Lampis, Mirko. Sobre la contigencia. Valencia: Tirant lo Blanch, 2022. 134 p. (Tirant humanidades). ISBN 978-84-19226-45-7. 12,90 € en paper, 8 € llibre electrònic.
A la contracoberta d’aquest llibre es pot llegir això:
«En la librería hay muchos libros. Obvio. De eso se trata. Que estén ahí no es ninguna casualidad. El mercado editorial se ocupa con esmero de proporcionarle la mercancia que le interesa. Ya tiene en sus manos un ejemplar de Murakami y el último de Neuman. Corre con la mirada las estanterías y las mesas repletas de volúmenes. Lee los títulos, ojea algunas páginas. Siente el acostumbrado frenesí condimentado de tristeza: tantos libros que jamás podrá leer... Sobre la contingencia. Este título de repente le llama la atención...»
El text de la contracoberta segueix explicant la sinopsi del llibre, però al contrari del que podria semblar, aquest llibre no tracta de llibres, ni del mercat editorial, ni sobre Murakami. Com molt bé descriu el títol, tracta sobre la contingència.
Aquest terme, amb la seva arrel «contingent», que pot ser a la vegada un substantiu o un adjectiu, és l’objecte d’estudi d’aquest autor, doctor en Teoria de la Literatura i que actualment és professor de Lingüística i Teoria de la Literatura al Departament de Llengües Romàniques a la Universitat de Nitra (Eslovàquia).
El contingut del llibre és una síntesi d’estudis semiòtics, filològics i filosòfics del concepte contingència. L’autor fa un repàs històric per tractar de descriure i definir el seu significat amb l’estudi de fragments i comentaris de diversos autors clàssics i contemporanis significats en aquestes matèries.
Així, per exemple, en el primer capítol ens parla sobre l’obra d’Aristòtil, Demòcrit, Epicur i Lucreci i les aportacions que fan del terme «contingència» i la relació semàntica que manté amb els termes «casual», «atzarós», «determinista», «accidental», etc. Com a conclusió i com a resum de la lògica aristotèlica tractat en aquest primer capítol, trobem aquesta definició de contingència a la pàgina 22: «es necesario que lo que es, cuando es, sea, y que lo que no es, cuando no es, no sea», lo cierto es que «no es necesario ni que todo lo que es sea ni que todo lo que no es no sea».
Com es podrà llegir en els següents capítols, l’estil discursiu d’aquest primer capítol marcarà la tendència argumental i la complexitat estructural i del contingut textual de tot el llibre.
El segon capítol s’inicia, com tots els altres, amb una citació del text de la Divina comèdia de Dante que introdueix el contingut del text i dels autors tractats, en aquest cas amb Maquiavel, Pascal i Spinoza.
El tercer capítol tracta sobre Stuart Mill i els cànons de la inducció. El quart tracta sobre l’obra de Sanders Peirce i la relació entre la formació, la creença i l’atzar. El cinquè capítol sobre Ferdinand de Saussure i el seu llibre Curs de lingüística general (Edicions 62, 1990) i també sobre l’obra de Jacques Monod i el seu llibre Le hasard et la nécessité (en castellà, El azar y la necesidad, Tusquets, 2016), l’obra de Iuri Mikhàilovitx Lótman, Estructura del texto artístico (Akal, 2011), en el qual subratlla el paper de la contingència (la casualitat) en l’àmbit de les dinàmiques de transformació cultural.
En el setè capítol es fa un repàs lexicogràfic per saber com defineixen diferents diccionaris de llengua espanyola algunes paraules que sovint es confonen entre elles, com per exemple: «atzar», «casualitat», «contingència», «aleatori», «accident», «eventualitat», etc. Per exemple, trobem la definició de contingència que fa el Diccionario de la lengua espanyola: «1. Posibilidad de que algo suceda o no suceda. 2. Cosa que puede suceder o no suceder.»
En el darrer capítol titulat com a: «Conclusión. Indeterminaciones, co-incidencias, imprevisibilidad» es fa un resum de la síntesi d’aportacions de cada autor, tot i sabent, com diu l’autor, que «sabemos que ocurrieron, ocurren y ocurrirán sucesos y co-incidencias inesperados, impredecibles, sucesos y co-incidencias que hubiera sido y es imposible determinar de antemano» (p. 126).
Com queda reflectit en aquest resum de capítols, és un llibre dens, amb definicions i relacions semàntiques complexes, que requereix un cert grau de concentració i interès per la profunditat i precisió de molts conceptes teòrics i pràctics. Possiblement, aquesta elevada dificultat de comprensió sigui, a pesar de tot, un repte que faci més estimulant la seva lectura. Com a exemple, vegeu aquí un parell d’extractes del llibre escollits a l’atzar.
Primer, un paràgraf de la pàgina 92 que parla sobre l’obra de l’autor rus Lótman:
«En efecto, el orden por fluctuaciones descrito y formalizado por Prigogine en el caso de los sitemas físicos alejados de las condiciones de equilibrio termodinámico y la tendencia de tales sistemas a autoorganizarse y a alcanzar un comportamiento impredecible (meramente estocástico) en correspodencia de los puntos de bifurcación, con la consiguiente emergència de una nueva organización global que solo puede ser comprendida en virtud de la historia del sistema, no podían no llamar la atención del semiólogo de Tartu».
Un altre paràgraf de la pàgina 77 sobre l’obra de Monod:
«El segundo tipo de azar esencial del que habla Monod depende del principio de indeterminación cuántica: al considerar acontecimientos microscópicos (y sería este el caso de las mutacions genéticas), no podemos excluir que su comportamiento “errático” se deba a eventos cuánticos que son, según cierta vulgata física, imposibles de determinar con precisión arbitraria».
Aquests son uns exemples qualssevol del nivell de coneixement de les teories generals i específiques en diversos camps de la ciència, la lingüística, la biologia, la física o la filosofia que conté el llibre.
És per aquesta raó que és un llibre destinat a lectors, estudiants i professionals interessants en aquests camps del coneixement preeminent. Com el lector haurà pogut comprovar després de llegir-lo, i com deia al principi d’aquesta ressenya, el llibre no té res a veure amb el món del llibre ni amb els dels seus múltiples actors que el conformen, però és un llibre substancial en la seva matèria.
Enric de Balanzó
Exprofessor de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari