Lector, mesura de totes les coses
Iborra, Josep. Una literatura possible. Pròleg, Francesc Pérez Moragón; nota preliminar, Enric Iborra. València: Institució Alfons el Magnànim, 2021. 2 vol. ISBN 978-84-7822-858-4. 36 €.
Josep Iborra (1929-2011) ha estat un dels crítics literaris valencians més notables i prolífics de la seua generació. En dona fe, amb un bon miler de pàgines, Una literatura possible, el primer títol de l’«Obra literària completa» que publica la Institució Alfons el Magnànim i que s’enceta amb dos volums dedicats a la crítica literària: el primer conté una selecció variada de les vora huit-centes ressenyes documentades que va escriure a diferents mitjans escrits. Autors clàssics de la literatura universal i catalana hi són comentats al costat d’autors contemporanis, autòctons o traduïts, tot seguint el ritme i la pauta de l’actualitat editorial. El segon volum, en canvi, se centra en la literatura catalana al País Valencià, i al costat de nombroses ressenyes periòdiques, també aplega estudis i articles monogràfics més llargs, sovint amb una perspectiva històrica, que aborden els corrents literaris i els autors principals del segle XX al País Valencià. Un i l’altre, entre materials ja publicats ‒descatalogats o dispersos‒ i una bona aportació de papers inèdits, són una invitació a repassar més de trenta anys de producció editorial en català a través del garbell d’un crític rigorós i de confiança, que estava convençut, entre altres premisses, que la crítica literària té una responsabilitat essencial amb la literatura de què és part, fins al punt que la fa possible, o la normalitza, facilitant l’intercanvi d’idees i judicis entre els principals actors del circuit literari.
