Van der Linden, Sophie. Tout sur la littérature jeunesse: de la petite enfance aux jeunes adultes. Paris: Gallimard Jeunesse, 2021. 287 p. ISBN 978-2-07-513677-8. 26,50 €.
El llibre de Sophie Van der Linden s’estructura en vuit parts, i cadascuna d’elles es troba dividida en capítols. A la primera part es fa un resum molt acurat de la història de la literatura per a infants i joves. En aquesta síntesi hi ha nombroses referències d’abast internacional, però són els països anglosaxons (liderats pels Estats Units i la Gran Bretanya) els pioners i promotors de la literatura per a infants; França jugaria un paper de recollidor de la primera empenta anglosaxona.
Com a punt referencial, l’autora destaca la importància per al desenvolupament i assentament de la literatura infantil el fet que al segle XIX l’escolarització s’estengui a tota la població. És en aquest segle que apareixen els primers autors i editors especialitzats en literatura per a infants. Al llarg del segle XX, exceptuant el període de la Segona Guerra Mundial, és quan comencen a aparèixer els mediadors de lectura en literatura infantil (bibliotecaris, llibreters…).
A la segona part ens mostra la importància que significa per als infants i els joves la identificació amb els protagonistes dels llibres. Les sèries juguen un paper important en la literatura per a infants i joves. Aspectes com «fer por» en les històries per a infants són primordials. Si volem que els nois i noies creixin i es desenvolupin com a éssers humans complets, cal que escoltin i llegeixin històries de por, històries on les iaies són devorades pels llops.
A la tercera part, Sophie Van der Linden s’endinsa en la psicologia dels infants per saber què és allò que els demana la ment i els ulls de plaent en la lectura. Parla sobre la importància de la lectura per al desenvolupament del llenguatge de l’infant, i gràcies a això, a un major desenvolupament intel·lectual. Els informes PISA diuen que la lectura és tan important en la llengua com en les matemàtiques. Cita força estudis sobre la ment humana. A tall d’exemple, tenim l’estudi que ens diu que un infant pot començar a escoltar contes quan ja seu per si sol, i això passa a partir dels vuit o nou mesos de vida. En aquest apartat posa molt d’èmfasi en la lectura en veu alta. També parla de la importància de fer correlacionar la literatura infantil amb els plans educatius. Bàsicament, ens ve a dir que si volem que els nostres infants llegeixin, a part de fer tot un conjunt d’accions de foment de la lectura, els consellers d’educació i de cultura han de saber què s’hi dona en el plat de l’altre a l’hora de fer lectors; la literatura infantil i juvenil té molt a veure amb els plans d’estudi i les diferents franges d’edat dels estudiants.
Més endavant, l’autora ens fa recomanacions per fomentar el gust per la lectura. El primer que s’ha de fer és llegir; seguidament, deixar als nens i nenes que entrin a les llibreries i les biblioteques i parlin amb els llibreters i bibliotecaris sobre els seus gustos per la lectura. En cap cas obligarem un nen o nena a llegir un llibre que no vol llegir. Cal donar confiança a la indústria del llibre i pensar que els llibres han estat fets perquè ens entrin pels ulls a primera vista, els dissenyadors i editors s’escarrassen i posen tot el seu coneixement a l’abast de les tapes dels llibres per atraure els lectors, i en la gran majoria de casos aconsegueixen el seu objectiu. Contraposa la idea del llibre imprès, plaent i calmant, amb les pantalles, que són fredes i excitants.
A la quarta part fa un estudi de bibliofília, ens mostra els diferents tipus de llibre per a infants i joves que hi ha, com per exemple els llibres sense text de 0 a 15 anys i més; els llibres del despertar (de 0 a 3 anys); els imatgiaris, de 18 mesos a 7 anys, així fins a les novel·les juvenils. Els estudis sobre cada diferent tipus de llibre ens serveixen per classificar allò que tenim entre mans. Posa especial èmfasi en l’àlbum il·lustrat, però també en el còmic. En aquesta part fa una breu història de cada un del tipus de llibre infantil, ens serveix per comprovar on som actualment. Com és d’esperar, i com avançava al principi d’aquesta ressenya, els països més avançats econòmicament són els països capdavanters en literatura infantil i juvenil. Cal remarcar el capítol a part que dedica a la premsa per a joves.
La següent part està dedicada als gèneres. Comença amb les literatures sorgides de l’oralitat, amb els llibres rimats. Dels diferents gèneres, també en fa un repàs històric. Seguidament fa menció al conte, amb Perrault com a introductor, i remarca la importància d’il·lustrar els contes. L’humor, les literatures de l’imaginari, les literatures del real, el documental, el teatre i la poesia, són els gèneres explicats.
