Edwards, Martin. The story of classic crime in 100 books. London: The British Library, 2017. 288 p., 16 p. de làm. ISBN 978-0-7123-5696-1.
Presentació
L'obra és una història molt ben documentada sobre la ficció criminal britànica de la primera meitat del segle XX. Es descriuen breument una munió d'obres, un centenar de les quals són explicades de manera (una mica) més aprofundida.
L'autor
Martin Edwards (Knutsford –Cheshire, Anglaterra–, 1955) és un advocat doblat d'escriptor que ha publicat quinze novel·les i tres reculls de contes de tipus detectivesc, a més d'editar una quarantena d'antologies del gènere. Ha dut a la impremta tres estudis sobre la novel·la criminal, i en destaca The Golden Age of murder, circumscrit al període d'entreguerres, que obtingué nombrosos premis i un ampli reconeixement públic. Edwards ha ocupat, també, els càrrecs més elevats dels britànics Detection Club i Crime Writers Association.
El contingut
La introducció del llibre indica que s'hi tracta la història del gènere policíac del període 1900-1950, i que el seu propòsit és acompanyar les reedicions de Crime classics de la British Library, però el contingut real depassa generosament la finestra temporal i s'obre tant a precursors de la temàtica com a la producció posterior dels autors estudiats. El camp tractat és la literatura que es deia «de lladres i serenos», i que ha rebut apel·latius com «novel·la policíaca», «detectivesca» o «ficció criminal»; en el cas present, però, no li escauria gaire el nom de «novel·la negra», que s'emplaçaria en uns altres marcs.
Els autors tractats són quasi exclusivament d'origen anglosaxó, molt concretament britànic, encara que hi ha un petit nombre d'autors estatunidencs citats al llarg del text, i un capítol es dedica únicament als autors ianquis. La presència d'altres literatures és molt minoritària, i només alguns autors de parla no anglesa (a banda d'un altre capítol específic) treuen ben escadusserament el cap. Dins l'àmbit geogràfic de referència, la nòmina d'escriptors i escriptores és força completa i, d'entre els destacats per Edwards, celebritats com Agatha Christie, John Dickson Carr, Anthony Berkeley o Margery Allingham... s'acompanyen dels autors menors Frank Froest o William Melville Caverhill, que sembla que ni tan sols s'han editat en castellà –i ja no diguem en català!–
El contingut s'estructura en vint-i-quatre capítols: temàtics («Els grans detectius», «El llarg braç de la llei», ambient rural, el món dels esports o el món professional), cronològics («El naixement de l'Edat d'Or», «El camí a recórrer») o geogràfics dels autors («A l'altra banda de l'Atlàntic», «Crims cosmopolites»). Cadascun d'aquests fa una exposició de la temàtica corresponent, amb profusió de descripcions d'obres i llurs autors, i l'estudi aprofundit d'algunes peces cabdals (generalment, tres o quatre) que il·lustren especialment el concepte del capítol.
La redacció és abundant en valoracions i judicis crítics sobre les obres («sadly, not in the same league as his early masterpieces» en seria un exemple). De molts autors es donen breus pinzellades bio- i bibliogràfiques, sense que en cap cas se sobrecarregui el text amb informacions enciclopèdiques, que el lector pot –si vol– cercar en d’altres fonts. Pel cas dels novel·listes esmentats en diversos apartats del llibre, és de plànyer que a l'índex d'autors no es ressalti quina és la principal entrada biogràfica, diferenciada de les cites anecdòtiques.
Al discurs de cada capítol, la temàtica de fons es desenvolupa amb contínues referències a autors menors, o tractats més extensament en altres capítols; i les obres citades com a il·lustració poden aparèixer per diferents criteris en més d'un apartat de l'estudi (eventualment, una novel·la de l'Edat d'Or –un criteri– ambientada en una gran mansió rural –un altre criteri– podria ben perfectament plantejar un misteri d'habitació tancada –tercer criteri– i, en conseqüència, aparèixer legítimament per triplicat). També es troben referències a (algunes) adaptacions cinematogràfiques, radiofòniques o televisives. L'erudició implícita en aquest estudi es mostra, també, amb la gran quantitat de pseudònims que s'aclareixen (vegeu el joc «E.C.R. Lorac» «Edith Caroline Rive» >>«Edith Caroline Rive»>>>, pàgina 112), o amb l'explicació de les al·lusions intertextuals que, als anys vint, alguns escriptors feien dels detectius d'altres autors coetanis (Matrimoni de detectius = Partners in crime, d'Agatha Christie, parodia amablement una quinzena de detectius literaris).
L’edició
La presentació és curosa, amb lletra clara, marges correctes i una composició agradable a la vista, i s'encarten setze pàgines de làmines, que mostren cobertes i il·lustracions d'algunes de les obres ressenyades. L'enquadernació és en cartoné i amb sobrecoberta editorial. L'obra es va publicar el 2017 en paral·lel en edició britànica i americana (Scottsdale, AZ: Poisoned Pen Press; 978-1-4642-0723-5), i en formats de lletra gran (Poisoned Pen Press; 978-1-4642-0722-8) i de llibre electrònic (The British Library; 978-1-4642-0724-2).
El volum es complementa amb un índex de títols (uns 600), que marca en negreta aquelles obres que són objecte d'estudi aprofundit, i amb un índex d'autors (vora de 450). Aquest darrer podria ser més complet: en el text del llibre es donen els noms reals de molts dels pseudònims, però no tots apareixen a l'índex.
L'autor s'ha basat especialment en el text mateix de les obres estudiades, però proporciona una bibliografia d'ampliació –exclusivament anglosaxona– per al lector que vulgui aprofundir en el tema. Curiosament, tot i que en el volum s'esmenten o es reprodueixen comentaris i crítiques que alguns autors van fer sobre els seus col·legues o llurs obres (abunden especialment les cites de Dorothy L. Sayers), a l'apartat de bibliografia no s'indiquen gaires de les referències bibliogràfiques d'aquestes fonts.
Conclusió
The story of classic crime in 100 books s'adreça al públic generalista i també als coneixedors del tema. Proporciona una eina que, situant els autors ressenyats en el marc global del gènere, en dona prous valoracions com per orientar el lector davant les reedicions que es fan dels clàssics de la ficció detectivesca. És una introducció a una gran branca de la literatura, explicada de forma clara per un expert en el tema, circumscrita –això sí– als autors britànics amb obra a la primera meitat de segle XX. Aquesta limitació no és tanta, però, si es té en compte que el contingut abasta moltíssims dels grans autors mundials de l'època, en un moment molt feliç de l'especialitat. Una redacció erudita, però sense enfarfegar, apropa el tema extensament als lectors.
Jordi Roqué i Figuls
Graduat en Informació i Documentació
Afegeix un nou comentari