«What is the history of the book?»

Raven, James. What is the history of the book? Cambridge, UK; Medford, MA: Polity Press, 2018. IX, 191 p. (What is history?). ISBN 978-0-7456-4161-4.

La darrera obra del professor James Raven (Colchester, 1959) aporta una mirada global sobre el llibre i el seu context a través de la història i fins a l’actualitat. Analitza el llibre com a objecte de transmissió de pensaments i, per tant, com a testimoni de l’evolució intel·lectual i cultural humana. Tracta aspectes com la producció, la difusió i la recepció. Inclou exemples que provenen de diferents llocs del món i dona així una àmplia perspectiva del progrés de les cultures. En aquest sentit, s’allunya dels tradicionals estudis sobre el llibre en els quals predomina el context europeu. Presenta les línies d’investigació més rellevants de les distintes vessants del món del llibre i es basa en fonts de reconeguda autoritat.

L’obra es dirigeix a tot tipus de públic i contribueix a descobrir moltes facetes de l’entorn del llibre. Ofereix nombrosos exemples de recursos bibliogràfics de notable interès, i destaca el gran domini de l’autor en la matèria, que deixa entreveure al llarg del text, la lectura de tota una biblioteca especialitzada en història del llibre del passat, present i futur.

En resum, és una monografia, que concentra en un sol text les principals qüestions del llibre, sovint tractades de forma individual i específica. En aquest sentit obre perspectives i ofereix eines per saber-ne més. Una bona recomanació per als bibliotecaris especialitzats en patrimoni bibliogràfic, entre d’altres professionals.

El llibre es pot trobar en diferents formats, en paper o en digital. L’edició rústega, presenta una tipografia clara i de mida bastant còmoda. En aquest lloc web s’anuncia que es traduirà a diversos idiomes.

Sobre el contingut
El contingut de l’obra s’estructura en sis apartats, a més dels preliminars, notes (100), bibliografia (238 referències) i índex:

1. The Scope of Book History
L’autor revisa la bibliografia existent sobre història del llibre i la seva evolució. La intenció d’aquesta disciplina és esbrinar les conseqüències de la producció, difusió i recepció dels textos, en diferents formats i àmbits socials. Situa el llibre com a epicentre de la circulació de les idees i amplia la visió del concepte tradicional del llibre a tots aquells objectes o dispositius que transmetin textos amb l’objectiu de ser comunicats. Les qualitats més comunes són la portabilitat i reutilització. Analitza els interessos dels investigadors i així constata l’abundor de treballs enfocats a l’anàlisi tècnica del llibre (tipografia, manufactura i altres elements) mentre que, els treballs de recerca de la lectura i de l’impacte del llibre en l’àmbit social, són menors. Recentment ha incrementat l’interès per estudis de l’autoria, la publicació i la recepció; així com les històries comparatives entre geografies diferents amb perspectives postcolonials.

En aquest apartat també esclareix el concepte de llibre a través de les definicions existents en fonts de referència, i fa notar la transmissió de definicions arrelades al suport (seda, tauletes d’argila, tipus mòbils...). Repassa l’evolució dels suports escriptoris en diferents llocs del món i presenta nous interessos en l’estudi de la producció i ús dels llibres, així com el paper de les figures del col·leccionista i propietari.

2. The Early History of Book History
Capítol dedicat als suports escriptoris i sistemes de producció. S’il·lustra amb fonts de referència que mostren les tasques dels autors i dels impressors, començant per la més antiga, l’obra sobre ortotipografia de l’alemany Hieronymus Hornschuch (1573-1616), seguint per l’obra de l’il·lustre bibliotecari Gabriel Naudé (1600-1653), o la de l’impressor William Caxton (ca. 1420-ca. 1492), per citar-ne algunes. Fa un recorregut per l’evolució tecnològica i l’aparició de la bibliomania als segles XVIII-XIX.

3. Description, Enumeration and Modelling
Aquest apartat està destinat a la bibliografia, és a dir, la disciplina que estudia els mètodes de descripció dels llibres. Els seus orígens se situen al Regne Unit i als Estats Units cap a finals del segle XIX. Com a precedents s’esmenten la fundació de la primera societat de bibliòfils, el progrés de la publicació de revistes especialitzades sobre bibliofília i l’aparició de nous models editorials com serà el de l’italià Leo S. Olschki. Els primers impresos centren l’atenció i adquireixen encara més rellevància al segle XX. Els avenços tecnològics faciliten noves anàlisis (raigs ultraviolats, tècniques d’alta resolució fotogràfica...).

Dedica un apartat als catàlegs retrospectius i a la bibliometria, on presenta catàlegs i projectes d’arreu del món dedicats al llibre i al patrimoni bibliogràfic. Exposa nous mètodes de treball apareguts, basats en estadístiques, digitalització, OCR i dades geogràfiques. El capítol també tracta les novetats respecte la interpretació de la història de la lectura, els estudis de models de comunicació aportats per diferents autors, com ara Denis McQuail i Sven Windahl, Harold Dwight Lasswell o Paul Lazarsfeld, entre altres.

4. Who, What and How?
Capítol dedicat als autors que han desenvolupat l’estudi de la història del llibre en els darrers trenta anys. Fa un repàs exhaustiu i exposa de cadascun la seva aportació en aquest camp. S’hi troben noves mirades enfocades cap als sistemes de producció, economia, transport, mercat, condicions de propietat intel·lectual, censura, circulació o biblioteques, entre els aspectes tractats. Donald F. McKenzie, Jerome J. McGann, David Hall, Hugh Amory, Anthony Grafton, Ian Maclean, Peter Kornicki, James Secord, Michael Twyman, John Bidwell, Peter Burke, Roger Chartier, Daniel Roche, Elizabeth Armstrong, Robert Darnton, Laurence Fontaine... figuren entre els autors analitzats. El capítol s’il·lustra amb recursos electrònics especialitzats i també amb exemples de recerques d’arreu del món, més enllà del context occidental.

5. Reading
L’anàlisi de la lectura és fonamental per comprendre l’impacte del llibre en la societat. L’autor analitza la recerca de diferents acadèmics en aquest àmbit com ara Jon Klancher, Robert Hume, David Simpson, Janice Radway, Michel de Certeau, Hans Robert Jauss... Les línies d’investigació mostren estudis sobre els lectors, el text (tipografia, fonètica, comentaris...) o els processos cognitius. L’interès sobre la tinença de llibres adquireix importància i es mencionen les fonts principals d’informació com ara els inventaris post mortem, catàlegs de vendes, llistes de subscriptors, o també cartes o memòries. També s’aborden els hàbits de lectura, diferents segons cada època i s’assenyala un altre aspecte per explorar amb més profunditat, l’anàlisi de les notes marginals per saber com s’interpretaven els textos. Al llarg d’aquest apartat s’enumeren molts projectes, un dels quals és RED (Reading Experience Database).

6. Consequences
Apartat final del llibre on es fan diverses conclusions a partir dels treballs de diferents autors i s’acaba introduint els avantatges de l’era digital que permet noves interaccions amb la informació i el coneixement i s’amplien les tècniques narratives conegudes fins ara. Tot i així apareixen nous dilemes com la propietat intel·lectual, la pirateria global, l’accés obert i les noves estructures comercials. El nou entorn també canvia les funcions de les biblioteques, actualment cada cop més enfocades a ser punts de trobada i d’intercanvi de coneixement, conceptes com els makerplaces, hackerspaces o l’economia del coneixement compartit prenen força entre la societat. Un marc de coneixement fragmentat i complex difícil de gestionar.

L’autor
James Raven (Colchester, 1959) té una intensa carrera acadèmica, actualment és professor d’història del Magdalene College de la Universitat de Cambridge. Forma part de la British Academy i també d’entitats vinculades al món del llibre i de la història. Ha impartit docència a universitats del Regne Unit i ha estat professor convidat de diferents universitats americanes. Membre d’organitzacions relacionades amb el món de l’educació i del Centre for Human Rights. Les seves àrees d’interès se centren principalment en història del llibre, de la lectura, història de la novel·la anglesa dels segles XVIII i XIX i la seva traducció. L’any 2012 va ser distingit amb el premi Litterarum Doctor de Cambridge. Entre d’altres activitats col·labora amb la revisió d’articles del Times Literary Supplement.

Ha publicat individualment més d’una desena de monografies, ha contribuït també, amb més d’una desena de capítols de llibre i ha escrit més de setanta articles sobre les seves temàtiques d’interès. Alguns dels títols més rellevants són:

  • The practice and representation of reading in England. Edited by James Raven, Helen Small and Naomi Tadmor. Cambridge: Cambridge University Press, 1996.
  • Free print and non-commercial publishing since 1700. Edited by James Raven. Aldershot: Ashgate, 2000.
  • Raven, James. London booksellers and American customers: transatlantic literary community and the Charleston Library Society, 1748-1811. Columbia: University of South Carolina Press, c2001.
  • Lost libraries: the destruction of great book collections since antiquity. Edited by James Raven. Houndmills, Basingstoke, Hamsphire; New York: Palgrave Macmillan, 2004.
  • Raven, James. The business of books: booksellers and the English book trade, 1450-1850. New Haven, Conn.; London: Yale University Press, c2007.
  • Raven, James. Publishing business in eighteenth-century England. Woodbridge: Boydell Press, 2014.
  • Free print and non-commercial publishing since 1700. Edited by James Raven. London: Routledge, 2017.

Núria Altarriba
Directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.