Accés obert i les monografies científiques, pas a pas: «first we take Manhattan, then we take Berlin»

Grimme, Sara; Holland, Cathy; Potter, Peter; Taylor, Mike; Watkinson, Charles. (2019). The state of open monographs [en línia]: an analysis of the Open Access monograph landscape and its integration into the digital scholarly network. Foreword, Michael A. Elliott. London: Digital Science, 2019. 21 p. (Digital science report). [Consulta: 5 nov. 2019].

Science Europe (2019). Science Europe briefing paper on Open Access to academic books [en línia]. Brussels: Science Europe, 2019. 15 p. [Consulta: 5 nov. 2019].

Aquest estiu s’han publicat dos informes de diversos actors al voltant de les monografies i l’accés obert. Segons el nostre parer, no és casual ni que els autors dels informes hagin triat aquest moment ni que hagin estat ells. Cal tenir en compte que, en aquests moments, el debat al voltant de l’accés obert està essent més viu que mai, sobretot en l’àmbit europeu, on el Pla S promogut per la cOAlition S (amb el suport d’una bona part d’agències europees públiques de finançament  de la recerca) ha sacsejat la (massa) lenta progressió de l’accés obert del conjunt de la producció científica d’universitats i grups de recerca. L’objectiu de la iniciativa és assolir l’accés obert a les publicacions científiques que s’han realitzat gràcies al finançament públic d’aquestes institucions.

Per aconseguir-ho, s’han marcat com a objectiu que el 2021 tots els articles de recerca que hagin rebut finançament de les agències que donen suport al pla han d’estar o bé publicats en revistes o plataformes d’accés obert de qualitat (que compleixin uns determinats requeriments), o bé en repositoris temàtics o institucionals (que també segueixin uns criteris donats) o bé en revistes que compleixin uns acords de transformació concrets per provar d’acabar amb el model de negoci híbrid, on es paga una vegada per la subscripció i una segona vegada per posar l’article obert per a tothom.

És rellevant per a les ressenyes que ens ocupen perquè un dels principis del Pla S diu literalment «els principis anteriorment descrits s’aplicaran a tot tipus de publicacions acadèmiques, però s’entén que el full de ruta per assolir l’accés obert de monografies i capítols de llibre serà més extens i requereix un procés separat i específic». Aquest és el redactat que va quedar en la revisió del maig del 2019, però en la seva primera versió es descrivia que a partir del gener del 2020 (quan s’esperava inicialment que s’iniciés el Pla S per a articles) ja es treballaria amb els requeriments i principis del Pla S per a monografies i capítols de llibre.

Així doncs, és en aquest context on es troba la publicació dels dos informes ressenyats. En primer lloc, Science Europe és en part promotor de la cOAlition S que ha desenvolupat el Pla S i, per tant, el document permet fer un diagnòstic del terreny de joc a partir del qual els nous principis d’un Pla S per a monografies podien venir donats. Science Europe és l’associació europea d’agències públiques de finançament de la recerca i d’organitzacions de recerca, mentre a la cOAlition S només s’hi han incorporat aquells que donen suport plenament al Pla S o estan en condicions de garantir els requeriments, sobretot econòmics, que planteja en el sistema de recerca. Així, per exemple el CSIC de l’Estat espanyol forma part de Science Europe, però l’Estat no forma part de la cOAlition S, i per tant, no es fa (encara) seus els principis del Pla S.

Per la seva banda, Digital Science és una empresa, filial de la matriu Holtzbrink Publishing Group que inclou també Springer Nature. En aquest gran conglomerat, Digital Science representa la part més innovadora i menys tradicional dels productes per fer ciència. Així, l’empresa és responsable de tres productes nous i destinats a suplir i provar de substituir productes tradicionals: Figshare com a repositori d’objectes de recerca (incloent sobretot paquets de dades, amb assignació inclosa de DOI); Altmetric com a programa de seguiment de la bibliometria alternativa a les citacions, i Dimensions, una nova base de dades considerada com una evolució de les bases de dades secundàries tradicionals. Doncs bé, aquesta empresa publica també informes, una bona oportunitat per veure diferents anàlisis. És prou conegut el que publica cada any sobre l’estat de l’Open Data a la recerca, gràcies a una enquesta que omplen milers de recercaires anualment.

