Eguaras Etchetto, Mariana. Publicar con calidad editorial: cuatro pilares de la producción de un libro. [L'Hospitalet de Llobregat]: Malaquita, 2017. 166 p. ISBN 978-84-946344-1-3. 14,94 € en paper, 6,99 € llibre electrònic.
L’abaratiment de costos i l’excel·lència
Exposaré una situació que, si bé no passa gaire sovint i és molt lluny de ser la norma general, tanmateix he d’admetre que de tant en tant ocorre, existeix.
Un lector entra en una llibreria, agafa un llibre (una primera edició o una reimpressió d’una edició anterior) i en fulleja algunes pàgines. De sobte, incòmode, el lector s’adona que la qualitat formal d’aquell llibre no és la que esperava trobar amb relació al preu de venda: o bé les pàgines són reproduccions escanejades (no pas compostes de bell nou) de l’edició anterior i presenten deformacions en les lletres i en el grau de nitidesa; o bé la densitat de la tinta és irregular en algunes parts del llibre; o, encara pitjor, la maquetació del contingut està absolutament desproveïda de sentit estètic i d’una tipografia agradable. I aleshores és quan el possible comprador pensa: «Tenim les eines tecnològiques més avançades de la història, podem rebre la formació professional i l’educació artística més completa de la història però, en canvi, alguns ofereixen productes que, proporcionalment als mitjans de què disposem, són l’ensarronada menys dissimulada també de la història. ¿Què s’han cregut? ¿Com gosen fer-me pagar aquesta quantitat d’euros per dues-centes pàgines mal escanejades i impreses defectuosament? Si trobo un exemplar de l’edició exhaurida en una biblioteca, doncs me’l fotocopio sencer: fins i tot el podré llegir millor».
L’autora del llibre que ressenyo té el cap molt ben endreçat quan tracta qüestions d’aquesta mena. «En la edición propiamente dicha hay cuatro procesos fundamentales», diu Eguaras (p.17), i els enumera: «La edición del contenido, las correcciones, el diseño y la maquetación». I adverteix: «Si falta alguno de ellos, todo se tambaleará. […] Un libro mal editado, mal corregido, mal diseñado y mal maquetado es eso: un producto defectuoso». El llibre d’aquesta professional del món de l’edició, que hi té una experiència de gairebé vint anys, és un catàleg del common sense. Sí, tot el que hi diu és de sentit comú però, ai las, avui el sentit comú és el menys comú dels sentits. I que ningú no s’enganyi: de la mateixa manera que hom no pot ser poeta a base de memoritzar un diccionari, així tampoc hom no pot aprendre a editar i publicar bons llibres mitjançant l’estudi de manuals. ¿Desencoratjador? No ben bé: és el caràcter discriminatori de la natura. No pas tothom pot fer-ho tot.
Qui no té sentit de la bellesa ni de l’estètica ni de la claredat ni de la pulcritud difícilment podrà produir un bon llibre. No n’hi ha prou amb l’aplicació de regles i manaments matemàtics, cal també esperit.
Què cal tenir en compte si volem publicar amb qualitat
Passo ara a esbossar algunes de les idees troncals que Eguaras tracta en el seu llibre. La primera és que una bona publicació necessita temps i diners. D’una banda la pressa i de l’altra l’obsessió a abaratir costos destrossen l’excel·lència i generen una producció editorial precària i gens professional (p. 32). Com diu el Petit Príncep, «és el temps que has perdut per la teva rosa, que l’ha feta tan important». El llibre necessita atenció i cura. Altrament, serà engendrat un avortament que reflectirà lleialment la negligència i l’abandonament a què ha estat sotmès.
La segona idea fonamental és el paper cabdal de l’editor (p. 33-72), que l’autora anomena editor orquestra, en un intent de remarcar-ne l’aspecte rector i coordinatiu. És ell qui ha de supervisar el llibre en el seu conjunt, tant a nivell formal (cobertes, distribució interna de la matèria, elements gràfics, adequació a altres títols de la col·lecció) com a nivell de contingut (suggerir millores en el text, vetllar perquè el contingut s’adeqüi al manual d’estil de l’editorial). I és ell qui ha de «analizar la claridad y la eficacia de la estructura del libro. […] El editor tiene que ponerse en la piel del lector y, por tanto, debe hacer todo lo necesario para que la lectura cumpla las expectativas. […] Tiene que ser capaz de detectar errores de concepto, inconsistencias internas, anacronismos u otros problemas de contenido. Y no solo detectarlas, sino también solucionarlas» (p. 47).