La sisena part fa referència a les biblioteques ideals. Primer de tot ens explica com ho podem fer per escollir un bon llibre dels més de 15.000 títols que es publiquen cada any a França de literatura infantil i juvenil. Divideix els lectors en vuit edats: del naixement als 18 mesos; entre 18 mesos i 3 anys; de 3 a 5 anys; de 5 a 7 anys; de 7 a 9 anys; de 9 a 12 anys; de 12 a 14 anys; i més enllà de 14 anys. En cada franja d’edat destaca 20 títols que, segons ella, són imprescindibles. Ens diu que no pretén ser una guia, sinó que aquests títols han de ser un punt de partida. Novament trobem un 98 % de títols de França, els Estats Units i la Gran Bretanya, més algun títol d’Itàlia, del Japó, de Corea i un sol títol (de 160) d’Espanya.
La setena part posa en dubte la literatura infantil i juvenil. Es pregunta si aquesta està comprada per adults, si existeix un risc d’estereotipar, si hi ha intencions educatives, moralitat, censura per part dels adults. Pel que fa als prejudicis de gènere, diu que a partir dels anys setanta comencen a aparèixer títols que posen en dubte els rols clàssics de gènere. Els autors i editors viuen en un món, l’actual, que fa que les dinàmiques facin els llibres. Els bibliotecaris i llibreters també coneixen la problemàtica de gènere. També parla dels prejudicis socials o ètnics. Els herois, en la majoria dels casos són homes blancs, i si volem que els joves s’identifiquin amb els herois, necessitem herois d’altres ètnies.
Dedica un capítol a la censura i a la llei de la censura que és vigent a França a partir de 1949, però afirma que cal llegir aquesta llei com una llei que protegeix els drets dels infants, i no pas com una llei censora. Es busca que la literatura per a infants no fomenti la venda d’armes, de drogues o la pornografia. Fa una menció especial a les pressions que de tant en tant rep la literatura infantil i juvenil, i posa com a exemple un llibre que va ser prohibit a França perquè contenia una il·lustració d’un gos amb les orelles en forma d’hèlices d’helicòpter, i una associació pro drets d’animals va fer que es prohibís el llibre per preservar els drets dels animals. Aquí a casa nostra, de tant en tant, també surten moments de pressió cap al llibre infantil i juvenil. No podem caure en els extrems i deixar-nos portar per aquestes pressions. Per tal de preservar el savoir faire d’autors i il·lustradors, cal confiar en la seva feina, i és per això que a la pàgina 246 del llibre, Sophie Van der Linden, escriu un Manifeste pour la liberté de création.
La vuitena part porta per títol «Quadern pràctic». Parla de les biblioteques, de quins tipus n’hi ha; de les llibreries, ens diu que els llibres només es compren a les llibreries, siguin de grans superfícies o la petita llibreria especialitzada. Els llibres no es compren a Amazon, i jo afegiria, els llibres no es compren a les editorials, sinó que els llibres es compren només a les llibreries, sigui aquesta la del Carrefour, o La Petita del Poblenou. Si comprem els llibres a les editorials, no podrem abastar mai tota la diversitat de títols que hi ha, si comprem els llibres a Amazon, estarem comprant allò que ens diuen els algoritmes, a part de fiar tota la cultura a una sola empresa que factura milers de milions de dòlars cada any i els accionistes de la qual només busquen el benefici immediat dels seus diners, tot el contrari del que es busca amb la lectura, una carrera de fons on els diners invertits avui no es pretenen recuperar fins com a mínim vint anys endavant. Tenim la sort que tant a França, a Bèlgica i a casa nostra, el llibre té un preu fix, i costa el mateix a la Fnac que a La Impossible.
Sophie Van der Linden fa una defensa aferrissada de les llibreries. Es pregunta per què comprar els llibres allà i la resposta que dona és perquè simplement és el comerç consagrat a la venda de llibres. A les llibreries trobem totes les línies editorials que existeixen al mercat, per tant, la diversitat està assegurada, i amb això, la continuïtat del món del llibre. Fa referència a l’associació de llibreries especialitzades en literatura juvenil que hi ha a França, amb diferents premis com les Pépites i Salons del llibre com el de Montreuil. Finalment ens mostra la cadena del món del llibre que va des dels autors il·lustradors, als traductors, editors, correctors, grafistes, directors artístics, els responsables de fabricació, els representants, impressors, els de premsa, els llibreters, els bibliotecaris juvenils.
Com a conclusió, ens hauríem de fer la següent pregunta: què fa que França sigui el país del món que més literatura per a infants i joves exporta? Segurament la resposta es troba en la llarga tradició que tenen, que ha permès que desenvolupin una bona llei del llibre, i el més important, com que hi ha tants lectors (la mateixa llei del llibre possibilita aquesta realitat per retroalimentació), aquesta llei es compleix. A casa nostra també trobem una llei del llibre que podria semblar-se a la francesa, però pel que es veu no hi ha ni de bon tros el mateix nombre de lectors; per tant, hem de suposar que dita llei no es compleix i no es retroalimenta i, per tant, queda en un no-res, i això és una llàstima per a la indústria del llibre.
Helder Farrés
Soci de la Llibreria Al·lots
Afegeix un nou comentari