Herralde, Jorge. Un día en la vida de un editor y otras informaciones fundamentales. Pról., Silvia Sesé. Barcelona: Anagrama, 2019. 467 p., [32] làm. (Biblioteca de la memoria; 39). ISBN 978-84-339-0809-4. 19,90 €.
«En el mundillo de la edición casi todo se acaba sabiendo»
Jorge Herralde
No és probable que s’hagin creat gaires càtedres universitàries que duguin el nom d’una editorial; en això probablement la barcelonina Anagrama sigui una excepció, com posa de manifest un dels últims capítols d’aquest llibre (p. 419-429), en el qual s’explica la gestació i la tasca duta a terme per la Cátedra Anagrama de la Universidad Autónoma de Nuevo León (Monterrey), per iniciativa de l’assagista i responsable d’edicions d’aquesta universitat, José Garza, des de la seva fundació l’any 2007.
En una entrevista de 2001 que també recull aquest llibre («Jorge Herralde, la virtud, los tiburones y la red», p. 128-131), el també gran editor Javier Pradera assenyala una altra de les moltes singularitats interessants de la trajectòria d’aquesta influent editorial:
«Anagrama es una de las pocas editoriales culturales fundadas durante los esperanzados años sesenta, a uno y otro lado del Atlántico, que han logrado sobrevivir como empresas independientes. No son muchas: solo Ediciones Era en México y un puñado de editores en España –se pueden contar con los dedos de la mano– han aguantado el huracán de las concentracions empresariales.»
Per bé que, com també s’explica amb detall en aquest llibre («Operación Feltrinelli», p. 372-386), des de 2017 Anagrama pertany majoritàriament a la selecta editorial italiana fundada pel llegendari Giangiacomo Feltrinelli, que l‘editorial barcelonina hagi perdut independència en algun sentit està per demostrar. Pel que fa a Javier Pradera, editor a Fondo de Cultura Económica primer i després a Alianza Editorial, n’han sorgit en els darrers temps alguns llibres ben interessants, com el de Santos Juliá Camarada Javier Pradera (Galaxia Gutenberg-Círculo de Lectores, 2012) i en particular l‘editat per Jordi Gracia i epilogat per Miguel Aguilar Javier Pradera: itinerario de un editor (Trama, 2017),[1] que guarda alguns paral·lelismes quant a estructura i continguts amb Un día en la vida de un editor: un conjunt de textos inèdits o publicats prèviament a la premsa –entre els quals, entrevistes en profunditat– o bé ideats com a conferències i discursos, ordenats temàticament i acompanyats d’una estricta selecció de documents (cartes, correus electrònics) que venen a tomb i resulten oportuns. És evident que a l’hora de reconstruir i valorar la trajectòria de Pradera, Jordi Gracia s’enfrontava a la dificultat afegida de la escassetat i dispersió de la documentació pròpiament editorial, però en canvi comptava amb l’avui ja més que notable bibliografia de Jorge Herralde com a possible model.
Tot i així, en el moment d’analitzar i avaluar l‘aportació d’Anagrama no és Pradera sinó Esther Tusquets i sobretot Beatriz de Moura –o, si es vol, Lumen i Tusquets–, els noms que surten una vegada i una altra entortolligats com cireres en la història d’Herralde i, com no podia ser d’una altra manera, també tenen el seu protagonisme en aquest volum (en particular en el text inèdit «El caso Lumen: incidentes en la absorción de una editorial independiente por un gran grupo», p. 317-320). De fet, potser no hi hagi manera d’estudiar el «fenomen Anagrama» sense analitzar també paral·lelament els casos de Lumen i Tusquets. I viceversa, com ja es posava de manifest, per exemple, a les Confesiones de una editora poco mentirosa, d‘Esther Tusquets (RqueR, 2005) i sobretot a Por el gusto de leer: Beatriz de Moura, editora por vocación, de Juan Cruz Ruiz (Tusquets, 2014).[2]
Des de l’inicial Opiniones mohicanas (Aldus, 2000, ampliat a Acantilado el 2001) i al llarg dels vuit títols que l’han seguit fins a aquest Un día en la vida de un editor –que apareix coincidint amb els cinquanta anys de l‘editorial–, Herralde ha anat desenvolupant i afinant un esquema de llibre que, pel to proper i l‘heterogeneïtat i diversitat del contingut, situen el lector com a un acompanyant privilegiat en una passejada entretinguda i amena, farcida d’anècdotes contades amb una ironia fora de sèrie, per la seva trajectòria i el seu dia a dia; i amb el bonus track, que diria ell, de topar-se, al tombar qualsevol pàgina, amb alguns dels escriptors, editors i agents literàries més rellevants que li són contemporanis. Però encara hi ha un altre bonus track addicional: un plec de fotografies, amb moltes de les quals només hi està familiaritzat qui ha tingut la sort de fullejar els diversos llibres commemoratius i no venals que Anagrama ha anat publicant periòdicament.
