«Vive 50», de Neus Arqués

Arqués, Neus. Vive 50: cambiar de vida sin cambiar de barrio. Barcelona: Comanegra, 2016. 255 p. ISBN 978-84-16605-45-3. 18 €.

Quan em van demanar que fes la ressenya de Vive 50, vaig pensar que m’hauria de llegir, com tantes d’altres vegades, quelcom que tingués a veure amb la meva professió. Però no, aquesta vegada no. La petició venia, curiosament, relacionada amb la meva edat. Feia quatre dies que havia fet els cinquanta i els responsables d’aquest blog ho sabien (si més no perquè havia deixat unes quantes càpsules de cafè a la màquina i unes catànies per commemorar-ho). Suposo que varen pensar que em sentiria identificada amb el tema del llibre i podria entendre molt millor el seu contingut.

I haig de dir que tenien moltíssima raó. Encara ara, setmanes després d’haver-lo finalitzat, segueixo donant-li voltes als seus continguts.

Vive 50 és un llibre autobiogràfic. La Neus Arqués, l’autora, portava temps preparant la seva festa de cinquanta anys, imaginant com seria, fins i tot tenia nomenat un comitè organitzador... Però, arribada la data, les circumstàncies econòmiques no li permeten fer la celebració somniada i, aleshores, a partir de l’experiència d’una coneguda, decideix reorientar la seva celebració: durant tot el període dels seus cinquanta anys es plantejarà viure 50 experiències de mena diversa que li hauran de permetre gaudir de la seva maduresa i que li permetran respondre a la tan temuda pregunta: Encara tenim marge? Seguim o ens parem?

El llibre és el resultat de les cinquanta experiències, de les raons que porten a tenir cadascuna d’elles i de les conclusions que treu l’autora en finalitzar el període. També és una invitació perquè les seves lectores entrades en el període facin el mateix. Però no és un llibre d’autoajuda; qui ho busqui d’aquesta manera per tal de superar la crisi dels cinquanta, si és que la té, s’equivocarà. Qui busqui una obra altament literària, també. És un llibre senzill i directe que explica una experiència (bé, més aviat cinquanta) i que mou a la reflexió a les persones que, amb la mateixa edat, ens fem les mateixes preguntes malgrat que tinguem força diferències vitals.

I és que la meva vida i la de la Neus són prou diferents. Jo sóc assalariada, ella és autònoma; ella viu en una família petita, la meva és immensa; ella viu a ciutat, jo a províncies; ella té una intensa vida social, la meva més aviat és petitona... Però tenim una cosa en comú, totes dues n’hem fet cinquanta. I ens hem fet la mateixa pregunta, a partir d’ara... què? En el meu cas concret la reflexió que em va dominar va ser... tota la vida els meus pares m’havien dit que m’havia de preparar per al futur... ara ja sóc al futur. Sóc el resultat de tot el que he fet... ja sóc gran. I... ara què? És ja tot una davallada cap a la vellesa? Encara puc fer coses interessants? M’he d’ubicar en el paper del que en castellà s’anomena una «cincuentona»? (pejoratiu com pocs) o millor m’ubico en el que alguns anomenen «cincuentañera»?

En el cas de la Neus, una clara «cincuentañera», les preguntes que es fa són molt semblants a les meves. Ens explica que ja s’ha fet gran i que, com a gran, pot fer el que vulgui, però que no té clar si encara té marge de maniobra, si és cert que, com diu ella mateixa, als cinquanta encara et queden tres o quatre projectes de gran envergadura... Per intentar-ho descobrir es proveeix d’una llibreta on anirà escrivint el que viurà en aquest any de celebració. Les seves cinquanta experiències apareixen dissenyades, planificades o improvisades al ritme del lema que mou tot el llibre: «confia i gaudeix». L’autora vol gaudir de l’experiència i confiar en ella, en els que l’acompanyaran, i en les experiències que viurà sola. Aquestes experiències són sovint retrobades amb el passat dins del present, com les experiències 22 i 23, en les quals viatja als països escandinaus a veure persones que han estat importants en la seva vida. Altres s’integren perfectament dins del present que viu, com el cap d’any (experiència 25) o les festes de Gràcia, barri on viu (experiència 11). Finalment, algunes miren cap al futur buscant una nova Neus que sorgeixi de l’antiga (com a l’experiència 13, quan busca redissenyar el seu «look»).Tot i que el gruix de les experiències les fa en companyia d’algú, també hi ha experiències introspectives, com quan escriu a Valentina Tereixkova. També hi ha parts d’autoanàlisi del que ha viscut que li sorgeixen a partir de les experiències que va tenint i que ubica en capítols a banda.

Els temes de les experiències són variats, però hi són molt presents preocupacions universals com ara els amics, la família, la feina i l’enfrontament amb el deteriorament físic que sembla que se’ns agreujarà amb la temuda cinquantena (com t’entenc, Neus!). Coses molt normals amb les que qualsevol persona es pot sentir identificada. I m’agradaria remarcar aquest QUALSEVOL persona. Perquè la sensació que em dóna és que el mateix títol de Vive 50 fa una mica de mal al públic potencial del llibre, ja que, tal i com està plantejat, podria ser una lliçó de positivisme i bon humor per a qualsevol persona que es trobi en un «impasse» de la seva existència vital. La mateixa Neus ho diu en un moment determinat:

«Confía. Se trata de pasarlo bien. Si tu #vive50 se transforma en un #vive62 o en un #vive37, ¿Quién te va a juzgar?»

No us faré «spoiler» de les conclusions que treu la Neus al final del seu viatge pels «cuarenta y diez» (que diu el meu apreciat Joaquín Sabina), però sí us diré que el llibre està plantejat no com un punt i final sinó com una baula de la cadena. Ella ha contribuït amb la baula de la seva vida (no és la primera) i ofereix al lector la possibilitat de posar la seva i continuar la cadena; li proporciona fins i tot eines per fer-ho.

Suposo doncs que la pregunta que ara mateix us deveu estar fent és... què he fet jo? He recollit el testimoni o m’he limitat a fer la ressenya del llibre? 

Doncs... opció A.

Gràcies, Neus.

---------------

Nota: Neus Arqués és professora de l'Escola de Llibreria

Marina Salse Rovira
Cap d’estudis del grau d’Informació i Documentació

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.