Vila-Sanjuán, Sergio; Doria, Sergi (eds.). Paseos por la Barcelona literaria. Edit. gráf., Rossend Casanova. 2.ª ed. actual. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2016. 360 p. ISBN 978-84-9850-921-2. 19 €.
Barcelona és des del 2015 Ciutat de la Literatura dins de la Xarxa de Ciutats Creatives UNESCO. Al llarg de la història, Barcelona i la literatura han mantigut una estreta relació, tant com a centre de producció industrial i com a centre d'inspiració literària.
Per tal de conèixer i difondre aquesta relació entre Barcelona i la Literatura, aquests darrers dos anys han sortit publicats nombrosos articles i llibres que fan palès aquest maridatge de ciutat tacada de tinta i de creativitat. Paseos por la Barcelona literaria és un d'aquests llibres que ara tenim ocasió de tornar a llegir en una segona edició actualitzada.
Els autors que han tingut cura de l'edició d'aquesta guia són dos reconeguts escriptors i periodistes, especialitzats en crònica cultural i crítica literària a La Vanguardia i a l'ABC, que coneixen molt bé tot el que es cou dins l'olla cultural de la ciutat. És una obra col·lectiva, en la qual cada capítol ha estat realitzat per altres escriptors que també han explorat molt bé les capes de la pell literària de la ciutat.
El llibre està dividit en setze capítols que són, cadascun d'ells, els diversos itineraris que els autors proposen per descriure la relació dels llibres amb la ciutat.
1. El primer itinerari és: Las piedras góticas de Barcelona: un paseo con Desclot, Metge y Boscán, itinerari realitzat per José Enrique Ruiz-Domènec. És un recorregut pel centre històric de la ciutat, el conegut Barri Gòtic, que té per fronteres les antigues muralles de la Barcelona medieval, entre les quals l'historiador Bernat Desclot, l'humanista Bernat Metge i el poeta Joan Boscà van viure i deixar testimoni de les seves identitats culturals.
2. Solo por ver Barcelona: la ruta de Don Quijote, itinerari fet per Jordi Galves, en el qual ens explica què deuria veure i què deuria sentir Cervantes en les seves dues visites a la ciutat, i com ho reflecteix en El Quijote.
3. La Barcelona del Barón de Maldà, de Joan de Déu Domènech, ens submergeix en l'obra de Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà. Calaix de sastre, que és un dietari que el baró va escriure durant cinquanta anys, ha esdevingut un valuós document per conèixer amb detall la vida quotidiana de la Barcelona dels segles XVIII i XIX.
4. La Barcelona costumbrista, per Julià Guillamon, és un relat de les obres que descriuen la transformació entre la ciutat antiga i moderna, amb les seves tradicions i personatges, observant la realitat que queda reflectida, per exemple, a les obres de Santiago Rusiñol.
5. Verdaguer y Barcelona, de Joan Nogués, és un retrat vital i literari de Jacint Verdaguer, autor de l'Oda a Barcelona, poema que va tenir un gran ressò en la societat barcelonina del moment.
6. La Rambla, riera de vidas, de Sergi Doria. La Rambla de Barcelona i els edificis i entitats que l'envolten, com l'Ateneu, la Boqueria, el Liceu, etc., són sens dubte els llocs més emblemàtics pels quals transiten una gran part dels personatges que protagonitzen els llibres, que tenen com a escenari narratiu la ciutat de Barcelona i que esdevenen flux inspirador de moltes novel·les.
7. El Ensanche literario, de Joan Nogués, és un recorregut per un dels barris que defineixen més bé el canvi urbanístic, econòmic i social de Barcelona i, per tant, també del canvi de l'imaginari literari de la ciutat que podem observar a les obres de Carmen Laforet o Montserrat Roig.
8. Barcelona y el mar, de Joan Nogués, és un itinerari que té com a motiu aglutinador els autors i les obres que s’han inspirat en el barri de la Barceloneta i el front marítim de la ciutat.
9. Mercè Rodoreda y las novelas de Barcelona, de Joan Nogués, ens proposa un recorregut literari per les obres de Mercè Rodoreda i la ciutat, que configuren, entre totes elles, un mosaic realista de la vida de la ciutat i de la seva gent i, per aquest motiu, l’autor de l’itinerari declara que les novel·les de la Rodoreda «son las novelas de Barcelona».
10. La Barcelona revolucionaria y los intelectuales europeos: George Orwell (y Simone Weil) també de Joan Nogués, té com a motiu principal un recorregut per l'obra Homenatge a Catalunya d'Orwell i els llocs de la ciutat on es van desenvolupar els fets narrats de la Guerra Civil.
11. La Barcelona de los trabajadores y el paisaje del Pijoaparte de Josep M. Huertas Claveria, itinerari en el qual es dona relleu a les obres i barris que van acollir gran part dels treballadors immigrants dels anys seixanta i setanta: el Carmel, el Poblenou, la Zona Franca, barris relacionats amb les novel·les de Marsé, Benguerel i Candel.