Del conjunt de cadascun dels llibres d’Herralde, i també d’aquest, se’n pot extreure una imatge de les circumstàncies de tota mena (intel·lectuals, socials, polítiques, culturals, fins i tot esportives) en què s’ha anat desenvolupant la història d’Anagrama, i cadascun d’ells l’actualitza i hi afegeix també una pinzellada nova, que en el cas de Un día en la vida de un editor potser es concreta sobretot en la major atenció dedicada al context internacional, a les relacions amb d’altres editors i agents literaris, però també amb escriptors i crítics literaris, la qual cosa contribueix a situar Anagrama en un mapa més ampli de l‘edició literària dels segles xx i xxi.
Tot i això, és eminentment un volum de lectura independent i que per tant no pressuposa la lectura dels llibres anteriors, i així hi tornem a trobar el relat sobre els primers passos de l‘editorial, centrats sobretot en l’assaig polític i sociològic més combatiu i, subsidiàriament, en la literatura underground; hi apareix també la irrepetible aventura d’Enlace, que a finals dels anys setanta aglutinava algunes de les editorials més combatives, sorolloses i rupturistes (Anagrama, Barral, Cuadernos para el Diálogo, Edhasa, Edicions 62, Laia, Lumen i Tusquets), el naixement de l‘espectacular col·lecció «Panorama de narrativas», que no tardaria a convertir-se en seu social –valgui l‘expressió, pel que té també de punt de trobada– dels autors destinats a entrar en el cànon de la literatura universal recent, el moment en què els editors van plantar cara als projectes per acabar amb el preu fix dels llibres... i tot allò que pot satisfer el lector interessat no només en la història d’aquesta editorial en concret, sinó en el panorama de l’edició recent.
També és cert que aquest tipus de lector potser es retrobarà amb algun text que ja ha llegit o fins i tot amb algun que ha sentit declamar al propi Herralde, però no hi ha dubte que, inserits en aquest conjunt i situats en aquest determinat ordre, aquests textos cobren un nou sentit, es complementen entre si i amb els que fins ara romanien inèdits i, a la manera d’un trencadís gaudinià, composen una imatge colorista, alegre i rigorosa d’un fragment de vida que als lectors més veterans els toca de ben a prop perquè està íntimament connectada amb la seva pròpia biografia lectora.
Si algun dia es fes el que solem anomenar una edició òmnibus amb tots els llibres d’Herralde, un Herralde esencial que bé podria incloure’s a l‘anagramàtica col·lecció «Compendium», potser caldria editar-lo amb tacte per evitar algunes reiteracions, però si se li afegís una versió actualitzada dels impagables volums commemoratius i no venals que ha anat publicant Anagrama coincidint amb els seus aniversaris més sonats, tindríem una visió completa i prou exhaustiva de la història d’Anagrama; o, dit d’una altra manera, una compacta biografia de Jorge Herralde.
Josep Mengual
Tècnic editorial, autor de Negritas y cursivas
Podeu fer-hi un tast de l'obra.
Afegeix un nou comentari