Iwasaki, Fernando. Somos libros, seámoslo siempre. Sevilla: Universidad de Sevilla, Secretariado de Publicaciones, 2014. 178 p. (Bibliofilia; 6). ISBN 978-84-472-1579-9. 15 €.
Malgrat que ho pugui semblar pel seu cognom, Fernando Iwasaki no és pas japonès, sinó peruà, nascut a Lima el 1961. Des del 1989 és establert a Sevilla, on dirigeix la Fundación Cristina Heeren de Arte Flamenco. Iwasaki és un reconegut escriptor, crític literari i historiador: ha publicat més de 30 llibres, entre novel·les, reculls de contes, assaigs i monografies històriques, i ha rebut diversos premis literaris. De 1996 a 2010 va dirigir la revista literària Renacimiento, de Sevilla, i entre 2003 i 2010 fou el responsable de l'Aula de Cultura del diari ABC de Sevilla.
L'obra que ressenyem és un recull d'una seixantena d'escrits breus, possiblement publicats anteriorment com a columnes periodístiques (estan datats entre 1995 i 2014). No es presenten ordenats cronològicament, sinó d’acord amb un criteri més o menys temàtic, en sis apartats. Són textos d'una extensió limitada, entre dues i tres pàgines, ben fàcils de llegir, tots ells relacionats amb la literatura i la història moderna de l’edició.
De vegades són petits assaigs que glossen la vida de poetes, narradors o crítics literaris (molts d’ells, poc coneguts del gran públic). Uns altres sorgeixen arran de defuncions recents de literats —amics o no— estimats i valorats literàriament per l’autor, com Joan Perucho.
La majoria dels escrits tenen un origen autobiogràfic: a partir d'un llibre arribat per regal, un exemplar llargament desitjat que al final ha estat adquirit, records nostàlgics d’antigues edicions viscudes... Inclou evocacions literàries, rememora sensacions de quan era un jove (i àvid) lector i prenia contacte amb algun autor o obra que li deixaren una empremta inesborrable. Sovint es refereix a anècdotes personals, com les trobades amb Luis García Berlanga, o l’afició mantinguda durant més de 20 anys, de visitar tombes de poetes.
Una altra part dels escrits corresponen a ressenyes i comentaris de llibres antics (de principi del segle XX) amb les quals recupera la memòria d’autors oblidats (alguns d’ells, llatinoamericans) tot i que també dedica alguna entrada a figures consagrades, com Borges o García Márquez.
La prosa és molt acurada, rica de lèxic, amb una oportuna combinació de noms i adjectius, i ben llegidora. L’estil de l’autor és subtil, amb un sentit de l’humor fi, que inclou alguns jocs de paraules, com el títol mateix del llibre, que emula un vers de l’himne nacional del Perú («Somos libres, seámoslo siempre»), o «en el "egosistema" de la literatura es imposible caer bien a todo el mundo» (p. 100).
L'autor es lamenta en diverses ocasions del baix nivell cultural de la societat espanyola —i andalusa en particular—, del poc ambient cultural que existeix a la capital andalusa, de la manca de sensibilitat cultural de la classe política i del poc espai que els mitjans de comunicació destinen a la crítica i a la crònica culturals. En un escrit datat de 2004 deplora que en poc temps han tancat vuit llibreries sevillanes; es veu que això de la crisi de les llibreries no és un fenomen nou.
En resum, una recopilació amena d'escrits breus sobre autors i llibres sovint poc coneguts o oblidats que ens farà passar unes bones estones de lectura.
Amadeu Pons
Afegeix un nou comentari