Fernández Moya, María. Multinacionales del castellano: el sector editorial español y su proceso de internacionalización (1900-2018). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2020. 291 p. (Biblioteca de historia; 95). ISBN 978-84-00-10659-1. 25 €.
Imaginem un treball d’investigació, i imaginem que el treball d’investigació és sobre el sector editorial del llibre espanyol. Imaginem, a més, que aquesta investigació és duta a terme des d’una perspectiva històrica i econòmica i, per tant, des d’una perspectiva longitudinal, qualitativa i quantitativa. Imaginem, també, que la investigació està realitzada per algú expert en indústria cultural i en empresa familiar. I que aquest treball longitudinal, qualitatiu i quantitatiu, sobre el sector del llibre espanyol, està editat sota el paraigua d’una institució que vetlla pel foment de la cultura científica a la societat. El resultat és aquest llibre: Multinacionales del castellano: el sector editorial español y su proceso de internacionalización (1900-2018), l’autora del qual és María Fernández Moya, doctora en Història Econòmica, investigadora i professora universitària, i publicat fa només uns mesos pel CSIC.
El llibre està estructurat de manera molt senzilla. Vegem.
Arranca amb una introducció en la qual se’ns deixa plantejat el tema a investigar, sigui dit, el sector editorial espanyol i en espanyol, i la seva internacionalització cap als mercats exteriors. Ens anticipa que la investigació està recolzada, d’una banda, en teories econòmiques de competitivitat i internacionalització i, de l’altra, en el registre històric (la historiografia) en matèria de cultura, literatura i del sector editorial. I deixa patents les seves hipòtesis de partida, que són diverses, però que en realitat conflueixen en una única, enunciada així: la raó de la consolidació del sector editorial espanyol com una de les potències a nivell mundial, radica en la pionera internacionalització des de principis del segle XX, de les nostres editorials, majoritàriament petites i d’estructura familiar.
Seguidament, l’autora ens presenta quatre capítols, un per etapa històrica-política espanyola, i que segueixen un mateix patró: una anàlisi macroeconòmica, sectorial i empresarial on es troben les editorials en cada etapa, una anàlisi dels seus mercats exteriors i una anàlisi de la seva posició en el context internacional del moment. És interessant observar que, de la lectura longitudinal d’aquests quatre primers capítols, se’n desprèn ja la naturalesa acumulativa del propi procés d’internacionalització del sector en general, i de les pròpies editorials en particular, basat en avançar partint de la capitalització de l’experiència.
L’últim capítol està dedicat a tractar, amb una certa profunditat, les trajectòries de quatre de les editorials més rellevants del període total que abasta el llibre: Espasa-Calpe, Salvat, Seix Barral i Planeta. I finalment, el llibre es tanca amb una síntesi dels resultats de la investigació i una elaboració de conclusions, que validen l’encertada hipòtesi de la introducció inicial.
Tot, absolutament tot, està emparat per una abundantíssima base documental a partir d’arxius oficials i empresarials, i de la qual l’apartat de Fonts i Bibliografia, amb què es clou l’obra, en dona fe.
Ara bé, que ningú no defalleixi si, del que acabem d’esmentar, sembla que el llibre és purament tècnic. Tampoc us deixeu desanimar per les gairebé 300 pàgines que conformen el seu contingut. El llibre no és per deixar-se emportar per una primera impressió. La seva lectura és intensa però lleugera a la vegada. Interessa, atrapa. I és que hi ha un component humà entranyable, d’esforç, de perseverança, de coneixement transmès de generació en generació, que supura de les seves pàgines, i que es fa patent a través de les aportacions dels testimonis directes d’aquesta història, testimonis de cònsols, diplomàtics o funcionaris de l’Administració, dels editors o de representants dels editors a l’altra banda de l’Atlàntic, dels que treballaven des del territori nacional però també dels que ho feien des del territori de destinació, testimonis d’anècdotes i dificultats, d’amiguismes de vegades aquí, de llaços fraternals sovint enllà. I és així com, el llibre, es pot llegir gairebé com si fos el guió d’una aventura. Època: finals segle XIX - inicis segle XXI (120 anys). Protagonistes: les nostres editorials espanyoles. Argument: en un llarg període històric, en el qual Espanya ha estat considerada país de desenvolupament tardà i amb un nivell cultural i educacional baix, el sector editorial posa fil a l’agulla fent possible un miracle: haver aconseguit ser una de les potències editorials a escala mundial. I en aquesta aventura s’està.
