Sand-box de librerías [en línia]: un prototipo para las librerías independientes de los próximos años. [Madrid]: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, [2023]. 34 p. <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2023/07/SAND_BOX_LIBRERIAS.pdf>. [Consulta: 20 set. 2023].
La Fundación Germán Sánchez Ruipérez ha dut a terme un projecte, subvencionat per l’Ajuntament de Madrid i amb la col·laboració del Gremi de Llibreries d’aquesta comunitat, que s’ha organitzat sota el títol «Madrid, la ciudad de las librerías», i ha inclòs un esdeveniment de quatre dies dedicats al treball entorn de les llibreries.
Una de les activitats d’aquestes jornades ha estat dedicada a organitzar dues reunions de grup amb professionals de llibreries (principalment espanyoles, malgrat que es va comptar amb la participació d’alguna llibreria estrangera) i del sector llibreter, amb la intenció de fer un exercici lliure d’imaginació que arribés a definir les possibles estratègies a implementar per part de les llibreries per garantir la seva sostenibilitat econòmica i desenvolupament en els pròxims cinc anys. L’objectiu final era trobar un prototip de llibreria d’èxit.
D’aquesta activitat se n’ha redactat un document sobre el qual en recollim les qüestions que en han semblat més rellevants (podeu accedir al document complet a l’adreça: https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2023/07/SAND_BOX_LIBRERIAS.pdf).
Per fer l’exercici s’han utilitzat metodologies que normalment usen les consultores de negocis a l’hora de definir models de negoci del seus clients com ara el «design thinking» (o una versió d’aquesta per arribar a tenir un «prototip») o el Canvas.
El treball s’ha iniciat identificant quatre grans desafiaments que tots els participants creuen que tenen en comú totes les llibreries i als quals s’hauran d’afrontar al llarg dels pròxims anys: competir amb les grans plataformes com ara Amazon, escassa disponibilitat de recursos tecnològics, augment de costos operatius i poca visibilitat dels negocis en Internet.
Per tal de definir el model de negoci que hauria de seguir una llibreria per garantir la seva viabilitat, s’ha seguit el mètode Canvas (https://ca.wikipedia.org/wiki/Model_de_negoci_Canvas) que estructura el negoci en nou apartats i sobre els quals, els membres dels grups han anat dient la seva amb tota llibertat amb les úniques regles de:
- No descartar idees «boges» o gairebé impossibles de realitzar (tot s’hi val).
- No sol·licitar un desenvolupament de les formulacions.
- No requerir un acord entre els participants perquè una idea es prengui en consideració.
Les diverses aportacions dels i les participants es presenten en aquests nou apartats clàssics del model Canvas, i es treballen, un a un, per aquest ordre:
-
- Proposta de valor, que té a veure amb la personalitat de cada llibreria com a base de la diferenciació.
- Activitats clau, diferenciades entre els productes que s’ofereixen, els serveis que integren també l’oferta, les activitats internes i les que es realitzen cap a l’exterior.
- Segments de clients als quals es dirigeix el negoci. Des dels clàssics de grups socials a la classificació de clients fins a la definició a partir del comportament amb la llibreria.
- Relacions de clients que es generen tant en el moment de la venda com en els intervals de compra, siguin relacions analògiques o digitals.
- Canals, on s’apunta la necessitat d’arribar a una omnicanalitat plena (més enllà de la multicanalitat).
- Socis clau. Apartat en què es recull les possibilitats de col·laboració amb diferents agents.
- Recursos clau, on s’ha apreciat que els recursos clau a futur no diferiran massa dels actuals.
- Reducció de costos associats als locals, la logística de les comandes, els derivats de les friccions o ineficiències en els processos de la cadena i les transformacions en la cadena de valor a través d’acords intersectorials.
- Augment d’ingressos a través d’estratègies de diversificació dels continguts, expansió de la posició en la cadena de valor (edició), a la diversificació del tipus d’oferta, les aliances i la rendibilització d’altres actius com l’espai, així com la incorporació de noves eines i processos.
