Anuario iberoamericano sobre el libro infantil y juvenil. 2019. Boadilla del Monte: Fundación SM, 2020. 425 p. Disponible també en línia.
Des del 2004 la Fundació SM edita l’Anuario de literatura infantil y juvenil, que des del 2013 adquireix un caràcter biennal (malgrat que segueix mantenint el nom). Una obra de més de 400 pàgines que conté anàlisis i informació, redactada per especialistes, sobre el panorama dels llibres per a infants i adolescents (LIJ) en tots aquells països iberoamericans on SM està present: Argentina, Brasil, Colòmbia, Equador, Espanya, Mèxic, Perú, Puerto Rico, República Dominicana, Xile i, des del 2015, també inclou una mirada a la LIJ en castellà editada als EUA.
Al llarg de les seves pàgines trobem dades estadístiques, la descripció d’un panorama editorial molt divers i un bon grapat de reflexions interessants que ens ajuden a copsar on som i cap on es dirigeix el sector de la literatura infantil i juvenil, no només des d’una mirada editorial, sinó també tenint en compte les polítiques culturals i educatives de cada país, el sector cultural associat i els diferents contextos socials, que si parem atenció als països citats, resulten ben variats i, molts cops, amb situacions complexes a les quals fer front.
Per les seves pàgines es passegen centenars de títols destacats durant el bienni (posant èmfasi sempre en la producció autòctona de cada lloc), premis nacionals i internacionals, homenatges a autors i autores importants de la LIJ, programes i plans de lectures, naixements i decessos d’editorials, associacions o llibreries, informació sobre beques, formacions o efemèrides importants, que ens ajuden a obtenir una perspectiva prou profunda del món de la LIJ iberoamericana.
La seva estructura sempre és la mateixa: un primer article que tracta de dibuixar un panorama general, jugant amb la diversitat i les recurrències, i un capítol per país, on experts de cada lloc exposen les tendències, problemàtiques, avenços i resistències que marquen els anys assenyalats, i ajuden a explicar la situació de cada indret. Entre les pàgines de l’Anuario trobem veus interessants com la de Constanza Mekis (Xile), Beatriz Helena Robledo (Colòmbia), Leonor Bravo (Equador), Juana Inés Dehesa (Mèxic), José Luís Polanco (Espanya), Joan Portell (llilbres en català) o Xabier Etxaniz i Karla Fernández de Gamboa (llibres en euskera), entre d’altres. La diversitat lingüística d’Espanya multiplica per quatre el seu capítol i trobem, a banda del panorama més general, la descripció de la situació dels llibres editats en català, en gallec i en basc.
L’Anuari 2019 s’inicia amb un mapa de tendències (com diu Ana Garralón a la seva ressenya sobre l’Anuario, a l’actualitat és impossible llegir tot el que es publica, i per tant només podem elaborar aproximacions a allò que està esdevenint, sense poder exhaurir-ho) elaborat per María Beatriz Medina, actual directora del Banco del Libro de Veneçuela. I malgrat que la seva anàlisi comença subratllant la vulnerabilitat del sector, els contextos difícils, la desigualtat i els problemes socials i econòmics, ofereix una mirada fins a un punt optimista, assenyalant la diversitat de la producció, fent especial èmfasi en el llibre informatiu, en la importància de les obres il·lustrades i en l’aposta per obres amb diversos nivells de lectura i un receptor ampli i variat. No ens podem detenir, però María Beatriz descriu i posa en relació un gran nombre d’obres, presentades per nivells de lectura (que no per edats) i amb elles va teixint aquest mapa de tendències que després es desgranarà país a país.
Els panorames nacionals ens mostren forts contrastos entre sectors en resistència, com en els casos d’Argentina, Mèxic o Brasil, d’altres en creixement i estabilització, com l’exemple esperançador de Xile, o alguns en petit creixement com els casos del Perú i la literatura en castellà dels Estats Units. Tot i la diversitat de situacions, alguns aspectes apareixen de forma recurrent. Els problemes de traducció i de mobilització dels autors i autores per països que no són els propis, les crisis sobrevingudes que afecten molt la indústria o el desmantellament o inexistència de polítiques culturals i plans de lectura estatals en són alguns.
Malgrat les dificultats i les anàlisis crítiques sobre la sobreproducció (Espanya) o la publicació de llibres que es disfressen d’infantils aportant només mirades adultes i pedagogitzants (Colòmbia), la majoria dels i les especialistes assenyalen l’aparició de microeditorials, llibreries, associacions i esdeveniments diversos com a elements a destacar i que marquen el caràcter resistent de la LIJ. Tot i així, podríem demanar-nos, com fa en Joan Portell en referència al panorama català, si no estaria de més analitzar tot allò que es fa posant com a referència els i les lectores (una baula del circuit del llibre massa vegades oblidat), veient en quin sentit i en quina mesura les activitats i el tipus de producció ajuden a diversificar el món cultural dels i les lectores.
Tot i que endinsar-se en les seves dades pot semblar feixuc, l’Anuario és una lectura interessant i quasi diria obligatòria per als especialistes en literatura infantil. Un dels documents més complets i amb més dades que ens ajuda a comprendre part d’un panorama divers i canviant des de l’actualitat i la multiciplicitat de mirades. I això sempre és suggerent.
Especialista en literatura infantil, autora del blog La coleccionista
Afegeix un nou comentari