«Manual de diseño editorial»

Buen Unna, Jorge de. Manual de diseño editorial. 5.ª ed. Gijón: Trea, 2020. 702 p. ISBN 978-84-17987-94-7. 45 €.

Resulta impossible resumir en unes poques línies un llibre d’una complexitat i extensió com és aquest manual. Des de la llegibilitat del text, passant per les mides dels papers per imprimir, fins l’ortotipografia, aquesta obra abasta tots els processos de realització i producció material d’un imprès. La qualitat i el rigor del Manual venen avalats per 20 anys de reedicions i reedicions ampliades fins a l’actualitzada cinquena edició, que és la que presentem.

«Paisajes literarios», de John Sutherland

Sutherland, John. Paisajes literarios: mapas que llevan al corazón de los lugares reales que componen, inspiran y conforman las mejores obras de ficción del mundo. Trad., Antøn Antøn. Barcelona: Blume, 2020. 256 p. ISBN 978-84-18075-10-0. 24,90 €.

De llibres sobre llibres, n’hi ha molts. De llibres amb mapes literaris, també. Però Paisajes literarios és d’aquelles obres en les quals val la pena aturar-s’hi.

«De los libros», de Michel de Montaigne

Montaigne, Michel de. De los libros.Trad., María Teresa Gallego; ilust., Max. Madrid: Nórdica Libros, 2019. 56 p. ISBN 978-84-17651-25-1. 15 €.

O seclum insipiens et inficetum![1]

Montaigne: home de lleis. Polític. Pensador, humanista, viatger. Personatge polièdric amb un denominador comú: la curiositat, la fam de coneixement. No debades, ha merescut el títol de gran referent del Renaixement francès, amb els seus Essais ―escrits entre 1572 i 1592, any de la seva mort― com a obra-cim que entronitza la reflexió en forma literària. Vint anys d’idees, plasmades en centenars de pàgines madurades des del retir del seu castell, donen molt de joc. És cert. Però no cal que ens aclaparem: podem aproximar-nos a Montaigne en petites dosis, tal i com ens proposa l’editorial Nórdica amb De los libros.

«La magia de leer en voz alta»

Gurdon, Meghan Cox. La magia de leer en voz alta: los beneficios intelectuales y emocionales de la narrativa oral en niños y adultos. Madrid: Urano, 2020. 306 p. ISBN 978-84-16720-91-0. 20 €.

Meghan Cox Gurdon és, des de l’any 2005, crítica de literatura infantil del The Wall Street Journal. Abans havia estat corresponsal a l’estranger i ha conreat també l’assaig. El juliol del 2015 va publicar en aquesta capçalera l’article: «The great gift of reading aloud» [«El gran regal de llegir en veu alta»]. L’article i la seva pròpia experiència familiar, llegint als seus fills en veu alta durant dues dècades, han estat l’ordit que li han permès bastir l’obra que ens presenta.

«Els Torra, una família manresana: de teixidors de vels a impressors i llibreters»

Torra i Puigdellívol, Montserrat. Els Torra, una família manresana: de teixidors de vels a impressors i llibreters. Manresa: CEB, Centre d’Estudis del Bages, 2020. 192 p., [16] p. de làm. col. (Monogràfics; 31). ISBN 978-84-86538-80-4. 19 €.

Montserrat Torra i Puigdellívol rememora la figura del seu avi, Ramon Torra i Pujol (Cardona, 1887- Manresa, 1946), propietari de la Impremta i Llibreria de Sant Josep de Manresa. Descendent d’una nissaga de teixidors de vels originària de Calaf, canvià el seu destí l’any 1918 quan adquirí l’antiga Impremta de Sant Josep, que va créixer amb una llibreria (1933-1975) i una galeria d’art (1933-1975), convertint-se en un referent cultural cabdal de Manresa. El compromís de Ramon Torra i Pujol amb la seva ciutat es manifestà en diversos àmbits: va presidir l’Orfeó Manresà; va impulsar la revista noucentista Ciutat: ideari d’art i cultura (1926-1928) i participà en nombroses entitats locals de caràcter associatiu. Gran part de la família de Ramon Torra va estar vinculada a la Impremta de Sant Josep, punt de trobada intel·lectual de la capital del Bages durant dècades. L’autora recula en la història dels seus antecessors per recopilar totes les dades possibles relacionades amb la família. 

«Del pecho a la palabra: infancia de canto y cuento»

Igerabide, Juan Kruz. Del pecho a la palabra: infancia de canto y cuento. Zaragoza: Pantalia, 2020. 268 p. (Biblioteca Lijera; 3). ISBN 978-84-942456-9-5. 25 €.

José Saramago va començar el discurs d’acceptació del Premi Nobel amb aquestes contundents paraules: «L’home més savi que he conegut en tota la meva vida no sabia llegir ni escriure». Es referia al seu avi Jerónimo, amb qui compartia les llargues jornades estiuenques al poble d’Azinhaga, a Portugal. Recordava especialment quan l’avi li deia «José, avui dormirem tots dos a sota de la figuera», perquè significava que aquell vespre s’ajaurien enmig de la pau i albirarien les estrelles entre les fulles de l’arbre mentre la nit s’emplenava de llegendes, contarelles, històries, episodis singulars, morts antigues i misteris diversos que bressolaven i mantenien despert el nen José.

Cal justificar la importància de la literatura?

Eaglestone, Robert. La literatura: per què és important. Trad., Octavi Gil Pujol. Barcelona: Saldonar, 2020. 113 p. ISBN 978-84-17611-44-6. 14 €.

Eaglestone, Robert. Literature: why it matters. Cambridge, UK; Medford, MA: Polity Press, 2019. 123 p. ISBN 978-1-5095-3232-2.

Sembla que sí, que en l’actualitat cal justificar per què la literatura és important. Hi ha llibres (i articles) que del tombant de segle ençà malden per convèncer els lectors que la literatura és una part essencial de la cultura, de la vida, i que, naturalment, ha de ser ensenyada.

«Manifest per la lectura» d’Irene Vallejo

Vallejo, Irene. Manifest per la lectura. Trad., Núria Parés Sellarès; pròleg, Patrici Tixis Padros; epíleg, Miguel Barrero Maján. Barcelona: Destino, 2020. 76 p. (L’àncora; 265). ISBN 978-84-9710-311-4. 6,50 €. 

Qualsevol dels capítols d’aquest manifest podria haver format part del meravellós llibre que li vam llegir no fa gaire a l’autora, El infinito en un junco (Siruela, 2019) i que vam ressenyar en aquest blog.

Ara, aquesta petita joia ideològica és el resultat de l’encàrrec que li va fer la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya per acompanyar la petició d’un pacte d’Estat per a la lectura i el llibre. I l’autora, corresponent solidàriament al projecte, demanà que els drets d’autor que aquest llibre pugui generar es destinin al suport de projectes i institucions de foment de la lectura. Bells propòsits i belles confluències.

L’art d’innovar repetint

García Ortega, Adolfo. El arte de editar libros. Sevilla: Athenaica, 2020. 86 p. (Breviarios). ISBN 978-84-18239-19-9. 12 €.

D’un temps ençà, els amants de la lectura, dels llibres, les llibreries i tot el seu ecosistema estem d’enhorabona per la creixent oferta editorial de «llibres sobre llibres». Un dels últims a incorporar-se a la llista d’aquest gènere el desembre passat ha estat El arte de editar libros, d’Adolfo García Ortega, amb l’editorial sevillana Athenaica Ediciones Universitarias dins de la seva col·lecció «Breviarios», petits assajos d’autor a la manera de la «Serie menor» de la Biblioteca de Ensayo de Siruela.

«Círculo de lectores», de Eduardo Berti

Berti, Eduardo. Círculo de lectores. Madrid: Páginas de Espuma, 2020. 222 p. (Voces / Literatura; 290). ISBN 978-84-8393-273-5. 17 €.

El círculo de lectores al que Eduardo Berti nos invita a sumarnos en clave oulipiana (por referencia a OuLiPo, el «Taller de Literatura Potencial» o Ouvroir de littérature potentielle fundado en 1960 por el escritor francés Raymond Queneau y el matemático François Le Lionnais) es un círculo de reconocimiento, pluralidad y complejidad. En este contexto, Eduardo Berti fue el primer escritor latinoamericano en pasar a formar parte de OuLiPo en 2014. Antes, otros nombres significados como Marcel Duchamp (1962), Georges Perec (1967), Italo Calvino (1974) y sobre todo otros autores de la literatura francesa, habían engrosado su lista.