febrer 2022

Martí Monterde, Antoni; Rosell Nicolás, Teresa (eds.). El comparatisme en els escriptors catalans: la literatura comparada a Catalunya. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019. 292 p. (Figura). ISBN 978-84-9168-323-0. 28 €.

El comparatisme en els escriptors catalans és la segona entrega del projecte La literatura comparada a Catalunya, liderat per Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell, que ja havia contribuït a enrobustir la disciplina amb el volum Comparatistes sense comparatisme (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2018). Més enllà d’algunes disquisicions discutibles encaminades a erigir un clos amb bandera pròpia al bell mig de l’estat filològic, El comparatisme en els escriptors catalans ofereix un conglomerat d’estudis i mirades inèdites a escriptors catalans del segle xx, des de principis de la centúria (Joan Maragall) fins a les envistes del nou mil·lenni (Josep M. Castellet), tònica que, de forma similar, també recollia Comparatistes sense comparatisme.

Uría, Francisco. La pequeña librería de Stefan Zweig. 2.ª ed. [Córdoba]: Berenice, 2021. 142 p. (Novela). ISBN 978-84-18757-25-9. 14,95 €.

El 10 de agosto de 1936, más o menos a las doce, un hombre pasó frente a una librería de Vigo y entró. No se le ocurrió preguntar si el negocio estaba abierto, pues todo indicaba que así era. Saludó y comenzó a recorrer las estanterías. El librero, concentrado en el inventario, no tenía previsto la llegada de nadie, era verano y la gente sabía que el local estaba cerrado, pero ¿cómo no atenderlo?, podría ser una urgencia, también existen este tipo de casos entre los clientes de las librerías. Así que dejó atrás la tarea del momento y le ofreció su ayuda al señor alto, elegante, de sombrero oscuro y bigote, que lo saludó. Después de un rato de conversación, Ramón supo que el hombre que estaba en su negocio respondía al nombre de Stefan Zweig.

Waquet, Françoise. Hablar como un libro: la oralidad y el saber entre los siglos XVI y XX. Trad., Horacio Pons. Buenos Aires; Madrid: Ampersand, 2021. 483 p. (Scripta Manent). ISBN 978-84-12397-10-9. 25 €.

Dedicar quatre anys d’estudi i investigació a una disciplina o a desenvolupar una hipòtesi no garanteix ni la qualitat de la investigació ni la confirmació de la hipòtesi. Però no és aquest el cas de l’estudi històric sobre la importància de l’oralitat en la transmissió del saber en les diferents disciplines ni en el procés de la seva producció que ens presenta l’autora en aquesta obra.

Gatta, Massimo. El desorden de los libros. Pról., Luigi Mascheroni; epíl., José Luis Melero; trad., Amelia Pérez de Villar. Madrid: Fórcola, 2021. 174 p. (Singladuras; 43). ISBN 978-84-17425-02-9. 16,50 €.

Com pot ser que un bibliotecari d’experiència reconeguda defensi amb tots els arguments possibles al seu abast els beneficis del desordre en una biblioteca particular? Doncs sí, aquest llibret de Massimo Gatta, bibliotecari de la Universitat de Molise (Itàlia), és un vertader cant al desordre i per començar posa com a exemple, sense parlar-ne explícitament, la seva pròpia biblioteca, fotografiada des de diversos angles, plena de piles i piles de llibres i papers, uns sobre els altres fent que el primer patiment d’aquesta pobra bibliotecària de poble sigui pels prestatges que la sustenten, i per la pols que es deu esmunyir entre tantes capes de paper.

Aguiló, María Paz. De bibliotecas y librerías: la Librería Científica del CSIC. 2.ª ed, rev. y ampl. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2021. 46 p. (23 de abril; 3). Disponible también en línea en: http://libros.csic.es/product_info.php?products_id=1513. ISBN 978-84-00-10841-0. 8 €.

Desde enero de 2008, la editorial del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) viene publicando una serie de conferencias impartidas por diversos agentes acreditados del sector del libro y del mundo académico. La colección, bajo el nombre «Serie 23 de Abril», alberga cerca de una veintena de textos orientados, por un lado, a la reflexión sobre el valor del libro como objeto físico; y por otro, a la divulgación del trabajo que el centro lleva a cabo anualmente en materia de humanidades y ciencias sociales. De este modo, encontramos textos ubicados en el plano de la experiencia sensorial de los lectores, pero también otros más relacionados con la función social de esta agencia estatal cuya fundación se remonta a 1939. Dado su marcado carácter historicista, la publicación que aquí nos ocupa se sitúa en la segunda tipología.

Ayats, Aïda; Foguet, Francesc (eds.). La dramatúrgia catalana al segle XXI, balanç crític. Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'Institut d’Estudis Catalans, 2021. 139 p. (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura; 19). ISBN 978-84-9965-592-5. 15 €.

