Quan les llibreries independents són essencials

Thorel, Christian. Essentielles librairies. Paris: Gallimard, 2021. 60 p. (Tracts; 26). ISBN 978-2-07-295112-1. 3,90 €.

En aquest blog, s’hi ressenyen textos de tipus molt diversos: seriosos, alguns d’humorístics, altres de caire divulgatiu, a vegades erudits, etcètera. Però crec que, fins ara, no s’hi havia inclòs encara cap pamflet o proclama. Essentielles librairies (Llibreries essencials) ha aparegut en un format molt senzill, gairebé sense cobertes, perquè només són d’un paper relativament consistent; és un quadernet de tot just seixanta pàgines cosides amb un parell de grapes metàl·liques i costa un preu irrisori. El nom de la col·lecció és prou indicatiu: «Tracts», que, en singular, significa full o fullet de propaganda religiosa, política, etcètera i es pot traduir per pasquí, libel o full volant. Perquè el text és més aviat això, però donant-li un sentit positiu i amb ànim molt constructiu.

El seu autor, Christian Thorel, és el llibreter que ha tirat endavant Ombres Blanches, la llibreria independent més gran de Tolosa de Llenguadoc, durant els últims quaranta anys i fins fa poc. Puc dir que, personalment, he seguit a Documenta un trajectòria professional paral·lela, més o menys en els mateixos anys, amb una filosofia semblant i tanta il·lusió com ell, però amb menys presència pública que ja vaig explicar i comentar aquí, en una ressenya sobre un anterior llibre seu.[1]

Per encapçalar el primer capítol, aprofita el títol d’un article de l’editor Jérôme Lindon (Éditions de Minuit), admirat amic seu: «Le livre comme risque»:[2] «El risc no es resol només en les conseqüències socials, culturals o polítiques d’una publicació, sinó que existeix en el mateix acte d’edició, en la responsabilitat de la producció d’un llibre. [...] Així doncs, [en un llibreter] hi ha una ambició real, la de rastrejar allò que és real i participar en fer-lo visible, llegible». Aquest començament  m’ha recordat el llibre que vaig comentar també aquí fa poc, Le luxe de l'indépendance, que defensava el paper del llibre i de les llibreries en la recerca de noves idees, en l’intercanvi d’opinions, en el debat ideològic. La diferència radica en el fet que Lefort-Favreau ho feia amb un to expeditiu o revolucionari i el llibre de Thorel és més raonable, però igual de combatiu.

En la primera meitat, resumeix la seva vida professional: l’aprenentatge a París, la presa de contacte i posterior amistat amb Lindon i, a partir de l’any 1976, la gerència d’Ombres Blanches, oberta pocs anys abans. Entenc perfectament el seu orgull per haver participat molt activament en la lluita per aconseguir, el 1981, la promulgació de la llei francesa que instaura el règim de «preu únic», determinat pels editors i que s’imposa a tots els venedors al detall, molt semblant a la que existeix a Espanya.

El 1972 i a França, l’FNAC va començar a créixer, i també va ser quan les grans cadenes de supermercats van decidir obrir una secció de llibres als seus locals. Thorel temia les conseqüències d’aquests canvis tan importants perquè la defensa de la independència de la llibreria ha sigut sempre el seu cavall de batalla, però no només en el sentit ideològic, sinó també en l’econòmic, i sabia que una cosa no pot anar separada de l’altra, tal com Lefort-Favreau també destaca i tem tant. I apareix la diferència de dimensions del ram entre França i Espanya: sembla ser que allà, com que els llibres són un bon negoci, hi ha fons d’inversió que compren grups editorials i llavors sorgeix el problema perquè, evidentment, en volen controlar la línia ideològica.