La digestió dels dos informes fa palesa la seva complementarietat. Mentre que el de Science Europe té una visió molt pública de l’estat de la qüestió i un cert biaix europeu, el de Digital Science inclou una visió més econòmica i amb un cert biaix més nord-americà. Però, anem a pams i descrivim una mica cada un dels dos documents.

La complexitat del sector fa més difícil una transició ordenada cap a l’accés obert
L’informe de Digital Science parteix de l’anàlisi que per molt que les ciències vagin evolucionant, hi ha encara heterogeneïtat en el paper de les monografies, segons les disciplines. Per exemple, a les ciències socials i humanes, les monografies han tingut, tenen i probablement continuaran tenint un pes encara considerable, per molt que s’hagi incrementat la cultura de l’article científic. Així mateix, constata el fet que les monografies romanen majoritàriament fora de les infraestructures d’informació acadèmiques més rellevants.

En primer lloc, el que fa l’informe és descriure l’escenari de les monografies d’accés obert, on es fa palès també el fet de referents internacionals clars. Així, esmenten que el Directory of open access books recull menys de 20.000 llibres en obert, mentre que es calcula que cada any es publiquen 86.000 monografies acadèmiques. Aquest càlcul del 2013 és un dels punts forts del treball, amb el qual proven de donar xifres a un sector no normalitzat. Per obtenir-les, empren tres metodologies diferents, i la mitjana de les tres dona aquest valor. Un símptoma més de les dificultats de mesura, anàlisi i comprensió del sector, així com evidentment del negoci econòmic que hi ha al voltant.

Un altre dels capítols rellevants és el que parla dels reptes de la distribució, que esmenta com la indústria manté pràctiques lligades amb l’ISBN, mentre que el mercat de les revistes i l’accés obert treballa en la lògica dels DOI, la qual cosa fa més complexa la tasca també per als intermediaris del món de l’empresa, fins i tot per la mateixa problemàtica de diversos ISBN. Des del nostre punt de vista, un dels fets diferencials i interessants de l’informe és que tracta el consum de les monografies lligant dades recollides en els productes de l’empresa, com serien les mencions a Altmetrics i la presència a Dimensions.

L’accés obert, tant en articles com en monografies, ha de considerar els costos. En l’informe es tracten aspectes relacionats amb els «book processing costs», relacionats amb els «book processing charges» (BPC), que serien les despeses per a la publicació de la mateixa manera que els «article processing charges» (APC) fan en els articles científics, i que és un dels canvis en els models de negoci tradicionals. Tal com s’afirma, els beneficis de les monografies han caigut dràsticament, però no així els seus costos i aquest és un dels reptes si es vol avançar plenament cap a un escenari d’accés obert, on cal deixar clar qui assumeix els costos mínims i bàsics de l’edició (i revisió) científica.

Com a principals conclusions, planteja:

  1. Les editorials poden avançar en la transició a formats digitals tot incorporant l’ús de l’XML, l’assignació de DOI únics per a cada porció de contingut, i enriquint el treball amb metadades que facin la monografia més visible i localitzable.
  2. Tots els actors de la cadena de distribució haurien de trobar vies per treballar plegats i coincidir en els reptes a assolir.
  3. Cal una major coordinació entre els grups d’interès per crear un sistema més racional.

L’accés obert de les monografies, una passa més cap a la ciència oberta
Quant a l’informe de Science Europe, és volgudament més breu i més que conclusions presenta tot un seguit de recomanacions als diferents actors i grups d’interès de l’ecosistema científic.

En primer lloc, traça un reconeixement tàcit a la importància de les monografies a les ciències socials, humanes i les arts, tot i que reconeix que no és exclusiu d’aquestes. A la vegada, referma el compromís de les organitzacions que formen part d’aquestes àrees amb l’accés obert per assegurar una transició real i realista cap a la ciència oberta.

En segon lloc, reconeix que l’ecosistema de les monografies és per evolució i tradició més complex que el dels articles científics, també per la varietat de formats, extensió, continguts i altres aspectes. Així, els científics hi interaccionen des de molts diversos papers, ja sigui en la redacció, l’avaluació, la revisió, l’edició o el filtre de qualitat. Pel que fa a la revisió, es recorda que també pren forma posteriorment a la publicació, com ara amb les ressenyes. Per posar unes xifres, segons la Federation of European Publishers, el 2016 els ingressos eren d’uns 22.300 milions d’euros i cada any apareixen uns 590.000 nous títols dins l’àrea econòmica europea. Des d’aquesta visió europea cal considerar també que sovint els mercats són petits, amb editorials petites o mitjanes, i amb una major diversitat lingüística en comparació amb l’ecosistema de revistes científiques.

En un altre apartat es descriu la crisi de les monografies en analogia a la crisi de les revistes i els efectes sobre el món editorial, la reducció de costos i l’increment de preus. Així, aquests increments fan que biblioteques i acadèmics tinguin més dificultats per adquirir monografies, de manera que hi ha menys vendes i els autors obtenen rarament beneficis. Els incentius es troben en l’àmbit de la producció científica.

En l’escenari de transició cap a l’accés obert, i per tal d’anar preparant el terreny per quan s’obri el Pla S cap a les monografies, l’informe descriu com cal tenir-ho tot en compte des de la visió dels models de negoci i el mercat, les infraestructures i la descoberta de les monografies. En l’apartat dels principis que han de contenir l’accés obert, i que probablement poden passar a ser en un futur els requeriments del Pla S per a monografies, l’informe en detalla cinc àmbits: una política d’accés obert explícita, uns models de negoci clars via BPC, una qualitat contrastada, llicències i drets d’autor oberts per a la reutilització i criteris tècnics que permetin la disseminació, la descoberta i l’arxiu.

Finalment, l’informe inclou tot un seguit de recomanacions que hem esmentat anteriorment per als diversos grups d’interès en el sector: entitats finançadores de la recerca, institucions i organitzacions de recerca, biblioteques, investigadors acadèmics, associacions acadèmiques i editorials.

Finalment, podem dir que la lectura d’aquests dos informes és recomanable per a:

  • Professionals de la informació i la documentació que gestionen informació acadèmica, en àmbits universitaris o d’altres, que necessiten estar al dia dels canvis que es van produint i les iniciatives que estan tenint lloc, i que són conscients que l’accés obert és un camí a recórrer, tant pel que fa als articles com a les monografies.
  • Professionals de les empreses culturals amb col·leccions actuals o futures centrades en el coneixement científic. Les futures obligacions de l’accés obert conduiran a canvis en els costos i els beneficis del mercat editorial de la monografia acadèmica que cal preveure.
  • Científics en general, però especialment en àmbits com les ciències socials i les humanitats, atès que encara en aquests àmbits les monografies tenen un paper rellevant. Entendre l’escenari com a no homogeni permet gestionar millor les necessitats de producció científica i noves formes de millorar l’impacte del coneixement científic i la divulgació científica.
  • Docents de disciplines d’informació i comunicació en general, en tant que les monografies acadèmiques presenten unes circumstàncies que les fan, encara, diferents de la resta de mercat. Entendre les diferències i avançar-se als moviments en aquest sector pot ser rellevant per explorar i explicar noves oportunitats de mercat, centrat en aquest cas en la monografia en obert.

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Aquesta ressenya es publica conjuntament amb Blok de BiD

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.