Promoting reading in the digital environment

Promoting reading in the digital environment [en línia]: report of the working group of EU member states’ experts on promoting reading in the digital environment under the open method of coordination. Luxembourg: Publications Office of the European Union, 2016. 86 p. <http://bookshop.europa.eu/en/promoting-reading-in-the-digital-environment-pbNC0116151/>. [Consulta: 1 oct. 2016]. ISBN 978-92-79-55086-7.

El passat abril, la Unió Europea va presentar l'informe Promoció de la lectura en l'entorn digital, [1] el qual va ser redactat per experts de 23 països de la Unió i de Noruega, com a resultat del Pla de Treball 2015-2018 per a la cultura de la UE.

Després d'una primera part on es descriu com s'han organitzat els diferents experts en l'elaboració i redacció de l'informe, tenint en compte que la prioritat del foment de la lectura és assolir una cultura accessible i inclusiva, es passa a una segona part que serveix tant per aclarir i definir conceptes bàsics i per identificar quines són les oportunitats i els reptes que ofereix la lectura en suport digital als diferents actors del sector del llibre.

Pel que fa a la definició de conceptes, i centrant-nos en els que es poden considerar els principals per a la comprensió de l'informe, per una banda el grup d'experts va definir la lectura com el conjunt d'activitats destinades a descodificar, interpretar i avaluar llibres tant de ficció com de no-ficció, on l'emoció i la cognició juguen un important paper (lectura profunda: «només la lectura profunda ajuda els individus a connectar amb la realitat que es presenta als textos [...] psicològicament ajuda la gent a connectar-se amb si mateixos, a integrar-se en una societat»). Per altra banda, es limita l'entorn digital a tres aspectes: 1) dispositius/contenidors digitals on predomini el text; 2) els canals digitals on es faci promoció de la lectura, i 3) l'alfabetització digital, és a dir, les habilitats dels lectors sobre maquinari i programari per tal de poder llegir en un dispositiu/contenidor digital.

L'informe detalla quines són les oportunitats i reptes que ofereix l'entorn digital a cada actor del sector del llibre, però en aquesta ressenya posarem l'èmfasi en els descrits que condicionen les llibreries:

Oportunitats:

• Desenvolupament d'un segment del mercat paral·lel, enfocat a clients digitals
• Els serveis que ofereix el gran espai del núvol pot optimitzar els costos dels proveïdors d'e-books
• Segons les dades d'un dels Estats membres, els e-books no es pirategen tant com altres e-continguts culturals

             Reptes:

• Les vendes d'e-books han arribat al seu punt més alt i, en alguns mercats, està desaccelerant el seu creixement
• El mercat en llengües minoritàries pot ser insuficient tant en grandària com econòmicament
• Els llibres en llengües minoritàries solen vendre's per altres canals que no són l'electrònic
• L'oligopoli de grans actors dels sectors poden perjudicar la competència legal
• L'operabilitat dels dispositius de lectura
• Multiplicació de serveis
• Elevat impost de l'IVA
• Les descàrregues il·legals

Centrant-se en l'entorn digital, l'informe remarca que aquest presenta una sèrie d'especificitats que cal tenir en compte a l'hora de promocionar-hi la lectura:

- Com ja s'ha dit, la lectura profunda ajuda a connectar el lector amb la realitat descrita. Si amb la lectura en digital és més complicat que s'hi doni aquesta connexió, les estratègies de promoció cal que comptin amb un seguit d'accions socialment complexes.

- Segons algunes investigacions, s'ha evidenciat que l'aprenentatge a través de la lectura en una pantalla és menys profund que a través del paper. Per tant, cal trobar en els textos digitals una funció específica que ajudi que siguin profitosos per als lectors.

Pel que fa a les estratègies que s'han d'adoptar cap als diferents tipus de lectors, l'informe destaca que els e-books poden ser:

• estimulants per a persones no-lectores o que no tinguin desenvolupades les seves habilitats lectores;
• una alternativa per a persones amb discapacitats, incloent impediments en la visió;
• estimulants per a la població preescolar, gràcies a la interacció amb les il·lustracions que hi puguin haver a la pantalla, que poden facilitar l'alfabetització, però tenint en compte que pot no ser beneficiós si la qualitat de la narració no és equiparable;
• populars entre la població adolescent i jove, tot i que en alguns Estats és precisament la generació posterior la que és més lectora d'e-books;
• un bon recurs d'informació entre investigadors, sobretot els e-books de descàrrega gratuïta, que permeten l'intercanvi de patrimoni intel·lectual.

L'informe també assenyala com la varietat de legislacions de cada Estat membre dificulta l’homologació en la promoció de la lectura i, posant el focus en els dos aspectes que afecten principalment les llibreries, argumenta que caldria:

- una homologació en l'IVA de l'e-book i la seva reducció; també recomana establir el preu fix;

- oferir la «portabilitat» dels e-readers i els e-books, és a dir, que independentment de l'operador pel qual es vengui l'e-book, s'ha d'evitar que el maquinari o el programari dels dispositius impossibilitin la lectura.

Per últim, l'informe finalitza amb una sèrie de conclusions i recomanacions per als Estats, per a la UE i per als actors implicats en el sector, que es poden resumir així:

• Implementar el Tractat de Marràqueix (facilitant les obres a persones amb impediments de visió)
• Promoure els estudis sobre la lectura per poder clarificar les diferències entre lectura en paper i en digital
• Promoure la lectura, tant en paper com digital, per reforçar l'acte de llegir
• Fomentar els serveis transfronterers (en especial atenció a projectes col·laboratius entre biblioteques)
• Revisar la legislació respecte l'IVA

Si bé durant tot l'informe se'ns descriuen un seguit d'exemples de diferents projectes que s'han dut a terme als diferents Estats per tal de promoure la lectura en l'entorn digital i que han estat efectius, la idea que hi és subjacent és que abans que la UE adopti una política comunitària clara i ordenada de promoció de la lectura en l'entorn digital, el que cal és que la UE faciliti l'homologació entre legislacions estatals del sector del llibre, ja que quan diferents Estats han compartit projectes (com compartir fons bibliogràfic digitalitzat), s'ha assolit l'èxit en el foment de la lectura.

Diego Ruiz Llamas
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria