juny 2021

Vindel, Francisco. Una mañana de domingo en los «Encantes» de San Antonio: reportaje libresco. Barcelona: Llibres de l’Índex. 2020. XXVI, 38 p. Conté: «Un pròleg de pròlegs de mercaders de llibres vells», de Josep M. Orteu (I-XXIII) i «Uns mots de Lluís Millà» (XXV-XXVI). ISBN 978-84-7948-183-4. 20 €.

Els bibliòfils ens emocionem quan es publiquen llibres que parlen del món dels llibres, dels llibreters i dels llibreters de vell. I estem d’enhorabona perquè l’any 2020 l’editorial Llibres de l’Índex va reeditar Una mañana de domingo en los «Encantes» de San Antonio. Un llibre que, com diu l’editorial, «és un document bibliogràfic excepcional» escrit pel bibliòfil Francisco Vindel ‒sota el pseudònim de Paul Cid Noé‒ l’any 1938, en plena Guerra Civil.

Chartier, Roger. Lectura y pandemia: conversaciones. Buenos Aires; Móstoles: Katz, 2021. 71 p. (Discusiones). ISBN 978-84-15917-48-9. 8 €.

L’editorial argentina d’assaig i pensament Katz Editores ha publicat dins de la seva col·lecció «Discusiones» el llibre de petit format Lectura y pandemia: conversaciones, de Roger Chartier. Es tracta, en realitat, de la transcripció de dues converses al voltant de les pràctiques de lectura en temps de covid-19 mantingudes entre l’erudit francès i tres intel·lectuals sud-americans i revisades i ampliades per l’autor per a aquesta publicació.

Friedrichs, Horst A.; Husband, Stuart. Bookstores: a celebration of independent booksellers. Foreword, Nora Krug. Munich, etc.: Prestel, 2020. 248 p. ISBN 978-3-7913-8581-5. 42 €.

Crec que tothom convindrà amb mi que l’univers, formal i conceptual, del món del llibre és molt atractiu. Perquè, a banda de tot allò que els seus autors ens expliquen i comparteixen a les seves obres, l’objecte com a tal ha resistit perfectament bé el pas del temps i ha esdevingut una peça icònica de tot el món del saber. Igualment, les tipografies, els dissenys de les cobertes, els formats més o menys atrevits o convencionals, etc. són un esclat de color i un magnífic espai per donar sortida a la creativitat.

Montroni, Romano. L’uomo che sussurrava ai lettori. Pref., Dario Franceschini; con una nota di Ernesto Ferrero. Milano: Longanesi, 2020. 203 p. (Il cammeo; 634). ISBN 978-88-304-5587-0. 16 €.

Comenzaré esta reseña con unas breves notas introductorias que servirán para enmarcar la figura del autor de este ensayo con un título tan evocador. Contratado a los veinte años como chico de los recados en la librería Feltrinelli de Bolonia, Romano Montroni se convirtió entonces en encargado del almacén y vendedor, y finalmente en director general durante un periodo de 40 años, hasta el año 2000. Profesor contratado en el máster de Edición de la Universidad de Bolonia, desde 2001 imparte clases en la escuela de libreros Umberto y Elisabetta Mauri. También ha sido presidente de Cepell, el Centro del Libro y la Lectura, del que actualmente es presidente del comité científico.

Salinas, Jaime. Cuando editar era una fiesta: correspondencia privada. Ed., Enric Bou. Barcelona: Tusquets Editores, 2020. 630 p., [16] p. de làm. (Tiempo de memoria; 131). ISBN 978-84-9066-784-2. 23 € en paper, 10,99 € llibre electrònic.

Si el primer dels versos de «Los besos dados», poema de Vicente Aleixandre, era «La memoria de un hombre está en sus besos», podem afegir, després de llegir el llibre de què ens ocupem avui aquí, que la memòria de Jaime Salinas es troba als catàlegs d’algunes de les principals editorials espanyoles dels anys cinquanta, seixanta i setanta: Seix Barral, Alianza, la primera fase d’Alfaguara o Aguilar. I també a la correspondència, les entrevistes, la memòria indirecta, que el professor Enric Bou ha emprat per forjar l’enfilall de fragments que construeixen, conscients dels seus límits, aquesta cartografia vital de Jaime Salinas, en una excel·lent edició que ha preparat per a Tusquets.

Aranda, José Carlos. El arte de contar un cuento. Córdoba: Berenice, 2021. 214 p. (Manuales). ISBN 978-84-17418-35-9. 21,95 €.

José Carlos Aranda és doctor en Filologia Hispànica i Ciències de l’Educació, professor de la Universitat Alfonso X de Madrid, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Còrdova i professor de llengua espanyola i literatura des del 1980. Autor de diverses obres especialitzades de temàtica docent pedagògica, és, també, col·laborador habitual en programes de ràdio i televisió de l’Estat espanyol.

Soldevila, Carles. Vint-i-cinc anys de llibreria: anotacions d’un dependent. Trad., Sergi Pàmies; il·lust., Joan Fernández i Serra. Barcelona: Casa Usher, 2020. 96 p. ISBN 978-84-09-25055-4. 14 €.

Casa Usher ha reeditat un dels llibres curiosos de la història llibresca de Barcelona. Vint-i-cinc anys de llibreria: anotacions d’un dependent. El llibre es va publicar l’any 1949 per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la Llibreria Catalònia ‒en aquell moment, Casa del Libro‒, originàriament en castellà per exigències del règim de Franco. El llibreter Marçal Pineda (Carles Soldevila) explica en forma de diari personal, les vivències i anècdotes al voltant de la històrica llibreria.

Iborra, Enric. Els còmplices: notes sobre l’ordre sord de la literatura. Barcelona: Viena, 2021. 215 p. (Carta blanca; 48). ISBN 978-84-17998-81-3. 19 €.

Enric Iborra, autor de La literatura recordada (que vaig ressenyar en aquest blog fa uns mesos) ha publicat ara Els còmplices: notes sobre l’ordre sord de la literatura. Seguint el model d’aquell volum, Els còmplices es compon de textos breus, cada un encapçalat per un títol, i agrupats en set grans blocs, cada un dels quals conté una reflexió sobre algun aspecte del procés literari, amb el suport d’exemples provinents especialment del cànon occidental. Els textos no estan datats, però semblen escrits en moments diferents, alguns força recents (comenta un llibre de Pla editat el 2019 (p. 171)).

Lefort-Favreau, Julien. Le luxe de l'indépendance: réflexions sur le monde du livre. Montréal: Lux, 2021. 159 p. (Futur proche). ISBN 978-2-89596-355-4. 14 €.

Per ignorància o per inconsciència, vaig acceptar fer la ressenya d’El luxe de la independència: reflexions sobre el món del llibre, de l’autor francocanadec Julien Lefort-Favreau, perquè el seu títol em va intrigar. Quina relació pot tenir la independència amb el món del llibre? Quin sentit dona a aquesta paraula? Estètic, polític i ideològic o econòmic? Per què pot ser un luxe aquesta independència?