«Book towns: forty five paradises»

Johnson, Alex. Book towns: forty five paradises of the printed word. London: Frances Lincoln, 2018. 192 p. ISBN 978-0-7112-3893-0.

L’autor d’aquest llibre és periodista i autor d’altres llibres relacionats: Shelf life: writers on books and reading (The British Library, 2018), A book of book lists (The British Library, 2017, ja ressenyat en aquest blog), Improbable libraries (Thames & Hudson, 2015), Bookshelf (Thames & Hudson, 2012) i Shedworking: the alternative workplace revolution (Frances Lincoln, 2010).

El llibre, de format apaïsat, tapa dura i il·lustrat amb imatges de diferents indrets considerats per l’autor com a book towns, ens dona informació (més o menys extensa) sobre els llocs, la història de com es van desenvolupar i, en un apartat separat, enllaços que poden ser d’interès. El problema dels enllaços és la seva actualització, que evidentment en format paper és difícil de mantenir (alguns ja no existeixen).

El subtítol del llibre que ara ressenyem és molt clar, quaranta-cinc paradisos... però si llegim el sumari, observem que n’hi ha trenta-sis, més els cinc que apareixen sota l’epígraf de «Beyond the book town». En qualsevol cas, en total se n’enumeren quaranta-un, no quaranta-cinc, que tampoc no és que tingui molta importància, o sí?

El llibre podria servir com una guia pràctica de viatges, però tal i com es troba estructurada la informació, no ajuda. Al sumari trobem una ordenació alfabètica de les ciutats, i és molt d’agrair, però podria haver-hi una altra agrupació per països, ja que si anem a Bécherel segurament podrem visitar Fontenoy-la-Joûte o Montolieu, però si anem a Tvedestrand (Noruega) ens pot quedar una mica lluny Urueña (Espanya).

En aquest llibre es recullen algunes viles del llibre (no pas totes, com s’assegura a la introducció) i no em queda clar per què s’han triat aquestes i no d’altres, però això és qüestió de gustos i l’autor té tot el dret a relacionar les que vulgui, només faltaria! Però com a dada a tenir en compte, hi ha dues viles a França, Ambierle i Esquelbecq, que no hi són, i totes dues van ser creades l’any 2007.

Ara bé, de les que ha escollit, no totes són book towns tal i com les defineix l’organització que l’any 1988 va encetar el projecte International Organisation of Book Towns (IOB). 

Per què considero que és important? Perquè aquesta organització defineix què és una book town: «a small rural town or village in which second-hand and antiquarian bookshops are concentrated. Most Book Towns have developed in villages of historic interest or of scenic beauty»,[1] i quins són els seus objectius: augmentar la consciència pública de les viles del llibre i estimular l’interès per donar informació a través d’Internet i mitjançant l’organització d’un Festival Internacional del Llibre cada dos anys;

  • reforçar l’economia rural i millorar la qualitat de les viles del llibre mitjançant l’intercanvi de coneixements entre les viles del llibre i els seus venedors i altres empreses;
  • dur a terme altres activitats que poden servir als interessos de les viles del llibre i reforçar empreses independents en aquestes poblacions, per exemple, estimular l’ús de la tecnologia de la informació;
  • ajudar a mantenir el patrimoni cultural regional i nacional i a augmentar la consciència pública internacional d’aquest patrimoni.

És a dir, no tot val. No vull dir que les localitats no reconegudes per l’organització IOB no siguin book towns, però sí que les que disposen d’aquest reconeixement tenen uns objectius clarament definits. De fet, a la pàgina web de l’organització només hi ha vint-i-dos membres, més el president honorari, Richard Booth, fundador de la primera vila del llibre, Hay-on-Wye, on aquesta pàgina es va actualitzant.

Quan l’autor explica què és una book town diu: «A book town is simply a small town, usually rural and scenic, full of bookshops and book-related industries». Aquesta definició és de la seva collita, ja que no és la que la mateixa organització ens facilita. És possible que aquesta definició faci que l’autor consideri com a book towns algunes que no ho són. No li trec mèrit al llibre, però em sembla que crea certa confusió. Que un indret determinat, per molt bucòlic que sigui, faci un festival anual, i durant dos, tres o quatre dies es venguin llibres per part d’editorials no té res a veure amb una book town.

Podem veure el llibre com un recull de llocs que l’autor ha triat (segons els seus gustos), n’ha obtingut informació i en alguns casos s’ha embolicat (encara no he sabut veure quina relació té Bellprat amb Sant Jordi i el dia de Sant Valentí).

A l’apartat relatiu a Bellprat (p. 23) hi ha tres imatges; dues corresponen a Bellprat, la tercera, que l’autor identifica com a Sant Jordi’s in Bellprat (els crèdits de la imatge són de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat), efectivament, correspon a la Fira de Sant Jordi de 2015, però a Esplugues de Llobregat. Les edicions que Bellprat havia fet de la seva fira del llibre han estat, des de 2008, a l’octubre, fins que des de l’any 2013 es canvien les dates i se celebra a primers de juny. No cal dir quin és el dia que celebrem Sant Jordi.

Comentar també que a Bellprat, des d’abril de 2017, no se celebra cap fira del llibre.[2]

Una altra informació que no sembla molt actualitzada és la relacionada amb Stillwater i Twin Cities a Minnesota (EUA) (p. 134). De les tres imatges, la que correspon a la llibreria True Colors Bookstores (abans Amazon Bookstore) és una imatge de 2011, ja que aquesta llibreria va tancar l’any 2012,[3] i si bé és cert que el mateix autor, en el text, esmenta que es troba tancada, no sembla lògic afegir imatges de llibreries que ja no existeixen.

En el mateix text i a la secció d’enllaços amb més informació, tenim tres enllaços: el primer no es correspon a cap pàgina web (http://www.booktown.com/), el segon és d’una llibreria que malauradament ha tancat (recentment) (https://www.loomebooks.com/) i el tercer és un centre cultural dedicat al llibre (http://openbookmn.org).

A la contracoberta del llibre apareix la següent informació: «when is a book town not quite a book town? Whether a single street in a bustling city or a pop-up spot during a literary festival, the following locations have all the feel of a literary paradise, just not the official title...», per tant, s’ha d’entendre que un festival literari es pot considerar un book town?, perquè si és així només a Catalunya entre festivals i cicles literaris l’última vegada que vaig fer recompte arribaven gairebé a 400.

Considero que el llibre esta bé per fer-se una primera idea –bastant lleugera i en alguns casos imprecisa– sobre aquest projecte, que no tracta només de reunir en un bonic lloc diferents punts de venda de llibres, sinó que seguint els objectius de l’IOB, té en comú el fet de desplegar-se en petits pobles rurals on s’instal·len llibreries de llibre antic i de segona mà, reforçar l’economia rural, organitzar activitats que poden servir als interessos del pobles i ajudar a mantenir el patrimoni cultural amb una clara proposta pel turisme cultural.

La dinàmica de les viles del llibre es fonamenta en un ventall molt ampli d’activitats: venda de llibres antics i d’ocasió, llibres relacionats amb l’entorn (geogràfic o d’autors), tallers d’artesans i artistes relacionats amb els llibres, tallers de fabricació de paper artesà, conferències, seminaris o estades.

Les viles del llibre són una manera d’entendre la gestió cultural on es combina el turisme cultural rural i la tradició del llibre. El que tenen en comú són els llibres i les arts i oficis relacionats, especialment les llibreries i els llibreters, disposats a assumir nous reptes i noves funcions en el nou marc cultural.

Núria Vila de la 1a promoció de l’Escola de Llibreria
Bibliotecària

 

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.