira de Frankfurt, de La batalla de Waterloo i La guerra de los Planetas, els dos volums de memòries de RBB (Rafael Borràs Betriu) que acaben en 1984, malgrat que el segon volum comença amb el seu acomiadament de Planeta el 1995 i que ambdós van ser publicats entre 2003 i 2005 per Ediciones B.

Fidel a la màxima «Ni está el mañana, ni el ayer, escrito» d’Antonio Machado, el text és una posada en qüestió dels mecanismes, conceptes i pràctiques del món editorial, dels seus personatges que apareixen amb els seus noms reals, o amb «malnoms» reconeixibles com El Gran Jefe per J.M. Lara, El Vampiro per Sebastián Auger o La Agente per Carmen Balcells, entre d’altres.

RBB es desdobla en el narrador, el professor Elbo (personatge de ficció) i en el seu amic Martí Martín, que és ell mateix i que durant tota la «novela» apareix com «el editor de Ridruejo». La insistència en l’epítet, fa pensar que RBB dona molta importància a la seva relació amb Dionisio Ridruejo, falangista convertit a la democràcia ja a començaments del franquisme. La detallada descripció del seu enterrament reforça aquesta idea. El text està farcit de reculades als anys de la immediata postguerra i també de fugides endavant, descrivint esdeveniments molt posteriors a 1982, que en algun cas arriben fins ben entrat el segle XXI.

Molts diàlegs estan plens de disquisicions sobre el caràcter de la monarquia borbònica. RBB ha escrit uns quants llibres sobre Alfons XIII, Don Joan de Borbó i Joan Carles I, i està reconegut com un bon coneixedor dels entrellats de la Zarzuela. El llibre és ple de descripcions de les relacions de Martí Martín amb els autors de la seva gran creació, la col·lecció «Espejo de España» que va publicar fins a 178 títols a l’editorial Planeta.

La trama «novel·lesca» només és l’excusa per presentar la importància, envernissada de falsa modèstia de l’autor, en el context de la Fira de Frankfurt, les relacions amb personatges notables, autors, agents literaris, altres editors i tot el món editorial mundial i més específicament europeu occidental i americà. El 1982 encara faltaven set anys per a la caiguda del mur de Berlín.

Per saber-ne més sobre la Fira de Frankfurt podeu llegir: El síndrome de Frankfurt de Sergio Vila-Sanjuán (RBA Libros, 2007), una petita introducció en aquest complex món, amb fotografies, anècdotes i personatges interessants.

Antoni Estela Barnet
Alumne de la Universitat de l’Experiència