«The story cure»: un llibre per a cada dolència

Berthoud, Ella; Elderkin, Susan. The story cure: an A-Z of books to keep kids happy, healthy and wise. Edinburgh: Canongate Books, 2016. XII, 356 p. ISBN 978-1-78211-527-4. 22 €.

Abans que res, la nostra admiració per l'habilitat que demostren les autores d'aquest llibre, Ella Berthoud i Susan Elderkin, per trobar resposta a un nombre extraordinari de preguntes de la infància i l'adolescència a través de llibres de ficció. Diem preguntes, podríem dir cruïlles, reptes, dubtes, inseguretats... Tot allò que elles denominen ailments i que podem traduir de l'anglès com a afeccions o dolences.

A The story cure –obra que succeeix The novel cure, orientada a lectors adults– s'identifiquen 333 d'aquestes malalties i s'ofereixen per a cadascuna d'elles una o diverses recomanacions literàries per a diferents franges d'edat en forma de remei, de lectura còmplice o guia. Un repte formidable solucionat amb destresa, que dona com a resultat un llibre de consulta que pot resultar útil i curiós, si bé limitat.

Com a llibreters infantils ens sentim identificats, en cert sentit, amb l'objectiu que persegueix l'obra. Són moltes les persones que entren a la nostra llibreria cada setmana demanant-nos llibres concrets per a situacions determinades de la vida dels seus fills: pors, bolquers, gestió de les emocions, xumets, solitud, bulling, divorci, mort, sexe, adopció... La llista, desenvolupada amb temps, podria arribar a una xifra similar a la que ens proposen Berthoud i Elderkinperò, potser pel flux constant d'entrades de noves obres que vivim diàriament, ens resultaria molt difícil cenyir les recomanacions a un espectre tan limitat i concret de títols. I ens sorgeixen dubtes en enfrontar-nos al llibre. Dubtes sobre el format mateix de llibre aplicat a aquest fi en els nostres dies; dubtes sobre el criteri de selecció de les obres recomanades, dubtes, en fi, sobre la literatura entesa com a teràpia.

Però anem a pams.

El que el lector trobarà en aquest The story cure és tota una bateria de situacions vitals organitzades alfabèticament i, al seu costat, una selecció de llibres que les autores consideren, com dèiem, adequats per oferir respostes, ajuda o identificació empàtica al prelector o lector que s'hi enfronta.

Les recomanacions s'estructuren en quatre grups, dividits per les seves sigles en anglès:

«PB - picture book» (àlbum il·lustrat), per a menors de 6 anys

«ER - early readers» (primers lectors), 5-8 anys

«CB - chapter books» (llibres per capítols), 8-12 anys

«YA - young adults» (adolescents), més de 12 anys.

A més, hi ha apartats específics per a adults preocupats per aquests mateixos temes. I llistes. La llista dels deu millors llibres escrits, segons les autores, i sempre dins de l'àmbit de la ficció, sobre determinats àmbits temàtics o gèneres: les deu millors sagues distòpiques, els deu millors llibres sobre l'adopció, etc.

A cada situació, li correspon una selecció de llibres i sobre cadascun d'aquests –siguin un o més, d'una o de diferents franges d'edat– s'ofereix una ressenya. Els textos estan escrits en un to amè i còmplice amb el lector. Tot bé.

El que succeeix és que el format llibre és limitat, i no podem deixar de plantejar-nos, en cadascun dels casos, que a l'obra o les obres literàries assenyalades com a remei per a cadascuna de les 333 situacions vitals del nen, podrien acompanyar molts altres títols tan apropiats com els que es proposen. I llavors trobem a faltar un cercador d'Internet, que per al cas seria més pràctic –l'ús d'etiquetes i categories per part de les autores ens ho porta a la ment a cada moment–. Encara que enyorem més, molt més, la figura del llibreter o el bibliotecari que coneix el seu propi fons i pot recomanar de forma personalitzada els llibres que té a la seva disposició a qualsevol que l'hi demani.

I així enllacem amb un altre dels dubtes que ens planteja el llibre. Escrit en el Regne Unit, per especialistes en literatura anglosaxona, la gran majoria de les lectures recomanades se centren en l'àmbit idiomàtic de l'anglès. Amb excepcions, però no tantes com per poder considerar l'obra com un llibre de consulta capaç d'englobar la literatura infantil i juvenil contemporània.

La producció de literatura dels diferents àmbits culturals i idiomàtics que trobem en l'actualitat és tan àmplia, tan inabastable, que qualsevol intent per reduir el marc de referències implica la creació d'un cànon. I un edifici així no pot construir-se sobre un pilar bàsic únic, el de la literatura en anglès, perquè l'edifici tremola. Ja ho va intentar en l'àmbit de la literatura universal un altre anglosaxó, Harold Bloom, amb El cànon occidental (Columna, 1995), tan aclamat pels seus encerts com criticat, a la fi, pels seus infinits oblits.

Apuntàvem un dubte més: el que es refereix a la biblioteràpia com a disciplina. Bé doncs, aquest llibre hereta directament aquesta tradició «terapèutica» fonamentada en els llibres, que va iniciar el seu recorregut cap al 1916, quan va començar a utilitzar-se la paraula. El seu origen té a veure amb els testimonis de metges que van oferir determinades lectures als combatents retornats dels camps de batalla de la Primera Guerra Mundial i van observar que aquestes lectures ajudaven aquests soldats a superar en cert sentit els seus traumes de guerra.

Els llibres sempre han servit per acompanyar l'ésser humà en la seva lluita per la vida. Qui pot negar que hi ha obres que en determinats moments són capaces de connectar amb un lector i ajudar-lo a entendre millor la seva situació, a superar-la o a evadir-se’n? Qui no ha recomanat un llibre a un amic o al seu fill o al seu cosí perquè pensava que en un moment donat li vindria bé llegir-lo?

Però si convertim això en una pseudoteràpia, la cosa perd la seva gràcia. Ella Berthoud i Susan Elderkin són dues de les tres responsables de l'apartat de Biblioteràpia d'una institució educativa privada anglesa anomenada The School of Life. Fundada pel filòsof Alain de Botton, aquesta escola, que creix a un ritme estratosfèric recolzant-se en el web i en les seves franquícies a mig món, ha portat l'autoajuda a un nivell desconegut fins ara. Ofereixen xerrades, tallers i cursos sobre tot l'imaginable en l'àmbit de la conducta personal i social.

Doncs bé, dins de la seva oferta, l'estrella és l'esmentat apartat de biblioteràpia, que permet contactar amb les autores de The story cure i obtenir d'elles recomanacions personalitzades de llibres per a moments i situacions concretes de la vida. Desconeixem el que es cobra pel servei. Sobre el que no tenim cap dubte és que resulta molt més pràctic, econòmic i segurament útil acudir a la llibreria més propera i parlar amb el llibreter. El resultat de l'experiència no tindrà nom de teràpia postmoderna, però complirà amb la seva funció, sigui aquesta acompanyar els nostres fills en qualsevol de les etapes del seu creixement o simplement entretenir-los, divertir-los, ensenyar-los com d’ampli és l'horitzó o fer-los plorar de felicitat en trobar entre les lletres l'esperit de la seva ànima bessona.

Miguel Ángel Rincón i Júlia Blázquez, de La Petita

Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.