Katsarova, Ivana. E-books [en línia]: evolving markets and new challenges. [Brussels; etc.]: European Parliamentary Research Service, 2016. 12 p. [Consulta: 9 abril 2016].
Document informatiu elaborat per l’European Parliamentary Research Service, que realitza anàlisis vinculades a la Unió Europea (UE) i com a suport a la presa de decisions del Parlament Europeu.
L’eix central del document és el llibre electrònic i els seus desajustos en el mercat de la UE. L’origen és la «interpretació» que els diferents països de la UE fan del llibre electrònic.
Prèviament es realitza una contextualització de la indústria editorial i els canvis més significatius soferts en els darrers temps: globalització, digitalització, concentració en grans grups... Són canvis que van més enllà de l’edició: el que es coneix com a indústria cultural i de l’entreteniment, etc.
Les dades que s’aporten indiquen que el sector de l‘edició és el més potent dins del món de la indústria cultural i d’entreteniment, amb una facturació de 151 mil milions de dòlars per sobre del cinema (133.000 milions), revistes (107.000 milions), videojocs (63.000 milions) i la música (50.000 milions). Tot i això, el 61% del comerç mundial es concentra en sis països: EUA, Xina, Alemanya, Japó, França i Regne Unit.
En el mercat europeu, el sector editorial, encara que més fragmentat, implica 90.000 empreses, amb 900.000 empleats i un volum de negoci de 60.000 milions d’euros, dels quals uns 22.000 milions corresponen a l’edició de llibres, amb uns 560.000 títols nous i un nivell d'ocupació de 130.000 persones.
Tornant al llibre electrònic, al 2014, el volum de negoci respecte a l’imprès va ser d’1 a 10. Concretament, 1.600 milions d’euros i 16.000 milions d’euros respectivament, i el tema va més enllà quan trobem que la penetració del llibre electrònic no és gaire significativa, amb l’excepció dels EUA i el Regne Unit, amb un 13 % i un 11,5 % respectivament, seguits per Alemanya amb un 5 %; casualment els països on es troben les seus dels principals grups editorials.
A partir d’aquí s’entén que hi ha camp per recórrer i que aquesta situació implicarà canvis substancials en el model de negoci (varietat de formats, nous canals i plataformes de distribució, i la desaparició del concepte de «llibre exhaurit», entre d'altres) que reduiran o redueixen els costos de producció i milloren l’eficiència amb el risc que suposa per a altres agents com ara els distribuïdors, el comerç minorista i probablement les mateixes biblioteques.
En qualsevol cas, sembla evident que el mercat del llibre electrònic es troba enmig d’aquest context globalitzat tant a nivell econòmic com digital. I aquí és on surten els «desajustos» principalment a nivell fiscal i de drets d’autor entre d'altres.
Un dels aspectes és el preu regulat del llibre imprès que es dóna en molts països (alguns països ho han aplicat o ho volen aplicar a la versió digital). Un mercat global facilita adquirir el document on sigui més avantatjós, per tant aquesta regulació, que té defensors i detractors, probablement deixi de tenir sentit.
A més, sorprenentment, a efectes fiscals, els llibres electrònics s’entenen com a producte digital («electronically supplied services») i no com a llibre, cosa que implica que amb l’excepció d’alguns països (i sense excloure la polèmica), s’apliqui el tipus general de l’impost sobre el valor afegit (IVA) –sensiblement superior al del llibre imprès, on amb l’excepció d’un parell de països, s’aplica l’IVA reduït o bé directament del tipus zero, com en el cas del Regne Unit i Irlanda–. Aquest tipus general d’IVA varia en els diferents països de la UE: entre el 17 % i el 27 %; un 21 % a l’Estat espanyol.
Aquest «greuge» fiscal posiciona en desavantatge el llibre electrònic respecte a l’imprès i, segons les diferents fonts, és un dels elements que frenen la seva penetració. Les dades indiquen que la taxa mitjana a la UE sobre el llibre imprès es d’un 7,6 %, per un 19,9 % de mitjana en la versió digital.
Respecte al tema fiscal, al setembre del 2015 la Comissió Europea va posar en marxa unes consultes per ajudar a identificar com modernitzar el pagament de l’IVA a les transaccions de comerç electrònic entre els diferents països, i es pretén que aquest treball es pugui utilitzar per redactar una proposta legislativa aquest any 2016, com a part de l’estratègia d’un mercat únic digital.
En tot cas, sembla que el Parlament Europeu reconeix que el tipus d’IVA que s’aplica als llibres electrònics és un «defecte legislatiu» i es proposa facilitar que els estats de la UE apliquin el tipus reduït encara que de «forma temporal».
Un darrer aspecte tractat és la protecció dels drets d’autor. Aquest és el polèmic Digital Rights Management (DRM): els defensors al·leguen la seva funció de prevenció davant de la pirateria i els detractors, que permet fer un seguiment dels patrons de lectura dels usuaris i per tant una valuosa font d’informació per a la seva estratègia de negoci. Curiosament hi ha dades que diuen que la descàrrega il·legal de llibres electrònics és al voltant de l’1 % (sense dades del seu impacte econòmic), molt per sota de la música o les pel·lícules.
A més, el DRM lesiona/restringeix el préstec d’obres en format digital: certs editors no autoritzen llicències per al préstec digital, i altres les inclouen en plataformes o paquets que les xarxes de biblioteques adquireixen per a consum dels seus usuaris, però aplicant polítiques de préstec analògiques. És difícil d’entendre que d'un llibre digital que estigui en préstec n'hàgim de fer una reserva per quan el tornin, com si fos un en paper. Això sí, no hi ha retard en els retorns: el dia n+1, el llibre ja no el pots llegir en el teu dispositiu i ja és disponible per al següent de la «llista d’espera».
Si el lector vol viure una experiència de DRM, li recomano que es descarregui en el seu lector de llibres digitals qualsevol llibre d’eBiblio Catalunya, el servei de préstec de continguts digitals de les biblioteques públiques catalanes: complexitat per a usuaris novells garantida.
Per finalitzar, una dada que m’ha sorprès: la popularitat de la lectura en anglès a països de la UE que abans pertanyien a l’òrbita de l’antiga URSS: segons el país, el percentatge de llibres electrònics en aquest idioma representa fins a un 10 - 15 % del consum, i en canvi als altres països de la UE és entre l’1 % i el 3 %. Esperem que en properes generacions es mantingui l’idioma matern...
Bé, sembla que quan un llibre no és en paper deixa de ser un llibre, com a mínim fiscalment i en tema de drets. Esperem que amb aquest document els nostres representants al Parlament Europeu reparin aquest greuge. Ara bé, si aquest món digital va molt mes ràpid que l’analògic, esperem que el «gap» no es faci gaire més gran.
Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Professor de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari