Optimisme i idees per animar els adolescents a llegir

Salas Díaz, Miguel. (En) plan lector: sobrevivir a la adolescencia sin dejar de leer. Barcelona: Plataforma, 2023. 147 p. (Plataforma actual). ISBN 978-84-19655-26-4. 16 €.

Si a totes les persones que ens dediquem a la promoció de la lectura ens donessin vint euros cada cop que ens han dit «tinc un adolescent que no llegeix, què puc fer?», segurament ara mateix podríem estar retirades, sense treballar i vivint en una illa paradisíaca llegint tots aquells llibres pendents. I suposo que com que aquesta pregunta cada cop se sent més sovint, comencen a florir més llibres dedicats únicament i exclusivament al foment de la lectura entre els més joves.

Quan em topo amb llibres com aquest, sempre els agafo amb recel i escepticisme: molts acaben sent una llarga llista de dades, xifres o estadístiques que resulten poc pràctiques i de lectura feixuga, o llibres de professors «enrotllats» que creuen tenir el mètode definitiu i infal·lible perquè els adolescents llegeixin i vegin la lectura com una cosa «guai».

Però el llibre del professor Miguel Salas no és ni una cosa ni una altra: va per feina, és realista i sap ser optimista sense donar per fet que és una feina fàcil, que tot el que proposa no funcionarà a tothom i que, sobretot, cal trobar la manera de fer-ho. És a dir, no ha fet una guia per dur-la terme tal com raja, sinó més aviat que serveixi d’ajuda, d’inspiració i per agafar idees.

El cos principal del text s’estructura en cinc capítols, on analitza: 1) Perquè, malgrat tot, cal animar els adolescents a llegir; 2) Causes de per què decau la lectura en l’adolescència; 3) Maneres pràctiques de fer accions de promoció lectora; 4) Què poden fer-hi les famílies; i 5) Com triar les lectures per recomanar.

Al llarg d’aquestes parts, podem trobar propostes interessants i no massa difícils de dur a terme, com per exemple: tenir una biblioteca escolar, considerar la lectura com un espai de pausa digital i de silenci, posar en pràctica la tertúlia literària, estona de lectura a l’aula o, també, una proposta interessant i que segurament, generaria molt debat: dividir l’assignatura de Llengua en tres de diferents: Llengua, Literatura i Hora de lectura.

Com a bibliotecària, quan llegeixo llibres així, m’agrada analitzar quantes vegades i quant triga a aparèixer la paraula «biblioteca». Aquí no s’esmenta fins a la pàgina 64, i la biblioteca escolar no surt fins a la pàgina 87, si bé és cert que dedica moltes línies a parlar-ne, es troba a faltar que s’esmenti moltes més vegades, i més, tenint en compte que el gran gruix de propostes que surten al llarg del llibre, estan encarades a l’àmbit escolar. Com pot ser que al final del llibre es desfaci en elogis cap a les bibliotecàries, però a la meitat del llibre expliqui als docents com fer una selecció de llibres perquè els alumnes llegeixin en el temps de lectura a l’escola? No es podria fer conjuntament amb la bibliotecària del centre? No era un bon moment per tornar a esmentar el paper que tenen les biblioteques i el personal que hi treballa, sigui de les públiques o les escolars? Són petits detalls que saben greu.

Així i tot, s’agraeix un llibre que trenqui tòpics lectors i, també, que no es deixi endur pel romanticisme lector i l’abordi des del realisme i la sensatesa, si bé és cert que, personalment, amb moltes coses de les que es proposen i comenten no hi estic d’acord i no les esmento perquè són temes que mereixen un debat. Amb tot, és un llibre molt recomanable, útil, interessant i de lectura àgil, tant per a docents com per a les famílies.

Com a proposta complementària, recomano també la lectura del llibre La nostalgia del vacío: la lectura como espacio de pertenencia en los adolescentes de Freddy Gonçalves da Silva (Zaragoza: Pantalia, 2018), un dels millors llibres si voleu animar i acompanyar els adolescents en la lectura.[1]

Marta Cava   
Bibliotecària