Bas Carbonell, Manuel. Pasión por los libros: memorias de un bibliófilo. València: Universitat de València, 2017. 305 p. ISBN 978-84-9133-076-9. 25 €.
El món del llibre antic no és un món que sigui fàcilment accessible pel públic comú perquè les característiques d’aquest material (preu, recerca, conservació, consulta, etc.) el fan quasi opac a aquells que no tenen uns mínims coneixements i referències sobre què han de buscar i, encara més important, sobre què han trobat, i també perquè només els experts saben que allò antic no sempre és valuós i, algunes vegades, que un llibre sigui valuós no vol dir que sigui vell (però aquest ja seria un altre tema).
Per aquests motius, el nom de Manuel Bas Carbonell pot no ser gaire conegut fora d’aquest àmbit bibliòfil, i pot ser que tampoc no ho sigui fora del sector cultural de Xàbia ni del País Valencià. Per tant, la pregunta és obligada: per què Bas Carbonell ha decidit escriure aquestes memòries? La resposta és senzilla: perquè la seva biblioteca privada, formada per vells i valuosos volums de llibres sobre tot allò referent a la història del País Valencià, sí que n’és, de coneguda i de reconeguda: Bas Carbonell, amb orgull, en més d’una ocasió al llarg del llibre (i que consti: qui està escrivint aquesta ressenya no critica pas aquest orgull, és més, el troba apassionadament lògic), elogia la seva pròpia biblioteca i recorda que sempre ha estat oberta a tot aquell estudiós i investigador que ho necessités (fins el punt que el 1994 la va donar a la seva localitat, Xàbia) i, per tant, aquestes memòries no deixen de ser un perllongament de la seva filosofia de vida: si la seva biblioteca és oberta, la manera com es va originar i com l’ha mantinguda el seu propietari, també ho ha de ser.
Però arribats en aquest punt, cal aclarir el terme «memòries» (i per què jo em refereixo a «aquestes memòries» i no a «les seves memòries», que seria el més habitual): és un terme que ens remet al fet que Bas Carbonell ens explica aspectes de la seva vida personal com ara fets importants, records, relacions familiars i amicals... i que ho farà en la mateixa proporció que ens explicarà la seva vida professional (com a gestor econòmic i fiscal, i ocupant diferents càrrecs culturals en diverses institucions valencianes i xabienques, així també com a gestor de la seva pròpia biblioteca). En aquest cas no és així: la llarga experiència professional de Bas Carbonell necessitava que algú la catalogués (com si fos el fons d’una biblioteca), que tot quedés ordenat i que no es perdessin les seves innombrables aportacions a la bibliofília, ja sigui en forma d’articles, llibres, pròlegs, etc., i, per tant, la paraula «memòria» podria ser fàcilment substituïda per la paraula «memoràndum»: una vida dedicada al llibre comporta una quantitat de papers tan gran que cal organitzar-la i publicar-la amb l’objectiu que no es perdin. En aquest sentit, i com a exemple il·lustratiu, un dels capítols del llibre és una llarga llista de tots els articles en relació al llibre vell que ha escrit Bas Carbonell en diferents mitjans i revistes especialitzades.
Però una vida no és només treball (encara que pugui coincidir, per fortuna, amb la teva passió, com és el cas que ens ocupa), i en aquest rigor organitzatiu també ens trobem amb aspectes més personals de l’autor: sabem quan es va casar, quan van néixer els seus fills, aspectes de la seva vida d’estudiant o algunes anècdotes amb amistats, familiars i professionals (per exemple, enviant felicitacions de Nadal amb un text quasi perdut... i que l’autor del text no li va autoritzar a enviar-les). Però aquests moments, la major part de les vegades, només són entre línies. Bé, no sempre. Perquè la «passió» del títol, al contrari que amb «memòries», és del tot encertada. I no sempre la pot dissimular entre l’ordre arxivístic. Quan recorda la seva infància i joventut a les llibreries de vell de Xàbia, tot amant dels llibres i les llibreries s’hi troba reflectit: «lo cierto es que entre libros, grabados y revistas me encontraba como pez en el agua, eran mis buenos y mudos amigos, que como un ejército, se alineaban en las estanterías esperando que yo eligiera uno de ellos para absorber todo su sabio contenido».
Ja ho sabeu: si alguna vegada passeu pel número 28 del carrer del Forn de Xàbia, trobareu una «casona» i a dins us esperaran uns llibres molt antics, valuosos (no només econòmicament) i únics. Ras i curt, un lloc on us apassionareu.
Diego Ruiz Llamas
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari