«Amb lletra de dona: trenta veus literàries de les Illes Pitiüses»

Navarro Pastor, Teresa (ed.). Amb lletra de dona: trenta veus literàries de les Illes Pitiüses. Eivissa: Edicions Aïllades, 2022. 284 p. ISBN 978-84-125032-1-0. 23 €.

El silenci que el buscador retornà a Teresa Navarro en demanar-li entrades sobre «escriptores eivissenques i formentereres» va alarmar l’editora, que va decidir posar fil a l’agulla. Es preguntava, com a professora de llengua i literatura en un institut d’Eivissa, com podia donar a conèixer la figura i el llegat de les dones escriptores de casa seva, si aquestes no apareixien (amb honroses i comptades excepcions) ni als llibres de text ni als recursos de la xarxa.

D’aquí neix, doncs, el llibre que tenim entre les mans. Un llibre que, amb l’esperit de contribuir a visibilitzar les dones que han conreat i conreen l’escriptura literària des de les Pitiüses, comença per fer-se visible a si mateix: més gros i més ample del que és habitual en els llibres de lectura, porta una sobrecoberta blanca i una mica rugosa, suggerentment il·lustrada amb tons liles i morats per Paloma Miguel.

En obrir el volum comprenem el pes gens menyspreable d’aquest llibre no gaire extens: les pàgines són gruixades i setinades i tenen marges generosos que volen garantir al lector una lectura gustosa. El fullegem i, abans de la portada, una il·lustració a doble pàgina ens transporta d’un cop d’ull a un món personal, femení i mediterrani. Els retrats de les escriptores ressenyades, intercalades en el text, ocupen una plana sencera impresa en color i a sang.

L’obra s’enceta amb la dedicatòria a Victorina Ferrer Saldaña, la primera escriptora literària de les illes Pitiüses, seguida d’una introducció en què s’explica la motivació que va moure la curadora Teresa Navarro a fer possible aquest llibre, resumida en el paràgraf inicial d’aquest text. A tall d’exemple paradigmàtic de la deixadesa històrica del llegat de les dones escriptores, Navarro compara la celebració de l’aniversari del Tirant el 1990 amb el silenci gairebé total que hi hagué al voltant del Vita Christi, de sor Isabel de Villena, l’única escriptora medieval en llengua catalana de la qual coneixem el nom.

Passam la pàgina d’aquesta mena de catàleg enriquit que és Amb lletra de dona i arribam al primer element, tan especial que no està subjecte a l’ordre alfabètic: es tracta de la ja esmentada Victorina Ferrer Saldaña, l’única eivissenca escriptora en un temps en què el 80 % de les dones i el 75 % dels homes eren analfabets, filla de l’impulsor de la primera publicació periòdica d’Eivissa. Margalida Torres Planells aconsegueix, en aquest capítol inicial, abocar de forma divulgativa coneixements obtinguts després d’una recerca llarga i acadèmica. 

L’obra de Ferrer Saldaña ens és, malauradament, bastant desconeguda. Dispersada en publicacions periòdiques i en part inèdita, es té constància de vint-i-sis títols de l’autora, malgrat que de vuit d’aquests només en tenim notícies indirectes. Tot i això, se sap que els seus escrits, apareguts en diversos mitjans de la premsa femenina de l’època, varen arribar a veure la llum, no només en diverses ciutats de la Península i les illes Balears, sinó que també van fer el viatge d’ultramar i van poder ser llegides des de Lima i Bogotà. El capítol es tanca amb una extensa bibliografia que convida a aprofundir en aquesta figura literària tan preuada. 

Ara sí, hem arribat al cos de l’obra: vint-i-nou entrades, dedicades a vint-i-nou dones, en les quals tenen molta més rellevància els aspectes estrictament literaris que no pas els de caire biogràfic. Totes segueixen una mateixa estructura general: una fotografia de plana sencera, algunes breus pinzellades biogràfiques, d’altres més extenses sobre l’obra de l’autora i dos components especialment rellevants: una petita antologia de textos representatius i un apartat, «Per què escric», redactat a manera de poètica per l’autora ressenyada mateixa. 

I és que la majoria de les escriptores recollides a Amb lletra de dona són vives, nascudes totes de meitat de segle XX en endavant. Les excepcions són, a més de Ferrer Saldaña, Pepita Escandell Bonet (1920-2014) i María de los Llanos Lozano Guevara (1926-2015), que signava amb el pseudònim de Giovanna Bazzi. Dels textos d’aquesta última seleccionats a tall de mostra, escrits en castellà, no podem estar d’avançar-vos que són deliciosament poètics, íntims, intel·ligents i bells. 

Amb lletra de dona ja ha acomplert, en part, la seva fita: si demanam «escriptores eivissenques i formentereres» al buscador, anem a parar a les ressenyes que s’han fet d’aquest llibre i a les pàgines de les llibreries on podem trobar-lo. Ja haurem obert una finestra més al panorama literari d’Eivissa i Formentera, una finestra que ja no es tornarà a tancar. 

Laia Pubill Lliteras