Poesia espanyola del compromís: un cànon

García, Miguel Ángel (ed.). El canon del compromiso en la poesía española contemporánea: antologías y poemas. Madrid: Visor Libros, 2017. 332 p. (Biblioteca filológica hispana; 194). ISBN 978-84-9895-194-3. 20 €.

Miguel Ángel García, professor de literatura espanyola de la Universidad de Granada, ens proposa una nova antologia de la poesia espanyola contemporània, en aquest cas al voltant de la poesia del compromís.

Les seves investigacions es centren sobretot en la literatura de fi de segle i les avantguardes. Actualment és investigador principal del projecte de recerca «Canon y compromiso en las antologías poéticas españolas del siglo XX», finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad.

El seu especial interès per aquesta temàtica ja el trobem en alguns dels seus anteriors treballs, com per exemple Cartografías del compromiso: vanguardia e ideología en los poetas del 27 (Madrid: Calambur, 2017) i la recent coordinació del volum El compromiso en el canon: antologías poéticas españolas del último siglo (València: Tirant lo Blanch, 2017).

En la presentació de l’antologia, el professor García planteja els problemes fonamentals que sorgeixen en el moment de realitzar un treball així:

  • Les relacions entre poesia i compromís
  • La qüestió del cànon i les antologies

Tal com diu a la presentació, «todo canon implica una antología y toda antología propone un canon. Pero inmediatamente surge la pregunta de quién construye el canon y para qué».

Evidentment no existeix un únic cànon, sinó una pluralitat de cànons, segons es parteixi d’una antologia programàtica, fundacional, de grup o de generació, o bé una antologia panoràmica.

I a partir d’aquesta realitat, el professor García planteja les següents preguntes de difícil resposta: «Si las antologías son fábricas de capital literario, si son propuestas de canonización, ¿hasta qué punto ofrecen un resquicio al compromiso poético? ¿Hay antologías que se organizan exclusivamente o mayoritariamente a partir del compromiso de los poetas? ¿Cómo articulan la poesía con la sociedad y la historia? ¿Por dónde comenzar a construir un canon de las antologías poéticas del compromiso?»

A partir d’aquí trobem un recull de 14 articles de professors de diferents universitats espanyoles, com Granada, Barcelona, València, Oviedo, Múrcia o Castella-La Manxa; un parell de professors espanyols a la Universitat de Brno i Cincinnati; i un d’un professor italià de Roma. En cadascun d’aquests articles es parteix d’una antologia concreta per intentar construir un cànon del compromís, des de diferents perspectives i èpoques.

En el primer article es busca el compromís en la poesia de fi de segle en l’avantguarda i es destaca la famosa antologia Poesía española: antología (contemporáneos), de Gerardo Diego, de 1934, on s’inclouen poetes modernistes i noucentistes.

En el segon es planteja un cànon realista i el compromís del 27 a través de l’antologia Veinte años de poesía española (1939-1959), de Josep M. Castellet. Podem parlar d’una antologia promocional, amb l’exclusió de Juan Ramón Jiménez,  on es vol constatar la substitució de la poesia simbolista per una de caràcter realista.

El tercer planteja un enfocament interessant a través de l’antologia Poemas de la Alemania eterna, recopilació de Federico de Urrutia, publicada l’any 1940, amb una clara exaltació del feixisme. L’antologia parla de conceptes com la decadència i la necessària regeneració, la teoria de la conspiració i la idea d’Europa, a través dels poemes que lloen el nazisme i la figura de Hitler dels «poetas de España» antologats.

A continuació tenim una visió externa a través de l’antologia de Dario Puccini Romancero della resistenza spagnola (1936-1959) amb una primera edició de 1960 i una segona ampliada, del 1965. És una antologia sota el prisma de l’autor, hispanista i actiu intel·lectual d’esquerres. Planteja un cànon sintètic amb intenció transcultural. L’estructura de l’antologia divideix la selecció de poemes en tres blocs interessants: romancer de la guerra civil, l’exili, la presó i la resistència, i l’homenatge del món a través de poetes internacionals.

