novembre 2022

Muñoz Puelles, Vicente. El deseo de ser leído y otras extravagancias. Valencia: Pre-Textos, 2022. 306 p. (Narrativa). ISBN 978-84-18935-52-7. 19 €.

Com tantxs escriptorxs al llarg de la història de la literatura, l’autor d’aquest recull de contes es va aficionar a la lectura a causa d’haver patit una llarga malaltia, segons he llegit. Per aquesta raó, un lector com ell estableix un vincle emocional especial amb els llibres: amics i companys de soledat, somnis i evasió, felicitat malgrat el patiment, objectes de culte i d’admiració, gairebé formen una extensió del propi cos.

Navarro Pastor, Teresa (ed.). Amb lletra de dona: trenta veus literàries de les Illes Pitiüses. Eivissa: Edicions Aïllades, 2022. 284 p. ISBN 978-84-125032-1-0. 23 €.

El silenci que el buscador retornà a Teresa Navarro en demanar-li entrades sobre «escriptores eivissenques i formentereres» va alarmar l’editora, que va decidir posar fil a l’agulla. Es preguntava, com a professora de llengua i literatura en un institut d’Eivissa, com podia donar a conèixer la figura i el llegat de les dones escriptores de casa seva, si aquestes no apareixien (amb honroses i comptades excepcions) ni als llibres de text ni als recursos de la xarxa.

Quigley, Alex. Todos somos lectores. Trad., Pablo Hermida Lazcano. Barcelona: Plataforma Editorial, 2022. 340 p. ISBN 978-84-18927-32-4. 22 €.

Podríem dir, d’entrada, que el títol de l’obra sembla una obvietat, ja que de tots nosaltres és sabut que tothom és lector/a. M’explicaré. Hi ha persones que saben llegir un paisatge, reconeixent el traçat dels camins i els viaranys de l’aigua que no són evidents. D’altres saben llegir el cel, tant de dia com de nit, i poden fer-nos saber des del temps que farà l’endemà fins a descobrir-nos les diferents constel·lacions astrals de l’univers. Però nosaltres, lletraferits de mena i fills de la cultura llibresca, identifiquem com a lectors i lectores aquelles persones alfabetitzades que llegeixen textos escrits amb destresa. I de la lectura i de la destresa en la lectura, de la seva importància i de com millorar les habilitats lectores és del que tracta aquest interessant treball que se’ns presenta com una obra amb «claus per apropar els llibres als joves i tancar la bretxa lectora».

Riotto, Maurizio. Historia de la literatura coreana. Madrid: Verbum, 2022. 286 p. (Serie Literatura coreana. Ensayo). ISBN 978-84-1337-826-8. 19,95 €.

La Historia de la literatura coreana, del Dr. Maurizio Riotto, lleva a los lectores a un viaje deslumbrante a través de nuestra literatura. Narra una historia poco convencional, que cautivará, y en el lector provocará un mayor interés en el descubrimiento de los primeros productos culturales de una nación cuya cultura contemporánea ha despertado la curiosidad en todo el mundo.

Deutsch, Jeff. In praise of good bookstores. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2022. VII, 200 p. ISBN 978-0-69120-776-6.

«Una llibreria és com una enciclopèdia, conté tot el nostre coneixement en un únic lloc».

Necessitem llibreries, al segle XXI? Per poder comprar un llibre en l’actualitat no cal acudir a una llibreria; vol dir això que són prescindibles? A partir d’aquestes qüestions, Jeff Deutsch reflexiona i plasma les seves idees sobre les bones llibreries a In praise of good bookstores. L’autor és un llibreter icònic, director d’una de les millors llibreries de Chicago, la Seminary Co-op Bookstores. In praise of good bookstores es divideix en cinc capítols que fan referència als elements a tenir en compte en una bona llibreria: espai, abundància, valor, comunitat i temps. El llibre també disposa d’un índex analític final dels conceptes més rellevants, noms propis i entitats.

Sorel, Patricia. Les libraires, les éditeurs et la loi Lang: un combat pour le livre, 1974-2008. Préface, François Gèze. Paris: École nationale des chartes; Villeurbanne: Presses de l’Enssib, 2021. 238 p. ISBN 978-2-35723-164-1. 18 €.

Patricia Sorel, entre altres coses catedràtica d’història a la universitat de París Nanterre i especialista concretament en la del llibre, centra aquesta recent publicació seva a descriure amb detall el debat furiós i llarg que a França va precedir la llei Lang, la seva proclamació sonada i la seva posterior aplicació fins al 2008.

