«Rapporto sullo stato dell’editoria in Italia 2024: su consolidato 2023»

Rapporto sullo stato dell’editoria in Italia 2024: su consolidato 2023. Milano: Associazione Italiana Editori, 2024. 160 p. ISBN 978-88-99630-39-3.

(Versione originale italiana, a la fine)

L’Associació Italiana d’Editors (AIE) és l’associació comercial més antiga d’Itàlia: des del 1869 representa i protegeix els editors que publiquen llibres, revistes científiques i continguts digitals a escala nacional i internacional, i dona a conèixer actualitzacions sobre el mercat editorial i el consum cultural i educatiu.

L’informe de l’AIE sobre l’estat de l’edició a Itàlia del 2024, tot i que confirma un creixement del volum assolit pel sector editorial italià, posa en relleu de manera detallada i puntual una situació ambivalent i precària fent ús d’una copiosa quantitat de dades, gràfics i percentatges. Tot i la desfavorable conjuntura econòmica, l’oferta està de fet en expansió: cada any es publiquen uns 80.000 títols i el mercat sembla més pròsper que abans de les crisis del 2011-2014. Des del 2019, el mercat del llibre a Itàlia ha crescut en 328 milions d’euros i s’ha arribat a nous públics, tot satisfent necessitats de lectura diferents i més exigents: un nou impuls l’ha donat el públic més jove, gràcies a les lectures recomanades i compartides per les xarxes socials i plataformes en línia, tot i que lamentablement sol ser un públic que es perd a mesura que es fa gran. Aquest creixement també ha estat ocasionat en part pel desenvolupament del comerç electrònic i les noves tecnologies d’impressió i emmagatzematge digital, que han permès frenar en part els problemes logístics associats al volum de llibres produïts actualment. Tot i això, malgrat un lleuger desenvolupament en la producció de llibres electrònics i audiollibres, semblen haver-se defraudat les esperances dipositades en les formes digitals de lectura, que no han tingut l’èxit esperat: aquests dispositius, encara més barats i d’accés més còmode, es percebien probablement com a imitacions analògiques poc atractives, que no aprofitaven tot el potencial de la tecnologia.

L’informe també mostra una tendència divergent entre el valor de la despesa i el nombre d’exemplars comprats: aquestes xifres, juntament amb el descens del nombre d’exemplars per tirada, són la preocupant conseqüència de l’augment del preu mitjà dels títols. El nombre d’exemplars venuts és, de fet, uns tres milions menys que el 2021, malgrat que l’augment ha estat molt més prudent que en altres àmbits: una demostració més de la fragilitat del sistema editorial italià, que ha de gestionar amb cura una quota creixent de lectors febles i ocasionals que es veurien encara més allunyats de la lectura pel preu excessiu. Una altra xacra important és la pirateria i els fenòmens d’il·legalitat rampants al mercat del llibre, que el 2023 van provocar una pèrdua d’ingressos d’uns 705 milions d’euros.

Un sector en auge és el dels títols publicats en llengües estrangeres: l’edició italiana ha augmentat la seva capacitat d’imposar-se al mercat internacional, amb vendes d’uns 8.000 títols a l’any, malgrat l’escassetat de recursos públics destinats a les traduccions.

No obstant això, els índexs de lectura continuen sent decebedors, malgrat un procés d’evolució en els comportaments i els hàbits lectors: s’estan redefinint els temps i les formes de lectura, a través de plataformes d’escriptura, xarxes socials i pàgines web, i s’estan afavorint les experiències interactives i audiovisuals, cosa que està modificant progressivament les polítiques de promoció. Tot i això, només el 20 % dels qui es declaren lectors llegeix almenys cinc hores a la setmana, i aquest percentatge dista molt de ser homogeni: des del punt de vista territorial, hi ha una clara divisió entre el Nord –amb valors pròxims als dels països centreeuropeus– i el Sud, amb una concentració a les àrees metropolitanes; des del punt de vista de l’edat, els nivells de lectura creixen als trams de població més jove, gràcies a les línies editorials dirigides i a les polítiques de promoció del llibre, encara que els nivells d’abandonament escolar són igualment elevats. De fet, també hi ha diferències relacionades amb les qualificacions educatives, amb un percentatge creixent de lectors entre els estudiants que han anat a la universitat després de l’ensenyament obligatori.

En conclusió, el panorama esbossat per l’informe de l’AIE no és dels més prometedors: malgrat alguns elements de creixement i desenvolupament, encara hi ha molts obstacles per al desenvolupament industrial del sector editorial a Itàlia, i cada cop és més necessària una intensificació de les polítiques de promoció del llibre, especialment per a les generacions més joves. Aquesta necessitat, de fet, no només afecta l’aspecte econòmic, sinó tot el desenvolupament polític i social d’Itàlia. Innocenzo Cipolletta, president de l’AIE, sosté, de fet, que és un deure educar i formar la societat –especialment els joves– en la lectura, afavorint el dret a l’estudi i els recursos adequats, de manera que s’eliminin les desigualtats i es persegueixi la innovació del país.

Francesca Giglio

Laureata magistrale en Lingüística, Università della Sapienza, Roma

«Rapporto sullo stato dell’editoria in Italia 2024»

Rapporto sullo stato dell’editoria in Italia 2024: su consolidato 2023. Milano: Associazione Italiana Editori, 2024. 160 p. ISBN 978-88-99630-39-3.

L’Associazione Italiana Editori (AIE) è la più antica associazione di categoria italiana: dal 1869 rappresenta e tutela sul piano nazionale e internazionale gli editori che pubblicano libri, riviste scientifiche e contenuti digitali, aggiornando sul panorama del mercato editoriale e sul consumo culturale ed educativo.

Il rapporto dell’AIE sullo stato dell’editoria in Italia nel 2024, sebbene abbia confermato una crescita nelle dimensioni raggiunte dal settore editoriale italiano, ha messo in luce in modo dettagliato e puntuale una situazione ambivalente e precaria, avvalendosi di una copiosa mole di dati, grafici e percentuali. Nonostante la situazione economica poco favorevole, l’offerta, infatti, si sta espandendo: ogni anno vengono pubblicati circa 80 mila titoli e il mercato appare più florido rispetto alla situazione pre-pandemica e antecedente le crisi del 2011-2014. Dal 2019 il mercato librario in Italia è cresciuto di 328 milioni di euro e sono state raggiunte nuove fasce di pubblico, soddisfacendo diversi e più esigenti bisogni di lettura: un nuovo impulso è stato rappresentato dalle fasce di pubblico più giovani, grazie alle segnalazioni e alla condivisione sui social e sulle piattaforme online, anche se purtroppo spesso è un pubblico che si perde col progredire dell’età. Tale crescita è stata parzialmente dovuta anche allo sviluppo dell’e-commerce e alle nuove tecnologie di stampa e di immagazzinamento digitale, i quali hanno permesso di arginare in parte i problemi logistici legati all’attuale mole libraria prodotta. Tuttavia, nonostante un leggero sviluppo nella produzione di e-book e audiolibri, sembrano venir disattese le speranze riposte nelle forme di lettura digitale, le quali non hanno riscosso il successo sperato: tali dispositivi, seppur più economici e dotati di una maggiore praticità di accesso, probabilmente sono stati avvertiti come delle imitazioni dell’analogico poco attraenti, che non hanno saputo sfruttare tutte le potenzialità della tecnologia.

Il rapporto ha evidenziato, inoltre, un andamento divergente fra il valore della spesa e le copie comprate: tali dati, insieme al calo nel numero di tirature, rappresentano la conseguenza preoccupante dell’aumento del prezzo medio di copertina. Le copie vendute sono, infatti, circa 3 milioni in meno rispetto al 2021, nonostante l’aumento sia stato molto più cauto rispetto ad altri ambiti: ennesima dimostrazione della fragilità del sistema editoriale italiano, che deve gestire con attenzione una quota crescente di lettori deboli e occasionali che verrebbero ulteriormente allontanati dalla lettura da prezzi eccessivi. Un’altra grande piaga è rappresentata dalla pirateria e dai fenomeni di illegalità che dilagano nel mercato librario, i quali nel 2023 hanno portato a un mancato ricavo di circa 705 milioni di euro.

Un settore in crescita riguarda i titoli pubblicati in lingua straniera: si è registrata una maggiore capacità dell’editoria italiana di imporsi nel mercato internazionale, con una vendita di cerca 8 mila titoli l’anno, nonostante la scarsità di risorse pubbliche destinate alle traduzioni.

Tuttavia, gli indici di lettura restano deludenti, nonostante sia in atto un processo di evoluzione nei comportamenti e nelle abitudini di lettura: si stanno ridefinendo i tempi e le forme di lettura, tramite piattaforme di scrittura, social e siti web, e vengono favorite esperienze interattive e audiovisive, le quali stanno progressivamente mutando le politiche di promozione del libro. Ma solo il 20% di chi si dichiara lettore legge almeno cinque ore a settimana e tale percentuale è tutt’altro che omogenea: da un punto di vista territoriale, si è rilevato un netto divario fra il Nord –con valori vicini a quelli dei paesi centro europei– e il Sud, con concentrazione nelle aree metropolitane; da un punto di vista anagrafico, i livelli di lettura crescono nelle fasce di popolazione più giovani, grazie a linee editoriali mirate e a politiche di promozione del libro, anche se altrettanto alti sono i livelli di abbandono scolastico. Sono presenti, infatti, anche delle differenze relative al titolo di studio, con una quota in crescita di lettori fra gli studenti che hanno proseguito la carriera universitaria dopo il diploma.

In conclusione, il quadro delineato dal rapporto dell’AIE non è fra i più promettenti: nonostante alcuni elementi di crescita e sviluppo, in Italia sussistono ancora molti ostacoli allo sviluppo industriale del settore editoriale e si rivela sempre più necessaria un’intensificazione delle politiche di promozione del libro, specialmente per le nuove generazioni. Tale esigenza, infatti, non riguarda solo l’aspetto economico, ma l’intero sviluppo politico e sociale dell’Italia. Innocenzo Cipolletta, presidente dell’AIE, sostiene, infatti, che sia un dovere istruire ed educare la società –specialmente i giovani– alla lettura, favorendo il diritto allo studio e le risorse adeguate, affinché siano abbattute le disparità e venga perseguita l’innovazione del paese.

Francesca Giglio
Laureata magistrale in Linguistica, Università della Sapienza, Roma