El cinquè article es centra en el llenguatge del compromís a través de la metapoesia en l’antologia Poesía social (1939-1968), de Leopoldo de Luis, amb una primera edició el 1965 i una altra d'ampliada el 1969. Apareixen poetes com Blas de Otero, José Hierro, Félix Grande o Gabriel Celaya i el seu famós poema «La poesía es un arma cargada de futuro».

Seguim parlant sobre el cànon i el compromís en els poetes del Grup del 50 i de nou parlem de l’antologia de Castellet Veinte años de poesía española, publicada el 1960 en una operació de política generacional, segons diria anys més tard Jaime Gil de Biedma. Apareixen poetes com José Agustín Goytisolo, Claudio Rodríguez, Carlos Barral, Ángel González, José Ángel Valente... Apareix una presa de consciència històrica i de classe.

Molt interessant trobem el següent article, on es destaca el paper de les dones poetes, a través de l’antologia Mujer que soy: la voz femenina de la poesía social y testimonial de los años cincuenta, d‘Angelina Gatell, publicada al 2006 i que recull poetes de tres grups generacionals: del 27, del 36 i meitat del segle XX. Selecciona poetes de la ruptura amb el femení normatiu i aposta pel femení lliure. I es planteja una pregunta: per què les dones no figuren a les antologies generals?

A continuació es parla de les antologies de l’estètica novíssima Nueve novísimos poetas españoles, de Castellet (1970), i Joven poesía española: antología, de Concepción G. Moral i Rosa María Pereda (1979). Es centra en aquesta última i analitza l’evolució dels poetes seleccionats cap a la poètica del silenci o cap a la poètica de l’experiència.

Un altre article interessant versa sobre l’equip Claraboya, un col·lectiu lleonès que publica una revista de referència amb el mateix nom i l’antologia Teoría y poemas el 1971, a la col·lecció El Bardo. Es pot considerar l‘única resposta organitzada a l’antologia de Castellet, anomenada «antología antinovísima». Aposta per una poesia del coneixement.

Seguim amb l’antologia 1917 versos, publicada el 1987, on veiem la paraula més obertament militant de Javier Egea, Luis García Montero, Benjamín Prado, Álvaro Salvador i Javier Salvago.

El segon article que parla sobre dones ho fa a partir de l’antologia Ellas tienen la palabra: dos décadas de poesía española, a càrrec de Noni Benegas i Jesús Munárriz, publicada el 1997 per Hiperión, on apareixen 41 autores nascudes entre 1950 i 1971. Algunes d’elles són Gabriela Baquero, Julia Otxoa, Ana Merino, Esther Zarraluki o Ana Rossetti.

Una altra antologia molt publicitada en el seu moment va ser Feroces: muestra de las actitudes radicales, marginales y heterodoxas en la última poesía española, d'Isla Correyero, publicada al 1998.

El penúltim article parla d’altres formes de compromís a través de l’antologia La cuarta persona del plural: antología de poesía española contemporánea (1978-2015), de Vicente Luis Mora.

I l’últim article destaca l’antologia Deshabitados, de Juan Carlos Abril, publicada el 2008, on recull poetes nascuts entre 1971 i 1985, la primera abanderada generacional amb noms com Elena Medel, Miriam Reyes...

Com es pot comprovar després d’aquest breu resum, a través dels articles del llibre podem tenir una panoràmica de la poesia del compromís des de la fi del segle XIX fins a l’actualitat.

El més interessant del llibre és la quantitat de bibliografia de cada article, totes les antologies que referencia, tant les que són protagonistes en cada article com les que es mencionen per completar la visió general de l’època que descriu, i tota la relació de poetes que es mencionen al llarg del llibre.

I finalment, el cànon no és res definitiu. Com hem pogut constatar, depenent de qui selecciona o compila l’antologia, es va establint i canviant el cànon. I hi ha tantes antologies com antòlegs. Una antologia sempre és una aposta estètica i personal. Sempre assumeix riscos, sempre té errors, però també encerts. Al final cada lector es va construint la seva pròpia antologia, i en conseqüència, el seu propi cànon.

M. Isabel Minguillón
Directora de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Barcelona)

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.