Aquesta (polèmica?) llei, que du el nom del ministre que la va promoure, es va aprovar per una majoria aclaparadora al Senat francès (276 vots a favor i 9 en contra) el 30 de juliol del 1981 i l’endemà també ho va ser per unanimitat a l’Assemblea Nacional francesa. I, tot i que es va promulgar el 10 d’agost, no va entrar en vigor fins al primer de gener de l’any següent a fi i efecte de permetre als professionals del sector preparar-se per la a seva aplicació.

Stavans, Ilan. What is American literature? Oxford: Oxford University Press, 2022. XVIII, 191 p. ISBN 978-0-19-881621-8.

Ilan Stavans és un crític cultural i acadèmic reconegut als Estats Units amb una trajectòria avalada per nombroses publicacions i una dilatada carrera com a investigador i docent. En aquesta ocasió, ens presenta un text d’un enfocament generalista publicat per la prestigiosa Oxford University Press sobre els grans temes que han conformat la literatura dels Estats Units.

Riera Rodríguez, Gloria. ¿Cómo enseñar la lectura desde casa? Cuenca, Ecuador: Gobierno Autónomo Descentralizado Municipal del Cantón de Cuenca: Universidad Católica de Cuenca, 2021. 144 p. ISBN 978-9942-27-123-5. Disponible també en línia: https://drive.google.com/file/d/1ax0c7NsNOhoO37_9JTgLzh-qxov9BFWQ/view.

Gloria Riera, l’autora, ens apropa a la realitat lectora a l’Equador i, basant-se en estudis sobre la lectura al seu país, arriba a una sèrie de conclusions que es poden extrapolar a un context molt més ampli i proper.

«Hallamos por doquier analfabetos funcionales, es decir, personas que, a pesar de haber aprendido a leer y escribir, no saben ni pueden utilizar esas habilidades de manera efectiva para defenderse en la vida diaria» (p. 11). Així de contundent comença aquest informe que té com a objectiu fer-nos conscients de la importància de la pràctica de la lectura.

Murià, Anna; Russell, Elizabeth; Oliver, Maria-Antònia [et al.]. Les dones i la literatura catalana. Introd., Georgina Monge. La Selva del Camp: Peu de Mosca, 2022. 133 p. ISBN 978-84-124997-4-2. 13 €. Disponible també en línia a: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/150540. ISBN 978-84-124997-4-2. 13 €.

En un llibre que reprodueix l’edició que l’any 1984 del segle passat en va fer l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, l’editorial Peu de Mosca acaba de posar a les mans del públic del nostre segle, ja en la segona dècada, Les dones i la literatura catalana. Introdueix aquesta publicació Georgina Monge, que, malgrat els avenços, constata l’actualitat de dos temes centrals: Les dones fan una literatura específica, una literatura de dones? La literatura escrita per dones és prou valorada? Visible ho és, sens dubte, no com en altres temps. Però la valoració de l’obra literària escrita per dones encara pateix de no pocs prejudicis. El debat, doncs, és lluny de cloure’s, i llibres com Les dones i la literatura catalana poden contribuir a una discussió intel·lectual encara necessària.

Manguel, Alberto. Una historia de la lectura. Trad., José Luis López Muñoz. 5.ª ed. Madrid: Alianza, 2022. 663 p. (El libro de bolsillo. Biblioteca de autor). ISBN 978-84-1362-746-5. 16,95 € en paper, 7,99 €  llibre electrònic.

En el preàmbul a la nova edició d’Una historia de la lectura, escrita i publicada originalment en anglès en 1995, Alberto Manguel sosté que la història de la lectura és gairebé un gènere literari establert i que són molts els testimonis de lectors més o menys coneguts que narren les seues vides a través de les seues lectures. El seu llibre és una història de la lectura, perquè «cualquier historia como ésa —hecha a partir de intuiciones personales y circunstancias privadas— ha de ser una entre muchas, por impersonal que se proponga ser». Amb un estil digressiu, amanit amb moltes anècdotes curioses o divertides, igualment digressives, l’autor al·ludeix sovint a la seua experiència com a lector. A Buenos Aires, quan era adolescent, va ser durant dos anys un dels lectors de Jorge Luis Borges. Manguel recorda que Borges l’interrompia de vegades durant la lectura i li feia uns comentaris que el captivaven més que els textos que li descobria: «tenía la sensación de ser el singular propietario de una edición cuidadosamente anotada, y preparada exclusivamente para mi uso».