Una entitat de baixa o nul·la trajectòria en la recerca sobre el teatre català, recentment, hi ha concorregut amb un notable dinamisme: l’Institut d’Estudis Catalans, a través de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), entitat filial, que també ha ofert al públic, de fa poc, les actes del simposi «Jordi Teixidor i el teatre català contemporani» i la miscel·lània Tot el món és igual que un escenari, en homenatge a l’estudiós Enric Gallén («Treballs de la SCLL», 21 i 22), i ha col·laborat en l'organització del simposi «Memòria, realitat i teatre a les Illes Balears del segle XXI» (Palma, 16 juny 2021), les actes del qual editarà Lleonard Muntaner. La SCLL s’afegeix, així, a la divulgació especialitzada de l’Institut del Teatre, que, des de la línia implantada per Carles Batlle a la revista Estudis escènics, ha aplegat tres actes de simposis monogràfics sobre aspectes diversos de l’escena, el darrer dels quals, en curs de publicació, pot ésser una resposta o un complement a La dramatúrgia catalana del segle XXI.

Bessard-Banquy, Olivier; Ducas, Sylvie; Gefen, Alexandre (dirs.). Best-sellers: l’industrie du succès. Malakoff: Armand Colin, 2021. 454 p. (Les colloques de Cerisy). ISBN 978-2-200-62932-8. 25 €.

Malgrat que els best-sellers són essencials en l’economia de la cultura de molts països, el món acadèmic continua resistint-se a obrir les portes a l’estudi d’aquest fenomen. Tampoc no és gaire benvingut a les pàgines dels suplements literaris dels diaris més prestigiosos i, per tant, el diagnòstic és prou clar: continua activant-se un gest elitista davant dels best-sellers perquè es pensa que la quantitat (de vendes, en aquest cas) ha d’estar per força associada a la mediocritat. Sociòlegs com Pierre Bourdieu van explicar moltes vegades que com més es divulga una pràctica artística i més gent pot gaudir-ne, més disminueix el seu prestigi dins de la societat. La lògica que explica aquest prejudici no és del tot absurda. Es pensa que si gent tan diferent pot gaudir d’unes obres determinades és perquè no es deuen necessitar grans coneixements artístics o literaris per gaudir-ne. Les obres de qualitat acostumen a circular dins d’un mercat restringit, entre entesos, i no en un mercat accessible per tothom.

Wassef, Nadia. La libraia del Cairo. Trad., Bianca Bernardi. Milano: Garzanti, 2021. 235 p. (Saggi). Título original: Shelf life: chronicles of a Cairo bookseller. ISBN 978-88-11-81864-9. 17 €.

Versió castellana del llibre (2023)

Las siguientes páginas constituyen un breve análisis del primer libro de Nadia Wassef, la empresaria egipcia que en 2002, junto con su hermana y una amiga, fundó en El Cairo, en Egipto, lo que hoy se considera la primera librería moderna e independiente del país. Se sitúa en Zamalek, una isla en medio del Nilo, su nombre es Diwan y su éxito ha llevado a la apertura de numerosas filiales en la misma región, alcanzando hoy los 150 empleados.

Molini, Elena. La pequeña farmacia literaria. Trad., Isabel González-Gallarza. Madrid: Maeva, 2021. 285 p. ISBN 978-84-18184-60-4. 19,90 €.

Els darrers anys, hem passat de pensar que la petita llibreria tenia els dies comptats, a veure el llibreter de barri al top ten d’oficis somniats per a qui es planteja un canvi de vida. I així hem omplert les ciutats de llibreries amb ànima i encant, i amb històries de superació de moments molt fotuts fins a l’arribada de l’èxit i el reconeixement entre els clients lectors. La clau d’aquest èxit, en un món tan competitiu i ple de monstres devoradors del petit comerç, ha estat saber entendre que una llibreria és un ésser viu amb una història que conviu amb la dels llibres que ven. Qui ho ha entès ha aconseguit que el lector entri a la seva llibreria atret per aquesta història i, de passada, compri un llibre.

Clavería Laguarda, Carlos. El infinito no cabe en un junco. Madrid: Altamarea, 2021. 95 p. (Tascabili). ISBN 978-84-18481-25-3. 10,90 €.

Entre els 10 llibres de no-ficció més prestats a les biblioteques de la Diputació de Barcelona ens trobem El infinito en un junco d’Irene Vallejo (Siruela, 2019).[1] No és estrany tampoc trobar-lo a les llistes dels llibres més venuts, tant en castellà com en català.[2] És una proesa del tot lloable, ja que el llibre va camí dels tres anys des que fou publicat i, qui el compra o se l’emporta en préstec de la biblioteca (mera observació personal), és un públic del tot divers. A més a més, ha estat guardonat amb una sèrie de premis ben merescuts, on destaca el Premio Nacional de Ensayo 2020, concedit pel Ministeri de Cultura i Esports.