Com que ell creu que «l’exercici de la democràcia passa per la lectura i [que] la producció més lliure s’assegura amb una edició més independent», ha lluitat tots aquests anys per l’estreta relació entre editors independents i les nombroses i importants llibreries independents escampades per tot França. Amb aquesta idea, va fomentar a finals dels setanta l’aparició de L’Oeil de la Lettre, una revista feta gràcies a la col·laboració d’aquests dos sectors, on es publicaven catàlegs monogràfics de llibres sobre autors concrets, diferents literatures nacionals, la traducció o qualsevol altre tema literari; però la irrupció de les tecnologies digitats va significar la seva desaparició.

Seguint  la iniciativa de Jérôme Lindon, també va participar en la creació de l’Adelc (Association pour le développement de la librairie de création), composta per un grup important d’editors independents que encara contribueix, fins i tot financerament, a consolidar i renovar la rica xarxa de llibreries independents francesa. I tornen a sorgir les comparacions: existeix aquí una institució semblant?

A la segona meitat de l’opuscle, deixa de banda el passat i se centra a meditar sobre el present i el futur del llibre. L’edat (s’ha jubilat fa poc, deixant la llibreria en bones mans) no li enterboleix el cervell, de manera que, amb un lirisme meravellós, hi fa una defensa exaltada de la professió. Així doncs, per acabar, no trobo res millor que reproduir-ne algun fragment:

«Vam assistir, preocupats, des de les primeres ràfegues de píxels, a una cursa de llebres amb pressa per demostrar que els semiconductors mutarien permanentment els suports de les nostres lectures. La dificultat actual consisteix a trobar la velocitat pròpia i a patir el mínim possible aquelles a què estem sotmesos: velocitat d’informació, administrativa, comercial, velocitat de viatge, salut, seguretat. Amb fermesa i ponderació, la velocitat del paper i la lectura ens allunyen d’aquesta tirania de la vida quotidiana. I tinc l’esperança que les nostres maneres de llegir segueixin enamorades de la lentitud inherent a la velocitat del paper, al seu pes i a les seves dimensions, al gest de la mà.»

«Si els nostres carrers estan uberitzats, si les bicicletes dels repartidors circulen de manera incorrecta per les voreres, intentem desgastar-hi les soles de les sabates i aturar-nos davant dels aparadors de les llibreries. Podreu entrar-hi i gaudir-hi del seu silenci. Trobar-hi allò que no busqueu és el mínim plaer que hi podreu assaborir. Tocar llibres sobre una taula és molt més agradable que desplaçar-se per Internet. Això és, en definitiva, el que han de pensar els molts candidats a la professió.»

Perquè «en aquest moment de convulsió per a la nostra vida col·lectiva, neixen sorprenentment moltes vocacions de llibreters que enfortiran la xarxa. Aquells que seguiran sent-ho, aquells que tindran prou tenacitat i paciència, entendran ràpidament, si encara no ho han fet, que no hi ha doctrina ni religió. La millor formació segueix sent la que proporcionen les nostres llibreries. Cada dia garanteix una consolidació de l’experiència.»

«Tot i la insistència esgotadora del present, estem avançant en una història i ajudant obstinadament a fabricar-ne nous fragments. Els llibres ens ajuden a fer-ho i reivindico aquesta antiguitat, aquesta història de la qual som portadors. És la nostra identitat. Elemental, natural, alimentària, essencial, la llibreria s’ha convertit en tot això. Les llibreries, parcel·les de temps i espais, botigues, engrunes de la societat, reuneixen totes les edats i, quan és possible, totes les classes. Totes les mides, totes les formes, totes les especialitats conformen la seva diversitat. No ens hem de deixar aturar per cap prejudici.»

Després de llegir aquest retalls esparsos del text de Thorel, espero que us aixequeu, aplaudiu i crideu Bravo! unes quantes vegades.

Josep Cots
Llibreter sènior de Documenta


[1] Es tracta del llibre Tocar, dudar, hojear: la librería Ombres Blanches (Madrid: Trama, 2018), ressenyat en aquest Blog. (N. de la R.)

[2] Publicat a Le débat, no. 22 (nov. 1982), p. 71-77.

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.