12. Barrios altos, itinerari proposat per Miguel Dalmau, és un recorregut per les obres i espais dels autors de la generació dels cinquanta, Barral, Gil de Biedma, Goytisolo, etc.
13. Carvalho y cía., una senda negrocriminal, de Montse Clavé, com explicita el seu nom, és un capítol dedicat a la novel·la negra, amb especial èmfasi en les obres de Vázquez Montalbán i González Ledesma.
14. La Barcelona poética de Borja Calzado, és una fotografia literària de la Barcelona per la qual van caminar alguns dels poetes més celebrats del segle XX, com Maragall, Machado, Carner, Foix, etc.
15. Barcelona posmoderna: la ciudad de los prodigios, de Julià Guillamon, és un itinerari que transita per les obres dels autors més rellevants que van reflectir els nous ambients i els canvis que es van viure durant la dècada de la Barcelona olímpica.
16. El eterno retorno, de Sergi Doria, és una breu pinzellada per la història literària del segle XX a través de les obres i autors que van novel·lar la vida social de la ciutat.
El llibre conclou amb tres capítols fora de numeració realitzats pels editors del llibre Sergio Vila-Sanjuán i Sergi Doria. El primer, el més llarg del llibre, titulat Inventario del otro «boom» barcelonés, és un recull força exhaustiu de la gran creativitat literària i producció editorial que s'ha produït en el nostre país des de l'inici d'aquest segle XXI.
El segon capítol sense numerar, El club de los humanistas, és una petita història de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, nascuda en el segle XVIII com a tertúlia literària i que, al llarg d'aquests segles ha acollit centenars d'escriptors, historiadors i intel·lectuals, dedicats principalment a l'estudi i difusió de la història i la literatura del nostre país.
El tercer i darrer capítol, Quién es quién, és un índex d'autors citats en els itineraris del llibre (excepte els que apareixen en els dos darrers capítols: El nuevo «boom» barcelonés i El club de los humanistas). Els autors d'aquest índex estan ordenats per ordre alfabètic i de cada autor s'inclou la data de naixement, una breu ressenya biogràfica i una relació de les seves obres més importants i la data de publicació.
Aquest llibre publicat per primera vegada l'any 2005 és un recorregut literari i visual per Barcelona a través dels llibres i autors que han convertit la ciutat en part essencial de la seva narrativa literària. Una ciutat que viu la literatura, una ciutat que és font d'inspiració, escenari de comèdies i tragèdies, refugi d’escriptors i llar de forasters i immigrants. És, per tant, un bon testimoni d'aquesta aliança entre la Literatura i la Ciutat.
És un llibre molt ben editat, amb nombrosos plànols de la ciutat i fotografies dels llocs i monuments pels quals hi circulen els personatges literaris. El paper couché amb el qual està imprés fa que el text i les imatges tinguin una gran qualitat. Llegint-lo coneixerem els carrers per on han passejat i les cases on han viscut els autors i els seus protagonistes. És un llibre pensat per a tots els públics, ja que els itineraris són fàcils de seguir i la majoria de les obres presentades es troben editades i a l'abast de qualsevol lector encuriosit. També és molt útil per a llibreters i bibliotecaris perquè podran trobar bibliografia sobre la ciutat ordenada per àmbits temàtics, que facilitarà la recerca i l'assessorament de lectors. Al final de cada itinerari hi ha la bibliografia de les obres citades i les pàgines dels llibres a les quals fan referència els textos i llocs citats.
El capítol anomenat Quién es quién és un índex dels autors citats en els itineraris, ordenats alfabèticament, encara que es troben a faltar alguns autors, que tot i que són citats no hi apareixen, com per exemple Nabókov, autor d'un assaig sobre El Quijote (p. 45), o també Alexandre Plana i Josep Coroleu (p. 291) o Llorenç de Sant Marc (p. 183). Al ser una segona edició actualitzada, hauria estat un encert corregir aquests oblits i poder incloure també a l’índex, la relació dels nombrosos autors citats en el capítol Inventario del otro «boom» barcelonés, ja que molts d'ells pertanyen a generacions més joves i, per tant, a llibres editats més recentment. Hauria estat bé incloure un índex final de totes les obres citades, per tenir una relació ordenada de la bibliografia sobre la ciutat de Barcelona.
La reedició i actualització del llibre és una bona ocasió per tornar a gaudir, una altra vegada, de la seva lectura, ja que el lector trobarà que és un llibre interessant i amè, que dona llum i excita la curiositat per conèixer de més a prop la fesomia de la ciutat i els camins ondulants de les obres literàries que la representen i que, a més, té el valor afegit de ser una de les guies amb la bibliografia més significativa i exhaustiva dels llibres similars publicats fins ara.
Enric Balanzó
Afegeix un nou comentari