James, P. D. Todo lo que sé sobre novela negra. Trad., María Alonso. Barcelona: Ediciones B, 2017. 180 p. (B de bolsillo). ISBN 978-84-9070-317-5. 6,95 € en paper, 5,49 € llibre electrònic.
Todo lo que sé sobre novela negra és un llibre escrit per una de les més grans autores del gènere negre que tracta sobre la literatura detectivesca britànica, i que va sorgir a petició del departament de publicacions de la biblioteca Bodleian de la Universitat d’Oxford, Anglaterra. L’edició original, Talking about detective fiction, de 2009, va ser publicada en castellà per Ediciones B el 2010 i ara n’ha aparegut una reedició.
Phyllis Dorothy James, coneguda com a P. D. James (Oxford, 3 d’agost de 1920-27 de novembre de 2014) va començar a escriure relativament tard: la seva primera obra, Cubridle el rostro, data de 1962 (Cover her face, publicada modernament en espanyol per Edhasa, 2006). Hi apareix per primera vegada el policia Adam Dalgliesh, el seu personatge més famós.
Considerada una de les grans dames del crim, després de quasi cinquanta anys a l’avantguarda de la novel·la negra, amb una vintena de novel·les publicades, P. D. James es troba en una posició privilegiada per parlar de l’art d’escriure relats relacionats amb el món detectivesc i policíac.
Al llarg de l’obra podem entreveure la seva admiració pels seus predecessors i contemporanis del gènere. «La millor escriptora contemporània de novel·la negra», segons el Sunday Times, ens mostra tot el seu coneixement sobre el gènere. Des dels seus inicis, passant per l’Edat Daurada britànica, el hard-boiled nord-americà fins arribar a una valoració personal del present i del futur de la novel·la negra.
Aquest viatge de coneixement de l’autora comença per la menció de l’obra que ella considera que inicia la literatura de detectius tenint en compte que ha de ser una obra ben estructurada, alhora realista i sensacionalista. L’elegida és The moonstone (1868), de Wilkie Collins (publicada modernament en espanyol com La piedra lunar, Penguin Clásicos, 2016).
Aquesta primera obra obre l’espai adequat per rebre el primer gran detectiu literari de la història amb la publicació l’any 1887 de A study in scarlet (Estudio en escarlata) d’Arthur Conan Doyle i el detectiu Sherlock Holmes. En el moment de la publicació, la saga d’aquest personatge literari responia a les expectatives d’una societat cada vegada més culta i a l’aparició d’una classe mitjana més refinada.
L’Edat Daurada destaca per l’oportunitat que tenen els autors de desenvolupar trames més complexes i personatges més ben definits. El fet que hi ha escriptors d’aquesta època que encara avui són reeditats i llegits ens fa veure que ofereixen alguna cosa que va més enllà de l’originalitat i emoció en la trama: qualitat de l’escriptura, molt bona descripció del lloc, un protagonista interessant i el més important de tot, la capacitat d’introduir el lector dins del món que l’autor ha creat. P. D. James destaca en aquest punt tres autors que han perdurat i que encara avui s’editen: Edmund Crispin, Cyril Hare i Josephine Tey.
Encara que el llibre tracta sobre la novel·la negra britànica, l’autora no vol deixar de banda el gènere negre patent a l’altra banda de l’Atlàntic en el mateix espai de temps, el hard-boiled nord-americà.
Aquest moviment parteix d’una base totalment diferent. Té les arrels en un continent i en una tradició literària diferents. Els dos autors innovadors més famosos, Dashiell Hammett i Raymond Chandler, han exercit una influència permanent més enllà del gènere negre.
La diferència entre escriptors del hard-boiled i escriptors de l’Edat Daurada anglesa és profunda i notable. La narració detectivesca britànica posa ordre en el desordre, és un gènere de reconciliació social que trobem en el període d’entreguerres. Als Estats Units, els autors ens presenten els aldarulls socials dels anys vint, la corrupció, el poder, la violència dels gàngsters que estan a punt d’esdevenir herois populars. L’autora entra en contacte amb l’escola estatunidenca en la dècada dels anys seixanta a través de l’obra de Ross Macdonald, pseudònim de Kenneth Millar (1915-1983).
Un dels darrers punts tractats per P. D. James és el format pel context, els personatges i el punt de vista, i en dona la seva visió personal. El context i el punt de vista han d’anar lligats amb la finalitat de crear una obra versemblant, que faci que el lector pugui entrar en la trama i es faci seva la història.
Pel que fa al detectiu, es decanta per un detectiu-professional perquè fa el personatge més creïble. Ella crea Adam Dalgliesh, reflex del professor que va tenir a la Cambridge High School, i el va dotar de característiques que admirava: valentia, intel·ligència, sensibilitat i discreció.
La resta de personatges els extreu de la vida real i de l’experiència de la mateixa autora, són autobiogràfics, presos del subconscient i que es nodreixen de la seva pròpia experiència. Segons James, l’evolució de la novel·la negra és sinònim d’apropament a la narrativa general. Gràcies en part a una sèrie d’autors que són editats de nou per editorials independents.
Arribats en aquest punt, podem dir que aquest llibre aconsegueix ser una eina prou interessant per a qualsevol amant de la novel·la negra, per saber-ne més, per aprofundir en aquest món. També per als lectors que s’hi vulguin introduir i conèixer autors reconeguts que van iniciar aquest gènere. Gènere que P. D. James considera literatura de primer ordre i que va posar a la mateixa alçada de gran obres universals com Guerra i pau o Ulisses.
Podem dir que avui en dia la novel·la negra i policíaca gaudeix de bona salut, seguida de fidels lectors. Ho testimonia que en poc temps han aparegut diverses novetats al voltant del gènere:
- Continuará... sagas literarias en el género negro y policíaco español, de Javier Sánchez Zapatero i Àlex Martín Escribà (Barcelona: Alrevés, 2017).
- Sangre en los estantes, de Paco Camarasa (Barcelona: Destino, 2016).
- Une brève histoire du roman noir, de Jean-Bernard Pouy (Paris: Points, 2016).
Els dos primers llibres ja han estat ressenyats al blog de l’Escola de Llibreria i el darrer ho serà en un futur.
Fina Olivella
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari