Sr. Tipo: una novela tipográfica

Leonardi, Alessio. Sr. Tipo: una novela tipográfica. Trad., Susana Andrés. Barcelona: Gustavo Gili, 2016. 95 p. ISBN 978-84-252-2884-1. 16,90 €.

La tipografia és INTENCIÓ. La tipografia és seducció, persuasió i missatge. En la tipografia trobem un dels motors principals del disseny gràfic, però també l'eina formal més elemental per a la comunicació de la paraula escrita. Sobre aquestes qüestions i moltes d'altres reflexiona Alessio Leonardi en la seva darrera obra editada per Gustavo Gili: Sr. Tipo: una novela tipográfica.

Leonardi fa servir els seus coneixements com a dissenyador de fonts tipogràfiques (en podeu veure una mostra aquí: https://www.fontfont.com/designers/alessio-leonardi) per oferir-nos un manual desenfadat i simpàtic que defuig dels convencionalismes i de la rigidesa pròpia dels estudis clàssics sobre la matèria. El llibre no amaga la voluntat pedagògica de l'autor i deixa entreveure el professor que hi ha darrere del dissenyador (resident a Berlín des de 1990, Leonardi imparteix classes de comunicació audiovisual a la universitat de Ciència Aplicada i d'Art de Hildesheim).

En l'obra que ens ocupa, el dissenyador italià recupera el personatge del Sr. Tipo, que va crear el 2005 per explicar el 120 anys de l'empresa nord-americana Linotype, peça clau en la història universal de la tipografia. Acompanyat de Tilde, un savi gos expert en disseny tipogràfic, i d'altres personatges (entre els quals hi ha una representació gràfica del mateix autor), el Sr. Tipo explica acuradament al lector els paràmetres fonamentals que estructuren la ciència tipogràfica, des de les famílies de lletres als paràmetres compositius, passant per sistemes classificatoris i anècdotes històriques. En definitiva, Leonardi acaba articulant els punts fonamentals d'un manual de tipografia bàsic, tot i que aquesta vegada els continguts són transmesos d'una forma distesa i basada en la potència visual i compositiva de la pàgina.

Tot i que el manual compleix en gran mesura amb les expectatives que genera, l'eminent voluntat d'ensenyar i d'il·lustrar (en les diferents accepcions de la paraula) envaeix l'estructura del llibre a costa de sacrificar, sovint, la vocació narrativa anunciada en el subtítol del llibre. Tant és així, que Sr. Tipo: una novela tipográfica poc té de novel·la, sobretot perquè la seva estructura capitular basada en els punts fonamentals sobre teoria tipogràfica acaba deixant de banda un fil narratiu clar que desenvolupi una història novel·lada de la tipografia i les seves característiques. Probablement, amb aquesta traducció lliure del subtítol,[1] mitjançant un evident joc de paraules, es pretén fer referència, també, a l'aproximació del plantejament formal i visual del llibre de Leonardi als plantejaments de la «novel·la gràfica», un tipus determinat de còmic amb gran acollida de públic i de crítica en els darrers temps. No obstant, el vincle amb aquesta tipologia de llibres il·lustrats també torna a ser pobre, basat només en el fet que el llibre del dissenyador italià recolza en la il·lustració a l'hora d'explicar una història (o uns coneixements sobre tipografia, més aviat).

Pel que fa al seu plantejament gràfic, Sr. Tipo: una novela tipográfica es basa en un estil net, nítid, de línia clara. El disseny dels personatges i la composició de la pàgina, així com el seu sentit de l'humor, recorda al treball de Guy Delisle en les seves novel·les gràfiques, però d'una manera molt més esquemàtica, com si es tractés d'un esbós. El text, majoritàriament diàlegs expressats en forma de globus, acaba diluint en moltes de les pàgines el dibuix, el qual acaba reduït a una mínima expressió. Sembla com si l'autor no s'atrevís a jugar amb la forma i la composició, a experimentar amb la tipografia, i sentís la necessitat de posar en boca dels seus personatges les explicacions acadèmiques, tot justificant la forma de còmic que estructura el llibre. El plantejament inicial podria emparellar el llibre de Leonardi amb altres treballs anteriors que han utilitzat el llenguatge del còmic per explicar diferents disciplines, com la cèlebre obra d'Scott McCloud Understanding comics: the invisible art,[2] una metalingüística classe magistral sobre la història i els mecanismes del llenguatge del còmic, o la fascinant novel·la gràfica sobre el naixement del pensament matemàtic modern,[3] signada pel dibuixant i guionista Apostolos Dioxadis i el matemàtic Christos Papadimitriou. No obstant, el que en les obres de McCloud i Dioxadis és experimental i avantguardista, en el treball de Leonardi esdevé rutinari, anecdòtic. En definitiva, es troba a faltar un major grau d'experimentació, sobretot quan l'objecte d'estudi és la tipografia i el mitjà escollit per analitzar-la (i explicar-la), la novel·la gràfica, tan receptiva a les experimentacions (tipo)gràfiques.

Dit això, malgrat que l'autor decideix no moure's d'una certa àrea de seguretat i confort, el resultat final esdevé força satisfactori i el lector acaba passant una bona estona llegint les peripècies del Sr. Tipo i els seus antropomòrfics acompanyants animals, al mateix temps que aprèn les nocions bàsiques sobre l'art de la tipografia. Sense cap dubte, les persones que s'iniciïn en el tema i els lectors més joves interessats en el disseny tipogràfic seran els qui més gaudiran de l'obra del dissenyador italo-germànic.

Aitor Martos
De la 4a promoció de l'Escola de Llibreria