Amb tota aquesta feina feta, un cop analitzat tot el que ha anat sorgint en les reunions de grup, s’han identificat quatre estratègies bàsiques a seguir per les llibreries que poden garantir la seva sostenibilitat en el temps i la viabilitat econòmica del negoci:
- Identitat única per a cada llibreria. Aquest punt porta implícita la necessitat d’orientar-se a segments concrets de clients, tenir una oferta especialitzada i la personalització de serveis segons cada segment.
- Enriquiment de les competències professionals, la qual cosa suposa una revisió de la formació dels nous llibreters i llibreteres i la formació contínua en diferents competències tècniques i transversals.
- Redefinició de l’oferta des d’una segmentació de la clientela que va més enllà de criteris clàssics com hàbitat o edat. Aquesta segmentació pot dur-se a terme des de les diferents realitats i necessitats del lector o lectora, tingui l’edat que tingui i visqui on visqui, com ara els referits a persones solitàries que viuen en la gran ciutat, persones amb diversitat funcional, nòmades digitals, estudiants i professionals...
- Cooperació en el si del sector i amb altres agents. En aquesta estratègia es parla de la necessitat de forjar aliances amb els diferents agents del sector, de la cadena de valor, però també amb altres negocis del barri.
Comentaris personals
Aquest és un treball digne de ser considerat perquè s’ha abordat des de metodologies pròpies del món dels negocis, la qual cosa és imprescindible si parlem de negoci (no de vocació, tot i que personalment crec que l’activitat llibretera ha de tenir un alt grau vocacional) i si es busca una sostenibilitat al llarg del temps de l’activitat econòmica amb una recerca constant de la rendibilitat.
Dit això, hi ha tres punts que crec que es podien haver treballat millor per obtenir un resultat més reeixit:
- S’ha perdut l’oportunitat de fer un grup de recerca amb professionals dels negocis aliens a les llibreries que segurament tindrien un punt de mira diferent i no es posarien límits en l’aportació d’idees (segur que serien més agosarats). Que la nostra activitat sigui observada amb ulls «no contaminats» ens pot fer descobrir oportunitats, coses a fer, que no som capaços de veure pel mimetisme lògic que comporta una mirada egocèntrica.
- Si bé puc apreciar que han sortit alguns conceptes i estratègies a treballar que no havia vist fins ara aplicats al sector de les llibreries, crec que continuem ancorats en molts punts sense ser capaços d’obrir-nos a novetats. Anem treballant idees i estratègies, però mantenim l’arrel, amb la qual cosa no arribem a fer canvis notoris en l’activitat llibretera. I això parteix ja des de la mateixa identificació dels quatre reptes inicials. Aquests reptes fa molt de temps que els tenen les llibreries, ¿no n’hi ha de nous, com el baix índex de comprensió lectora de la societat o la maduració de les plataformes de continguts audiovisuals que treuen temps a la lectura?
- En el món de la llibreria encara parlem molt de rendibilitat de processos, d’estocs, de llibres... però es parla molt poc de persones i de relació entre persones que, en veritat, és la clau de qualsevol negoci. Això NO VA DE LLIBRES, VA DE PERSONES LECTORES. Aquest treball no aprofundeix en aquest factor. No es tracta de tenir el llibre que necessita el lector/a, sinó de cobrir les necessitats que té com a lector o lectora. El llibre ens iguala, el tracte amb la persona lectora ens diferencia.
En aquest sentit, cal fer un tomb a les nostres actuacions: en comptes de col·locar llibres, hem de parlar amb la persona lectora, en comptes d’esperar que vingui el lector o lectora i tractar-la de meravella, hem d’estar sempre darrere de cadascun dels nostres lectors i lectores. No gestionem llibres (que també), gestionem relacions que ens ofereixen un coneixement real de la persona clienta (no sols de comportament en relació amb l’acte de compra que és el que fan els algorismes). I això significa que el nostre focus ha d’estar a conèixer el client o clienta i personalitzar la relació amb ell/ella, però de veritat, no posant el seu nom de pila en un Whatsapp, sinó des d’una bona base de dades, de coneixement, que ens permeti evolucionar la relació al llarg del temps, segons evoluciona cada persona en el seu moment vital.
David Baró
Fundador de Consultants on the Road i Professor de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari