Durant la taula rodona (que va tenir lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB el 29 d'abril de 2015), un dels noms més citats va ser el de l'impressor i editor Aldo Manuzio (Bassiano, 1449 - Venècia, 1515). Va ser ell l'innovador de l'edició, va trencar el model dels primers cinquanta anys de la impremta, en els quals els llibres editats aspiraven a ser una bona còpia dels còdexs. Manuzio va utilitzar nous tipus i formats i va aconseguir fer del llibre un objecte manejable, útil, bonic i relativament assequible.
Daniel Fernández (president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya) enceta el torn, opina que el gran fracàs dels nostre país és el de l'educació, i de retruc el dels baixos, alarmants índexs de lectura: el 35 % de la població no ha llegit mai un llibre. Està demostrada la relació entre els països que progressen socialment i econòmicament i els seus índexs de lectura, són els mes elevats. Cita una frase atribuïda a Einstein: «L'únic coneixement imprescindible és saber on es troba la biblioteca més propera». Afirma que el llibre digital no afegeix res de nou al llibre imprès, a més, si cau a terra es trenca. Potser les tauletes tàctils (tablets) siguin el seu substitut. Al llarg de la història les maneres de llegir han canviat, del llegir en veu alta al llegir en silenci, actualment es llegeix de manera difusa, dispersa, la multitasca com a pràctica quotidiana. I això no ens ha d'espantar, recorda quan ell estudiava escoltant música de rock de fons i els pares el renyaven; de moment és el president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya. Finalment reivindica el paper de l'editor, posa l'exemple de Wikipedia, cada vegada necessitarà més gent disposada a fer d'editor si vol mantenir la credibilitat.
Jeroni Boixareu (gerent de la Llibreria Hispano Americana i de l'editorial Marcombo) està cansat de les previsions apocalíptiques que pronostiquen la imminent desaparició del llibre i que no s'acaben de complir. De moment, editar digitalment no aporta negoci, però cal ser-hi. Els nous amos de l'edició són Amazon que distribueix, Google que dota de continguts i Apple que ven aparells. Davant aquests monopolis cal donar suport als llibreters en la venda del llibre digital, la plataforma Liberdrac pretén ser una eina útil al seu abast. Cita un article publicat a The Washington Post el passat febrer, el titular del qual no pot ser més eloqüent «Why digital natives prefer reading in print. Yes, you read that right». Estudiants de diferents universitats dels Estat Units cada vegada llegeixen més llibre imprès. Una de les respostes favorites del per què és «em pren més temps perquè llegeixo amb atenció», altres són que el llibre permet saber fàcilment on comença i acaba un relat, s'hi poden deixar marques, i és mes fàcil trobar un determinat paràgraf, permet construir un mapa mental d'on són les coses.
Finalment intervé Carme Fenoll (cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya), que juga amb avantatge i manifesta el seu acord amb la majoria de les coses dites per en Daniel i en Jeroni. Com a cap del Servei de Biblioteques entona el mea culpa en reconèixer que van endarrerits en la implementació del llibre digital a les biblioteques públiques. Malgrat que actualment hi ha poca demanda, aposta per fer una política activa de promoció del digital des de les biblioteques; potser sigui una manera d'acabar amb el pirateig, ara és més fàcil descarregar-se un llibre de forma il·legal que anar a la biblioteca més propera.
Per acabar, durant el torn de preguntes es treuen algunes conclusions. Que el llibre digital no acaba de trobar el seu lloc, que és una mala imitació del llibre imprès. Potser cal un nou Aldo Manuzio que trobi les noves maneres de ser del llibre digital. Lluís Agustí (director de l'Escola de Llibreria) va presentar la taula i va moderar les intervencions. Així mateix, va ordenar les preguntes i comentaris que es produïren per part del nombrós públic assistent.
Prèviament a la taula rodona, Maite Comalat (vicedegana de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació) i Cristóbal Urbano (director de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura) van presentar l'Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2014, del qual feren un balanç positiu. De cara al proper número volen continuar amb el mateix tipus d'articles, mantenint i ampliant els autors i encetar nous temes sobre traducció, biblioteques patrimonials i un nou/vell debat: la lectura digital.
Text i fotografies: Marcel Albet Guinart
Afegeix un nou comentari