Aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana

Fluixà, Josep Antoni. La cendroseta invisible: aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana. Alzira: Bromera, 2023. 238 p. (Didàctiques; 10). ISBN 978-84-1358-374-7. 15,95 €.

Fa gairebé trenta anys, sis editorials infantils es van associar per compartir una col·lecció que duia com a nom «La mar». Cada editorial representava un territori i proposava una lectura, i les altres editorials la publicaven en la seva llengua. Així, un autor que escrivia en gallec, per exemple, veia com la seva història es podia llegir també en valencià, castellà, èuscar, etc. Era una iniciativa fantàstica i em vaig apressar a comprar tots els títols per incorporar-los al fons de la biblioteca escolar. Els nostres alumnes podien llegir l’obra de Patxi Zubizarreta o Fina Casalderrey en català i era formidable.

Però –aquí anava–, un dels títols era Botapins ha perdut els calcetins, editat per Bromera, i em va semblar que els nostres alumnes el podien entendre perfectament i, a més, gaudir de la riquesa de les expressions i paraules valencianes. A la llibreria em van mostrar En Botapins ha perdut els mitjons editat per La Galera. Vaig demanar que em passessin la versió en valencià, esclar!, i no va ser possible. Em feia creus només de pensar que estant tan a la vora geogràficament no hi hagués possibilitat de fer arribar un exemplar escrit en valencià a casa nostra. Vaig insistir i insistir, sense èxit, i em va tocar esperar a les vacances escolars i aprofitar una escapada a Castelló, a veure la família, per comprar Botapins ha perdut els calcetins.

És només un exemple, però ens recorda com vam estar tants anys d’esquena, desconeixent el que es coïa uns quilòmetres més enllà, ja fos en el camp de la literatura o en altres àmbits com la música, per exemple.

Sortosament, al País Valencià hi ha mestres com en Josep Antoni Fluixà que són entusiastes activistes i promotors de la literatura de quilòmetre zero i durant molts i molts anys ha anat sembrant llavors i vetllant per tal que la literatura infantil i juvenil en valencià formés part del dia a dia dels xiquets i joves.

Ara, ens presenta en aquest La cendroseta invisible un exhaustiu treball de recerca, gairebé una tesi doctoral, on analitza i desgrana el panorama de la literatura infantil i juvenil valenciana. Ho fa de manera polièdrica, des de diferents angles i sense oblidar la poesia o el teatre, encara més invisibles que la narrativa. De fet, com el mateix Fluixà escriu «és un testimoni de tot el treball que he fet al llarg de més de dues dècades per a reivindicar un tipus de literatura i uns autors, escriptors i escriptores, que mereixen un reconeixement».

L’assaig consta d’una breu introducció i cinc grans blocs. El primer bloc, «Tres visions panoràmiques», presenta tres articles.

• Un, titulat «Panoràmica de la literatura infantil i juvenil al País Valencià», narra el que s’ha anat publicat des del 1922 fins a l’actualitat. És un capítol que costa de llegir perquè són vint-i-cinc pàgines i t’acabes perdent en la voràgine de referències a llibres i autors. Als estudiosos del tema els pot servir com a visió general o recordatori.
• El segon i el tercer tracten dos temes específics i són un exemple de com es pot aprofundir en aspectes concrets. Un versa sobre la por i l’altre sobre el gènere de la fantasia. Aquest darrer de la fantasia són escrits recuperats de revistes amb les quals l’autor ha col·laborat. Al llarg del llibre en trobem d’altres i s’agraeix molt que al final de cada article quedi anotada la revista on va ser publicat i l’any en què es va editar. És una manera de conèixer també que hi ha revistes que es dediquen a la promoció d’aquest món de la literatura infantil i juvenil (LIJ) com L’Aiguadolç, L’Illa, CLIJ, Faristol o Caràcters.

Segueix un capítol d’unes cent pàgines on es presenten els autors i autores més destacats de la literatura per a infants i joves. És la part més interessant, al meu entendre, perquè en algunes de les converses que es transcriuen aprenem de les dificultats dels escriptors i de la seva manera d’entendre el món. Coneixerem Carme Miquel, Joan Pla, Enric Lluch, Carles Cano, Isabel-Clara Simó, Mercè Viana, Pasqual Alapont, Vicent Pardo, Raquel Ricart, Josep Millo, Pep Castellano, Jesús Cortés i Francesc Gisbert.

Com que es tracta d’una selecció d’articles publicats en diferents moments dels darrers vint-i-cinc anys, n’hi ha alguns curiosos que ens fan veure com anem canviant i com els interessos o els neguits són uns altres. S’agraeix tornar a recuperar les paraules i els pensaments de la Isabel-Clara Simó. Aquest capítol és una bona oportunitat per llegir o tornar a llegir alguns dels títols mítics amb els quals vam créixer.

El capítol quatre es titula «Els gèneres no narratius» i és una aproximació als autors de poesia (destacant les figures de Marc Granell, Fina Girbés i Josep Ballester) i als autors d’obres de teatre que es poden representar a les escoles. Aquest segon apartat dedicat al teatre conté diversos apartats escrits fa molts anys i mereixeria una actualització. També s’inclou un apartat a les obres d’assaig que, igualment, queda curt perquè en els darrers anys possiblement és la part de literatura per a infants i joves que més i millor ha crescut.

El cinquè està dedicat a les editorials i a les col·leccions. Segueix el mateix esquema dels anteriors però incidint en la bona feina i els riscos assumits per algunes prestigioses editorials que han anat marcant el camí a seguir si volem que el nostre país esdevingui lector. El darrer, «Qüestions per a debatre: reptes de futur», recull un bon grapat d’articles que fan de molt bon llegir i ens obren interrogants, alhora que apunten a un esdevenidor esperançador.

La cendroseta invisible, gràcies a aquest extens recorregut per la LIJ valenciana deixa de ser menys invisible. Un assaig per llegir però, sobretot, per conservar i rellegir.

Jaume Centelles
Promotor de l’Espai Llamps i Centelles