Johnson, Alex. Book towns: forty five paradises of the printed word. London: Frances Lincoln, 2018. 192 p. ISBN 978-0-7112-3893-0.
L’autor d’aquest llibre és periodista i autor d’altres llibres relacionats: Shelf life: writers on books and reading (The British Library, 2018), A book of book lists (The British Library, 2017, ja ressenyat en aquest blog), Improbable libraries (Thames & Hudson, 2015), Bookshelf (Thames & Hudson, 2012) i Shedworking: the alternative workplace revolution (Frances Lincoln, 2010).
Murakami, Haruki. De qué hablo cuando hablo de escribir. Trad., Fernando Cordobés, Yoko Ojeara. Barcelona: Tusquets, 2017. 296 p. (Andanzas; 903). ISBN 978-84-9066-399-8. 19,90 € en paper, 9,49 € llibre electrònic. Edición en catalán: Barcelona: Empúries, 2017.
Lo que me gustaría que comprendieran todos los lectores interesados en este libro es que, en esencia, me considero una persona normal. (p. 294).
Benegas, Mar. Parla la paraula: la fabulosa història de les lletres, els llibres i les biblioteques. Il·lust., Miriam Morales; trad., Yannick Garcia. Lleida: Pagès, 2018. 95 p. (Nandibú singular). ISBN 978-84-9975-977-7. 16,29 €.
Com a primera consideració, saludem amb entusiasme la publicació d’un llibre que vol apropar el món del llibre i la biblioteca als infants! Aquest no és un tema habitual en el repertori dels llibres de coneixements per als petits, i hem de fer molta memòria per recordar-ne algun antecedent. Títols que aborden el tema de manera parcial, com La escritura, traduït de l’anglès i publicat a la Biblioteca visual d’Altea l’any 1994, o un altre, La historia del libro, francès en l’original, publicat a la memorable Biblioteca interactiva mundo maravilloso de SM l’any 1996, en serien els exemples més destacables. I encara d’altres petites publicacions sobre el procés d’edició, com el pioner Com es fa un llibre, de Joventut de l’any 1989, o el de Cristina Sans amb el mateix títol, publicat per La Galera el 2013. I poca cosa més.
Altés i Aguiló, Francesc Xavier; Massot i Muntaner, Josep; Faulí, Josep. Sis segles de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018. 243 p. ISBN 978-84-9883-961-6. 150 €.
El mes d’octubre de 2018 apareixia, com a número 503 de la Biblioteca Serra d’Or, un llibre de Mireia Sopena (El risc de la modernitat: la revista Critèrion [1959-1969]) que repassa les diferents etapes d’una revista que en bona mesura ha passat desapercebuda, però la importància de la qual, quant a la pugna entre la censura franquista i la cultura catalana i a la circulació clandestina de publicacions, és particularment rellevant en els anys seixanta i setanta.
Smith, Esther K. Taller de libros para niñ*s: 25 proyectos con papel para doblar, coser, pegar, ensamblar, desplegar y dibujar. Trad., Felicidad Cirugeda; il., Jane Sanders. Barcelona: Gustavo Gili, 2018. 144 p. (Colección GGDIY Kids). ISBN 978-84-252-3091-2. 19,90 €.
Què és un llibre? Segurament aquesta sigui una pregunta que no ens fem mai perquè tenim plenament integrat, dins nostre, com és aquesta tecnologia que des de la invenció de la impremta ens ha acompanyat sense patir gairebé cap variació. Però cal recordar que els llibres, en tant que objectes, també comuniquen. També són capaços d’explicar-nos històries més enllà de ser emprats com a suport d’un text. Aquesta idea la recull el polifacètic i revolucionari artista Bruno Munari en un dels seus millors assaigs, Fantasía, publicat també per Gustavo Gili.
Camplin, Jamie; Ranauro, Maria. Books do furnish a painting. London: Thames & Hudson, 2018. 256 p. ISBN 978-0-500-25225-3. 35 €.
Comença a ser tradició la publicació de llibres il·lustrats, de fotografia o pintura, en els quals la matèria és el llibre i/o la lectura. O, el que és el mateix, «illustrated books about books», que esdevenen una nova forma de bibliografies, en aquest cas visuals. En aquest blog hem publicat algunes ressenyes que en parlen.[1]
Bagué Quílez, Luis. La poesía española desde el siglo XXI: una genealogía estética. Madrid: Visor, 2018. 253 p. (Biblioteca filológica hispánica; 202). ISBN 978-84-9895-202-5. 18 €.
L’autor del llibre que ressenyem, Luis Bagué Quílez, és escriptor i crític literari, doctor en Filologia Hispànica per la Universitat d’Alacant; actualment treballa com a investigador «Ramón y Cajal» a la Universitat de Múrcia. Ha publicat diversos poemaris, entre ells Telón de sombras (Hiperión, 2002), El rencor de la luz (Ayuntamiento de Talavera de la Reina, 2006), Un jardín olvidado (Hiperión, 2007), Página en construcción (Visor, 2011), Paseo de la identidad (Visor, 2014) i Clima mediterráneo (Visor, 2017, Premio de la Crítica).
García, Miguel Ángel (ed.). El compromiso en el canon: antologías poéticas españolas del último siglo. Valencia: Tirant Humanidades, 2017. 297 p. (Prosopopeya manuales). ISBN 978-84-1678-686-2. 21,90 €.
Editat per Miguel Ángel García, de la Universidad de Granada, cal celebrar, entesos i profans en la matèria, publicacions com El compromiso en el canon: antologías poéticas españolas del último siglo. Aquesta publicació és el fruit madur d’un projecte d’investigació.
Kitaiskaia, Taisia; Horan, Katy (ilust.). Brujas literarias: 30 escritoras que conjuraron la magia de la literatura. Trad., Graciela Romero Saldaña. Barcelona: Martínez Roca, 2018. 135 p. ISBN 978-84-270-4490-6. 19,95 €
Taisia Kitaiskaia, poeta y escritora ruso-americana, y Katy Horan, ilustradora y apasionada del ocultismo, son las autoras de Brujas literarias, una obra de carácter juvenil que se presenta como un sencillo compendio de escritoras que supieron conjurar la magia de la literatura y que, tan solo poco más de un año después de su publicación en Estados Unidos, llega a nuestro país de la mano de Martínez Roca, con traducción al castellano a cargo de Graciela Romero Saldaña.
Cuquerella Jiménez-Díaz, Ana. Del café al tuit: literatura digital, una nueva vanguardia. Valencia: Calambur, 2018. 382 p. (Criterios; 11). ISBN 978-84-8359-448-3. 25 €.
Las monografías sobre literatura digital no son abundantes en el ámbito del ensayo y la investigación. Más bien podríamos hablar de una paradoja funcional, en la medida en que el crecimiento exponencial de este tipo de literatura, considerada en sentido amplio, no se ha visto acompañada de estudios de carácter general que aborden la novedad del fenómeno dando fe de sus particularidades y características.
Blog de l'Escola de Llibreria 2013-
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals – Universitat de Barcelona
Gremi de Llibreters de Catalunya
El Blog de l’Escola de Llibreria no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
Els continguts del blog de l’Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de Barcelona estan subjectes a una llicència BY-NC-ND de CC.