Són molts els obstacles als quals s’han hagut de fer front: des de la menor competitivitat de partida als inicis del segle XX (per la carestia del preu del nostre paper, pel canvi de la nostra moneda, per l’elevat cost de transport, per la dèbil estructura financera de les nostres editorials a diferència de les editores franceses o alemanyes), fins a l’escassa o nul·la contribució de l’Estat (amb alguna excepció encomiable), les dificultats lligades a la censura franquista, o les crisis i la inestabilitat econòmica que van convulsionar als anys vuitanta els mercats llatinoamericans dels quals depeníem.
Són nombroses les estratègies empresarials, algunes més graduals, altres més accelerades (segons cada editorial) que s’han seguit en el camí cap a la internacionalització, apostant inicialment per tímides exportacions puntuals i després ja a través d’agents i filials comercials als mercats de destí, afegint-hi més tard la implementació de filials productives i optant finalment, a més, per aliances estratègiques entre editorials, fusions i adquisicions. També estratègies d’adaptació de catàleg, des d’una oferta que exportava la producció interna de llibres, a una producció que atenia la demanda i els gustos dels països on es comercialitzava; des de llibres (i llibres de butxaca amb l’arribada de la cultura de masses) tenint com a principal destinatari el mercat llatinoamericà, fins a la decisió d’editar fascicles per poder entrar així als mercats europeus.
El treball fa aportacions força reveladores. Per exemple, qüestiona la idea que Espanya no havia estat capaç de generar multinacionals fins la seva entrada a la Comunitat Europea, tot exposant que ja a principis del segle XX, amb un mercat interior estret per la manca d’alfabetització de la població espanyola i amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, les editorials espanyoles van aprofitar les circumstàncies per fer el salt a Llatinoamèrica i ocupar nínxols de mercat atesos fins llavors per empreses europees. D’aquí que subratlli l’aspecte pioner de la internacionalització del sector editorial espanyol. Una altra aportació sucosa radica en la constatació que l’elevat nivell cultural dels nostres editors (excepció en el paisatge espanyol), la seva mentalitat com a propietaris i directius d’empreses familiars, el seu coneixement tàcit i codificat traspassat per generacions, el seu recolzament en les pròpies xarxes socials (basades amb el paisanatge primer, amb els exiliats després), van fer possible que la proximitat cultural i lingüística amb Llatinoamèrica, esdevingués un factor clau en la formació d’avantatges competitius sostenibles. I no al contrari.
Així doncs, es tracta d’una seriosa aproximació a aquesta parcel·la de la nostra història, una història econòmica conformada de les històries d’editorials concretes, nascudes petites però de gran prestigi, com Salvat Editores, com Editorial Bruguera, com Plaza & Janés, com Gustavo Gili, com Santillana. I d’històries i testimonis familiars i personals. Ara bé, és ben veritat que la Història escrita és sempre esbiaixada, i aquesta que ens ocupa, ho va ser en gènere. Més enllà de l’autora i filòsofa María Zambrano, de l’editora Esther Tusquets o de l’agent literària Carmen Balcells, gairebé cap més referència a dones se’n fa d’entre desenes i desenes de noms propis masculins. Òbviament, no és aquesta una absència lligada al llibre, al contrari, és el reflex de la imperfecció de la historiografia en la qual es sustenta. És en aquest punt de reflexió, on es troba a faltar la incorporació d’un índex analític de noms, amb el qual es pogués evidenciar així tots aquells que hi són (sens dubte, per mèrits) però també i, no menys importants, tots aquells noms que manquen. Incorporat un índex analític de noms, les deduccions que se n’extrauen d’ell, ja no estan limitades a cap perspectiva, tampoc a la de gènere. Senzillament, és útil.
En definitiva, es tracta d’un llibre conciliador. Reconcilia la història amb l’economia, la macroeconomia amb les empreses familiars, el negoci amb la cultura, l’experiència de les dades amb l’experiència de les persones, el passat amb el present. Aquest esperit de sintonia és el que respira el llibre en fragments com l’extret d’una entrevista a Carlos Barral, al 1976, al ser interpel·lat sobre ell mateix com a creador del boom llatinoamericà, en descobrir Vargas Llosa amb el Premi Biblioteca Breve: «[...] Ese premio Biblioteca Breve, yo no sé por qué, por suerte, tuvo una repercusión americana que no había tenido ningún premio español literario [...]. Y empezaron a acudir novelistas latinoamericanos que se conocían por eso, se conocían porque acudían al Premio Biblioteca Breve, lo ganasen o no lo ganasen. Y eso, además de ponerlos en contacto con España, los puso en contacto entre sí, porque la literatura argentina no circula en México y viceversa, o no circulaba. Ese hielo se rompió y eso hizo posible esa gran eclosión de novelistas que yo creo que es uno de los fenómenos serios de la historia literaria.»
Teresa Aragonès Gisbert
teresaaragonesg@gmail.com
De la 8a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari