Rubiano, Belén. Rialto, 11: naufragio y pecios de una librería. Barcelona: Libros del Asteroide, 2019. 238 p. (Libros del Asteroide; 216). ISBN 978-84-17007-75-1. 17,95 €.
Encara que pugui semblar que totes les llibreries són simples comerços de venda de llibres, i per tant iguals, res més lluny de la realitat. Al darrere de cada llibreria hi ha un llibreter amb una motivació especial que fa que quasi totes les llibreries siguin distintes, amb la seva personalitat pròpia. Hi ha llibreters que no poden viure sense llegir i llibreters que venen llibres sense llegir-los mai. Hi ha llibreters que només fan càlculs i pensen en clau de negoci, mentre que altres mai no fan cap número. Hi ha llibreters que han heretat un negoci familiar i altres que l’acaben de crear des de zero. Hi ha llibreters que venen llibres com podrien vendre hamburgueses, mentre que altres els venen com a petites obres d’art.
Aquestes diferències han donat peu a un petit subgènere, els llibres sobre llibreries. Són llibres que expliquen les anècdotes, curiositats o històries de llibreters o de llibreries, amb títols gloriosos, en general molt estimats i amb un cert èxit.
I en aquest petit subgènere fa pocs mesos s’ha publicat un nou títol que s’afegeix al gènere amb molta dignitat.
Rialto, 11 és simplement això, un llibre sobre una llibreria. L’autora, Belén Rubiano, sevillana, és una apassionada dels llibres i la lectura que un bon dia, per pura casualitat, llegeix un anunci de feina, i malgrat no encaixar amb les demandes del perfil, aconsegueix el lloc de treball i comença en un llibreria. La feina dura un temps; un desencontre amb la direcció hi posa fi, però el cuquet és imparable i després de la seva maternitat es llença a l’aventura de crear un negoci propi, una llibreria amb encant al carrer Rialto,11, de Sevilla.
Al llarg de 230 planes d’aquest llibret que passa com un raig d’aigua fresca, explica la seva aventura de llibretera, en les dues etapes, relatant anècdotes, personatges, lectures, encontres amb autors, desencontres amb distribuïdors i editorials i tot de fets del petit submón del dia a dia d’un petita llibreria.
És un llibre deliciós, escrit amb humor i bonhomia, ple d’humanitat i de vida, amb un estil més britànic que andalús, amb observacions molt fines, un distanciament molt intel·ligent, però sense perdre mai una perspectiva molt propera, i una visió feliç però realista, sense cap dramatisme.
Rialto, 11 és el text d’una passió i una història d’amor pel llibre i la llibreria, d’una persona que podria ser qualsevol de nosaltres, que destil·la sinceritat en totes les seves paraules amb una barreja d’ironia, tendresa i ingenuïtat del tot natural. És un llibre de lectura molt recomanable i deliciosa per a tots aquells que algun cop han pensat treballar en una llibreria, que han volgut crear un negoci o que estimen simplement les llibreries.
Però també és un llibre trist, ja que acaba malament. Arriba un moment que ha de tancar, els números no surten i el projecte es converteix en un malson. I amb el mateix sentit de l’humor, bonhomia i una ironia trista i melancòlica contemplem el tancament. L’autora apunta algunes de les causes i raons, sense fer ni fer-se mala sang, però sense amagar el fracàs i la derrota d’un somni i d’una bonica història d’amor.
Enric Faura
Director de Xarxa de Llibres i professor de l'Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari