Llop, Rosa. Un sistema gráfico para las cubiertas de libros: hacia un lenguaje de parámetros. Barcelona: Gustavo Gili, 2014. 127 p. ISBN 978-84-252-2746-2. 18 € paper, 10,50 € llibre electrònic.
Editorial Gustavo Gili ha publicat aquesta obra de la professora Rosa Llop, exdissenyadora gràfica que segueix estretament relacionada amb el món del disseny com ho demostra que és actualment la codirectora del màster de Disseny i Direcció de Projectes per a Internet i del postgrau de Disseny d’Aplicacions i Serveis per a la Xarxa, a l’escola Elisava.
El llibre és vehiculat a través del procés d’investigació sobre els mecanismes que entren en joc en imaginar, desenvolupar, contemplar i rebre els missatges gràfics, en aquest cas en concret, a través de les cobertes de llibres. Podem veure una petita descripció de la mateixa autora en la qual explica la seva motivació:
«Mi tesis era demostrar que el diseño gráfico sigue una serie de patrones muy definidos en cuanto a la codificación y a la representación del mensaje. Y que a pesar de su complejidad, es posible construir un sistema que describa este proceso. El contenido teórico del libro está ejemplificado con una cuidada selección de cubiertas de libro. La intención del texto es hablar de lenguaje visual desde la práctica del diseño gráfico, y hacerlo de forma clara y comprensible. Me gustaría que Un sistema gráfico para las cubiertas de libro: hacia un lenguaje de parámetros sirva de referente bibliográfico tanto para los estudiantes que se inician, como para aquellos diseñadores profesionales interesados en profundizar en su propia metodología.»
No estic acostumada a fer ressenyes ni gaire avesada a llegir obres de no-ficció, tot i així he de reconèixer que he descobert coses interessants que potser no acostumem a saber els que només observem les cobertes de forma passiva sense parar-nos a analitzar la sensació que ens provoquen.
La sensació que s’endurà «l’espectador/lector/comprador» és un fil conductor que podem veure a tota l’obra i el punt central en el qual pivota tot el llibre. Tot i que no se’ns parli directament, molts dels punts que es van desglossant interpel·len explícitament a la intenció i l’efecte que provocarà la coberta al possible lector. No és estrany parlar de les diferents impressions que ens causen un disseny o un altre en les cobertes. Per posar-ne un exemple, l’altre dia, amb els companys del postgrau de Llibreria, comentàvem les diferents cultures estètiques en els diferents països. Trobàvem, per exemple, que als països anglòfons les cobertes estan farcides de colors i combinacions estridents, que a nosaltres no acaben de seduir-nos; en canvi, els francòfons solen tenir un disseny totalment contraposat, una visió i disseny molt més solemne que potser convergeixen més amb la nostra visió de disseny.
¿Qui no s’ha decantat mai per comprar (o no comprar) un llibre per la seva coberta?
Llegint el llibre, ens hem d’imaginar, sempre com a dissenyadors gràfics que és a qui realment va dirigit aquest llibre, aquell lector que passeja per una llibreria i que vol sentir-se seduït per un llibre, i que normalment ho fa, en primer lloc, per la seva coberta. Se’ns parla de seducció en el sentit de l’equilibri o el contrast en el disseny, de la selecció de colors, de la tipografia escollida, de la distribució dels elements que hi ha presents a la coberta (títol, autor, nom de l’editorial...). Se’ns explica que TOTS ells incideixen en el resultat final. Tot i semblar un punt menor, el llibre ens fa veure la importància d’un bon disseny.
L’autora ens fa adonar que tot el que trobem en una coberta no és, només, fruit de la inspiració del seu dissenyador. Ens explica diferents factors que hi intervenen: la intenció de l’editor (¿vol que l’obra es percebi com a part d’un conjunt i que reforci la idea de marca [PenguinBooks o Anagrama] o que tingui entitat pròpia [més pròpia per a best-sellers]?), la idea de la singularitat de cada llibre, les modes...
Per últim, voldria fer un apunt, potser una mica controvertit, però que no em puc deixar de comentar. Tot i que el llibre és visualment molt atractiu, hi trobo a faltar el plus del disseny de la usabilitat: els marges amples al centre i estrets als exteriors fan que la lectura sigui difícil, ja que moltes vegades els mateixos dits que t’ajuden a sostenir el llibre tapen la caixa de text que has de llegir. ¿No és estrany que en un llibre on es parla del disseny, aquest passi per sobre de la usabilitat i la imatge final que el lector s’endurà de la lectura?
Irene Noguer Pérez
De la 6ª promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari