Delfanti, Alessandro. The warehouse: workers and robots at Amazon. London: Pluto Press, 2021. IX, 179 p. ISBN 978-0-7453-4217-7.
Traducció italiana: Delfanti, Alessandro. Il magazzino: lavoro e machine ad Amazon. Trad., Daria Restani. Torino: Codice, 2023. 245 p. ISBN 979-12-5450-054-5.
Resum
L’obra ressenya les pràctiques laborals a què la multinacional de vendes en línia Amazon sotmet el personal de baix nivell dels seus magatzems. Se centra fonamentalment en locals de la geografia italiana, que l’autor coneix bé, i en estudis publicats sobre magatzems als Estats Units. Es descriuen en detall tècniques de treball, i s’identifiquen projectes d’automatització que es poden implementar en un futur immediat.
L’autor
Alessandro Delfanti va fer un màster en Comunicació Científica a l’Scuola Internazionale Superiore di Studi Avanzati de Trieste (2008) i es doctorà en Ciència i Societat a la Universitat de Milà el 2011. En l’actualitat (2024) ensenya a la Universitat de Toronto, on és professor a l’Institute of Communication, Culture, Information and Technology, i imparteix un seminari a la Facultat d’Informació. Ha fet recerca en tecnificació de magatzems i com això afecta els treballadors. També ha investigat com el món digital transforma el coneixement acadèmic, i la resistència contra el capital digital. El seu currículum, al web de la Universitat de Toronto.
Alguns títols que ha publicat
Biohackers: the politics of open science (London: Pluto Press, 2013). Edició italiana: Biohacker: scienza aperta e società dell’informazione (Milano: Elèuthera, 2013).
Introduzione ai media digitali, amb Adam Arvidsson. 3a ed. (Bologna: il Mulino, 2024). Edició anglesa: Introduction to digital media (Hoboken: John Wiley & Sons, 2019).
Bibliografia completa, al web de l’autor.
Sumari
List of figures p. VI
A note on methods p. VII
Acknowledgements p. VIII
Relentless p. 1
Unboxing Amazon
Amazon doesn’t stop
An outpost of digital capitalism
The myth of redemption
Amazon’s Reserve Army
The warehouse is the new factory
Work hard p. 30
Follow the commodity
From chaos to order
The algorithmic pace
The robots are coming
Appetite for data
Have fun p. 55
The warehouse as a playground
All this for a keyring
You are being watched
Management by stress
Smile, you’re on camera
Customer obsession p. 85
Synchronizing with the warehouse
A malleable force
Worker obsolescence
Take the offer and run
Disposable workers
Flexible and precarious
Reimagine now p. 112
Property and the technological future
Of humans and machines
Controlling workers, facilitating fulfillment
Sensing for the machine
The project of worker displacement
Speculative shipping
Whose future?
Make history p. 142
Organizing the warehouse
Slacking off and quitting
Subverting Amazon
Coda
Notes p. 158
Índex p. 176
Ressenya
Segons la tesi del llibre, Amazon és un dels grans exponents del capitalisme modern, si bé ací només s’incideix en una línia dels immensos negocis de la multinacional, la que fa referència a la venda a distància de productes físics. Aquesta branca del negoci se sustenta en una vasta xarxa de magatzems distribuïts per la geografia, servits per una ingent mà d’obra, amb el suport d’aparells robotitzats, que fan possible la satisfacció quasi immediata de les comandes dels clients. L’esperit d’autosuperació hi és sempre present, i el creixement de l’empresa ho exemplifica: va començar el 1994 venent en línia llibres en suport físic, quatre anys més tard ja venia música i jocs i, després d’expandir-se a articles per a la llar, joguines i videojocs, el 2000 va incorporar a la seva oferta articles de salut i higiene personal, menjar gurmet, articles per al jardí i material d’esports.
El contingut del llibre incideix centralment en les relacions laborals en el si de la corporació, i les concreta quasi exclusivament en el personal que treballa en els magatzems de l’empresa com a reposadors i separadors. Certament, és un col·lectiu molt gran i, citant Delfanti, «[Amazon] és una de les corporacions privades més grans del món, només per darrere de Walmart», que a començaments del 2021 donava feina a un milió dos-cents mil treballadors (p. 5). La forma de fer de l’empresa reprèn, en l’opinió de l’autor, les pràctiques que enlairaren la Revolució Industrial: una ingent massa de treballadors sense formació, expulsats de països amb nul·les esperances d’ascens social, que passaven a incorporar-se a uns llocs de feina mecànica i rutinària. En tot cas, el sistema està muntat per tal que el treballador mitjà acabi cremant-se a la feina, i un programa d’acomiadaments retribuïts l’encoratja a deixar el seu lloc a l’engranatge per una peça fresca.
El servei immediat al client és la prioritat absoluta de l’operativa. Una gran majoria dels treballadors són eventuals, o fixos discontinus, depenent de la legislació laboral dels països d’operació, i els horaris de treball són molt flexibles (a decisió de l’empresa, no del treballador) a fi d’emmotllar-se el més possible a la demanda; un coneixement molt profund del mercat fa que l’empresa pugui distribuir la contractació de mà d’obra al llarg de l’any a fi d’optimitzar les puntes de treball segons èpoques. El treballador de les naus d’Amazon té una tasca del tot senzilla: ha de seguir les directrius del seu escàner de mà, que li diu on ha d’anar, a quin prestatge agafar quantes unitats d’un determinat article amb un codi de barres específic. El mateix escàner fixa el ritme de treball, elevat, a fi d’incrementar l’eficiència del personal contractat. L’empresa, conscient que la feina és deshumanitzadora i de grans requeriments físics –per altra banda, perquè així ha estat dissenyada– utilitza el sistema del càstig i la recompensa per gestionar la productivitat. S’ofereixen petites recompenses als treballadors, sovint simbòliques, per incentivar-los; i on els incentius no arriben, els algoritmes dels escàners i la vigilància dels encarregats, auxiliats per una munió de càmeres de televisió, dinamitzen –o acomiaden– els treballadors més desmotivats.
Aquest plantejament del treball, però, té elements d’incertesa, com els errors humans, o es veu amenaçat per la progressiva regulació dels drets dels treballadors que s’està imposant arreu del món. Encara que l’empresa ha fet esforços importantíssims per descoratjar qualsevol forma de reivindicació col·lectiva a les seves instal·lacions, dificultant-hi o prohibint-hi la sindicació, les reivindicacions socials poden fer que a la fi hagi d’acabar reorientant els processos operatius. Per superar el present esquema basat en la dependència de la força de treball humana, i per complementar-la de la manera més efectiva, Amazon ha esdevingut l’empresa que més inverteix en recerca aplicada: els 22.000 milions de dòlars que es gastà el 2018 superen de llarg els 16.000 que similarment invertí Google, i deixen en ben poca cosa (relativa!) el 3.000 del Massachusetts Institute of Technology. Gran col·leccionista de patents, de les 9.000 que Amazon diposità entre 2015 i 2019, un miler cobrien específicament qüestions d’estocatge de magatzems, amb tècniques de robotització, d’ulleres de realitat virtual i sistemes de guiatge millorats, entre d’altres.
En la darrera secció del llibre («Make history»), Delfanti reflexiona sobre cap a on creu que hauria d’anar l’empresa en el tema laboral. Reivindica el paper dels sindicats com a garants de les millores en els drets dels treballadors, tot apuntant les dificultats a sindicar treballadors temporals i col·lectius d’immigrants poc conscients dels seus drets laborals, i amb la dificultat afegida de problemes lingüístics de comunicació. Seguidament, l’autor destaca formes de lluita com la resistència passiva, que podria perjudicar l’operativa en aquelles dates clau per a les vendes. Acaba amb una citació que és un crit reivindicatiu: «Perhaps we will need to put an end to digital capitalism corporations altogether as the only way to liberate technology from their grip» (p. 156).
L’interès de l’autor en el tema del llibre ressenyat pot derivar-se del fet que l’autor visqué a prop de Piacenza (Itàlia), i en aquesta població s’hi bastí el magatzem MXP5 d’Amazon, una gran instal·lació que el 2017 visqué un fet insòlit: una de les primeres vagues de la multinacional nord-americana. Delfanti conegué i entrevistà un gran nombre de persones que treballaven, o havien treballat, a la instal·lació.
L’edició
La presentació del volum és correcta. El capítol «Reimagine now» conté quatre imatges d’il·lustració, que potser haurien pogut ser més. Consideració a part mereix l’aparat de notes, totes al final del llibre i amb numeració pròpia per a cada una de les parts del treball. Les vora dues-centes setanta notes tant acoten o il·lustren un punt del text, com serveixen de referència bibliogràfica, suplint una inexistent secció bibliogràfica específica. Tant l’opció de no tenir les notes a peu de pàgina, com de posar la bibliografia únicament en notes, no semblen prou encertades.
Valoració final
The warehouse té un indubtable interès per la visió interna dels processos laborals en el si dels magatzems d’Amazon, i per la llum que aporta sobre un gran nombre de tècniques de gestió de magatzem. Es tracta, però, d’una visió doblement escapçada: per una banda, perquè només tracta del col·lectiu dels reposadors i separadors que, si bé és el dominant en nombre de treballadors, no és pas l’únic present en els magatzems. I, per una altra banda, per l’argumentació –hom diria tendenciosa, en algun moment– de l’autor, que pren partit en defensa dels treballadors i en contra de la multinacional a qui identifica com a exponent perfecte de les desigualtats del capitalisme. Aquesta argumentació lleva equanimitat al llibre.
Jordi Roqué
Graduat en Informació i Documentació
Afegeix un nou comentari