La tercera idea troncal és la importància dels correctors (p. 73-79). Aquí l’autora critica vehementment la fusió del corrector d’estil, el corrector ortotipogràfic i el corrector de proves en un de sol. «La realidad del mercado actual es que muy a menudo una sola persona efectúa todas las correcciones de un libro», denuncia l’autora: «La de estilo, la ortotipográfica y la pruebas» (p. 73). És el cinisme que aflora de vegades en alguns sectors: fer passar per un producte de primeríssima qualitat allò que ha estat fet en pèssimes condicions. Sis ulls s’adonen de més errors que no pas dos de sols. O, dit d’una altra manera, un llibre que ha passat tres correccions tindrà una qualitat tres vegades superior al que només ha estat revisat una vegada. Però a una editorial (empresa, si voleu una reflexió més àmplia) àvida del benefici immediat, ¿què li importa? La culpa serà, és clar, del corrector. Sí, més cinisme: hom espera que una única persona en una única tarda per un salari únicament simbòlic examini minuciosament el llibre i el deixi exempt d’errors. Fa riure, però per a qui s’hi troba no és pas una comèdia. En defensa i agraïment a les nombroses editorials que s’esforcen amb tots els mitjans possibles a publicar amb qualitat —que són la majoria—, cal evitar que, en el món del llibre i en qualsevol altre món, hi faci forat aquesta manera barroera de procedir.
Arribem al capítol més extens del llibre: són cinquanta-una pàgines (p. 81-131), en què Eguaras ens parla del dissenyador. La idea essencial que hi és desenvolupada és que l’èxit d’un llibre depèn principalment del contingut (el què), però també de com el contingut és presentat (el com). El dissenyador ha de decidir, entre d’altres coses, els marges del llibre, les fonts tipogràfiques, l’interlineat, la jerarquia dels textos, les sagnies a aplicar als paràgrafs, l’ús de lletres capitulars, i la utilització adequada de les imatges. El dissenyador ha de fer possible que el llibre tingui una font que permeti experimentar la lectura com una activitat agradable i fluïda (p. 98); i també que la informació proporcionada per l’autor sigui presentada de la manera més adequada (p. 116). Aquestes dues reflexions menen Eguaras a fer una anàlisi interessant sobre els tipus de fonts tipogràfiques (p. 101-103), i examina les diferències entre les més «dures» (sans serif) i les més «toves» (serif); també expressa consells útils sobre el cos del text: ni menor de 10 punts ni superior a 13 punts (p. 106-107). La part final d’aquest capítol és dedicada a l’elaboració de la coberta, la qual té el poder d’estimular la primera impressió del llibre. Dependrà, doncs, del dissenyador, que el possible comprador senti interès, rebuig o indiferència envers el llibre (p. 123).
Finalment, l’autora ens vol transmetre una darrera idea: «El componedor, maquetador o maquetista es quien ejecuta las directrices establecidas por el editor y el diseñador en el archivo máster del libro» (p. 133). En una seqüència ideal, el maquetador executa i aplica allò que l’editor i el dissenyador han establert. En aquestes pàgines dedicades al maquetador, Eguaras aprofita per comentar quines tasques té assignades aquest professional (p. 135-141) i dona profitosos consells sobre com resoldre alguns problemes: la partició sil·làbica de paraules, la repetició de lletres o paraules, l’ús d’espais, i la preparació del PDF que ha de ser enviat a impremta.
Sensibilitat i voluntat
És només la meva humil i subjectiva opinió: he de confessar que, en el llibre, hi he trobat les coses ben explicades, ben detallades, ben presentades, amb un registre proper però mantenint sempre el grau de formalitat i neutralitat que ha de tenir qualsevol llibre seriós. M’ha agradat trobar una bibliografia final (i ben referenciada), i un índex analític. I també m’han plagut les mencions de pàgines web per aprofundir en temes editorials i gràfics. Per cert, el blog de l’autora (marianaeguaras.com/blog) també conté elements addicionals per ampliar alguns aspectes tractats en el llibre, i alguns materials poden ser descarregats gratuïtament. ¿Alguna objecció? Sí: Eguaras, no t’aturis; continua practicant amb l’exemple, és a dir, continua elaborant llibres, com aquest, sobre el món de les editorials, del disseny i del llibre en general. Fer les coses bé costa tan poc… Però, és clar, cal voluntat, la ferma voluntat de fer-les bé. I cal, és clar, sensibilitat, empatia envers l’altre, amor per la bellesa.
Joan Tello i Brugal
Doctorand en Filosofia Contemporània i Estudis Clàssics
joantello.blogspot.com
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari