Se sap que, en algunes religions, s’indica que almenys un cop a la vida has de fer un pelegrinatge a una de les ciutats sagrades. Doncs bé, no és la meva intenció blasfemar en el context d’aquest bonic blog que tantes notícies i ressenyes acull, però es podria dir que anar al Festival d’Angoulême (Angulema en català) (Festival international de la bande dessinée d'Angoulême, per ser exactes) un cop a la vida és una fita quasi obligatòria per a tot aquell qui es declari amant dels còmics.
 |
Enguany el Festival ha arribat a la 47a edició i he tingut el plaer d’acostar-m’hi per viure-ho en primera persona. Es tracta d’un dels esdeveniments anuals més importants del món en matèria de còmic i, com que la ciutat és més aviat petita, doncs es podria dir que tot queda recollit per generar el clima comicaire necessari. Tota la ciutat hi sembla involucrada! Carrers, cartells, aparadors decorats, activitats, etc.
El festival inclou fira editorial, xerrades temàtiques, trobades amb autors, classes magistrals, tallers... i exposicions! D’aquestes n’hi ha un munt. I el millor és que tu mires el programa oficial i dius: «ah, mira, hi ha això, això i allò». I després vas caminant i dius: «ah, oh, això no surt al programa, entrem-hi a mirar? Sí, oh, oooh, quantes coses!» I així anar fent. Més o menys. Una de les coses que més ens va agradar (i que no sortien al programa) va ser una petita exposició amb treballs finals d’alumnes d’un màster: estava tot a les fosques i per veure els còmics i fanzines havies d’anar amb una petita llanterna). I si fins i tot les esglésies hi van participar amb un programa a part: La BD Chrétienne!
Anem a fer un breu repàs del que ens oferien en aquesta darrera edició:
- Exposicions: un dels plats forts del festival, ja que són moltes i per a tots els gustos. Es reparteixen pels diferents pavellons i espais, i és una gran oportunitat per veure els originals i els processos de treball dels autors. En destaco algunes:
-
- Yoshiharu Tsuge: Être sans exister. Gran figura del manga d’autor i que durant molts anys no va deixar que les seves obres sortissin del Japó. Aquesta és la primera vegada que s’ha fet una exposició seva fora del seu país… i va comptar amb la pròpia presència de l’autor!
-
- Catherine Meurisse: chemin de traverse. Autora amb un estil i un humor molt peculiar, i també una de les supervivents de l’atemptat de Charlie Hebdo. Curiosament, una de les seves obres va ser ressenyada en aquest blog: La comedia literaria.
|
|
-
- Les mondes de Wallace Wood. Pioner del còmic americà que va dominar la ciència-ficció, la fantasia, l’humor i fins i tot el còmic eròtic. Una retrospectiva molt completa per a un autor molt prolífic que va morir massa jove a causa d’un suïcidi.
Només n’he posat tres... però perquè no vull que això es converteixi en un post-bíblic de longitud inimaginable. Quedeu-vos amb la idea del que he dit: moltes exposicions i de molts estils. Per exemple, n’hi havia una de Lewis Trondheim, que va guanyar el gran premi del festival l’any 2006 i que des del 2007 és l’autor de la mascota del Festival: un gatet anomenat «Le Fauve» (i que dona nom als guardons).
- Trobades amb autors: entrevistes i master classes. Algunes trobades eren en format més petit (màxim 30 persones) i altres ocupaven auditoris sencers. Remarcar també la quantitat d’autors que signaven llibres (i les cues que hi havia per aconseguir-ne algunes :D).
- Espectacles: concerts dibuixats, projeccions, activitats infantils… tota un sèrie de coses que fan que, si ho vols viure tot, t’hagis de multiplicar. Impossible abastar-ho! Hi havia fins i tot tota una zona dedicada a la vinculació del còmic amb el cinema i les sèries.
El Festival està distribuït en diversos espais i pavellons, per exemple: el Manga City (espai dedicat al manga, com es pot deduir), el Quartier Jeunesse (amb exposicions per a un públic més jove), el Pavelló dels Nous Talents, els pavellons amb estands editorials, etc. Ah! Una dada important: existeix un autobús circular –gratuït per als registrats– que et permet moure pels diferents espais d’una manera fàcil.
Remarco també que enguany el govern francès ha decidit declarar l’any 2020 com «L’Année de la bande dessinée» de cara a reconèixer el novè art en tota la seva dimensió artística i cultural. Un dels nous espais del Festival ha estat «La BDthèque du festival» (que podríem traduir com la «Comicteca»). Dins s’hi podien trobar –per llegir– tots els còmics que han format part de la Selecció Oficial d’aquest any. Podeu veure tota la informació sobre aquest any temàtic a la web oficial: https://www.bd2020.culture.gouv.fr/
|
|
No us penseu que m’oblido de mencionar els guanyadors dels premis d’aquest any, no. El que passa és que altres mitjans ja ho han fet i potser és més fàcil que us hi redirigeixi. Només dir-vos que el premi principal va caure en l’autor Emmanuel Guibert. Al blog de Zona negativa hi teniu un article detallat. També podeu veure el blog de Montserrat Terrones: Mujeres entre viñetas, que dedica un parell d’articles al Festival en clau femenina (aquí i aquí).
Hi hauria d’anar?
A veure. Si estàs llegint aquest escrit en aquest blog és perquè o bé ets llibreter, o bé et dediques a alguna cosa al voltant dels llibres, l’edició, la lectura i aquestes coses, oi? D’acord, doncs; la resposta és sí. I si no et dediques a res d’això, la resposta és òbvia: també és que sí. Vejam, no, és broma (hehehe). Està clar que es tracta d’una fira molt especialitzada i que tampoc té massa sentit si no us dediqueu al còmic o si ni us agrada.
Podríem dir que aquesta fira és al còmic com la Fira de Bolonya és a la literatura infantil i juvenil. Si us agrada, podeu provar-ho un any. Només per veure gent de totes les edats remenant còmics i cercant els seus autors preferits per aconseguir una signatura, ja val la pena. És encomanadís! Ja m’agradaria a mi que al nostre país hi hagués la meitat de la passió que es vivia per allà :-) En el transcurs del viatge vaig anar fent un fil a Twitter on vaig anar penjant fotografies i comentaris, podeu seguir-lo aquí.
Eli Ramirez
Bibliotecària
Afegeix un nou comentari