És ben coneguda l’atracció que, al llarg dels últims segles, ha exercit la Mediterrània entre els anglosaxons, especialment entre els més cultivats i sensibles. Potser el símbol més vistós, i alhora més impactant del poder d’aquest lligam, a voltes quasi obsessiu, el trobaríem en la precoç mort de tres poetes romàntics anglesos: Shelley ofegat a la badia de La Spezia, Keats sucumbint a la tuberculosi a la mateixa piazza di Spagna de Roma i Byron, defallint a la malaltia durant el setge de Mesolongi, quan lluitava per la independència de Grècia. Les ànimes més exaltades i vigoroses del Nord acabant els seus dies a les platges del Sud. Hi ha un llibre deliciós de María Belmonte, Peregrinos de la belleza, editat per Acantilado, que narra altres casos d’escriptors i artistes del nord d’Europa, bàsicament anglosaxons, tocats també per la dèria de la Mediterrània.
En el cas dels nord-americans, podríem dir que aquesta fal·lera mediterrània amplia el seu radi d’acció al conjunt de la vella Europa, que ha estat en molts casos un focus de llibertat i un referent de pòsit cultural per a moltes generacions d’artistes i diletants. Segurament, la ciutat esdevinguda el principal pol d’atracció per a aquests americans escollits hagi estat París, aquell París d’entreguerres, que fou hàbitat natural de l’anomenada Generació perduda. Allí nasqué l’originària llibreria Shakespeare and Company, creada precisament per una nord-americana, Sylvia Beach, al carrer de l’Odéon. Fou allí on trobaren refugi autors com Hemingway, Scott Fitzgerald o Ezra Pound, i fou allí on Joyce pogué publicar el seu Ulisses. Dècades més tard, agafà el relleu –i el nom– d’aquella mítica llibreria una nova Shakespeare and Company, ubicada ara a recer de Notre-Dame, liderada igualment per un nord-americà de caràcter, George Whitman, i concebuda també sota el mateix esperit de llibertat, creativitat i refugi.
 |
¿Però per què hem de retrocedir als romàntics anglesos atrets pel Mediterrani i als nord-americans creadors de llibreries a París quan volem parlar de la llibreria Atlantis Books de Santorí? Doncs, perquè m’atreviria a aventurar que sense aquesta tradició i aquest camí iniciat segles enrere, aquesta llibreria segurament no existiria.
Tal com expliquen en la seva pàgina web, Atlantis Books va néixer el 2004 quan un grup de joves provinents d’Anglaterra, els Estats Units i Xipre van arribar a Santorí i, després de prendre algunes begudes espirituoses, van decidir obrir una llibreria en veure que a l’illa no n’hi havia cap. El seu objectiu era unir l’art i la literatura amb un entorn d’una bellesa excepcional al món.
Efectivament, la bellesa de l’indret on s’ubica la llibreria és indiscutible. Les cases blanques, tocades aquí i allà pel blau de la cúpula d’alguna església, cauen sobre el mar de la caldera de Santorí, oferint una imatge que embriaga els sentits. Seria un lloc idíl·lic si no fos perquè resulta gairebé impossible digerir tanta bellesa amb el recolliment que hom necessita per gaudir d’un paratge com aquest. Avui en dia, és una població envaïda –gairebé diria prostituïda– per un turisme de masses atret per la innegable bellesa del lloc, per la moda de les seves postes de sol i per un luxe tan estrident que quasi fa vergonya aliena.
 |
En aquest quasi decorat en què s’ha convertit –i bona part de Santorí– Atlantis Books és gairebé un oasi. Un petit oasi de cultura en un desert d’hedonisme superficial. Quan hi entrem, de nit –la llibreria obre, tal com els mateixos propietaris adverteixen, en horaris irregulars– és sorprenentment plena, encara que potser per un perfil de visitant que respon més al del simple badoc que no al d’un lector assidu. La llibreria, a la qual s’accedeix baixant una escaleta, té una bona selecció de novetats en diferents llengües, preferiblement en anglès, i una interessant secció dedicada a la cultura grega. Val la pena explorar cadascun dels seus racons. També ofereix, ben exposades en les seves parets, algunes primeres edicions i exemplars curiosos d’autors anglosaxons de referència, a uns preus que resulten exorbitants. Em pregunto si deuen tenir mercat, ja que em costa imaginar el perfil de turista ric i bling-bling –rus, americà, oriental– que corre per allí comprant primeres edicions de Hemingway o de Virginia Woolf.
En qualsevol cas, enriqueix trobar sota els sostres arrodonits d’Atlantis Books aquells llibres, ni que sigui per poder tocar-los i fullejar-los. I resulta encara més enriquidor, i il·lustratiu de la filosofia de la llibreria, trobar el petit espai on s’exposen els llibrets, pòsters i altres materials editats per la llibreria mateixa, sota el segell de Paravion Press. És el cas del mapa-guia de Santorí que he comprat per Internet per preparar el viatge a l’illa i que té aquell to irònic, però alhora una mica naïf, dels expatriats anglosaxons quan parlen dels països mediterranis. Quan li comento a la noia americana que hi ha al taulell en aquell moment que el seu mapa ha estat el nostre referent de viatge per l’illa, em respon amb un Really?, mentre se li escapa el riure i es fa creus del nostre grau d’irresponsabilitat. És ella qui, amable i riallera, ens cobra els llibres que ens enduem: un recull de poemes de Leonard Cohen, tan emparentat amb Grècia, i un opuscle, Learning from George, editat precisament per Paravion, sobre l’esmentat creador de la nova Shakespeare and Company de París. D’aquesta manera, amb aquest llibret a les mans, sembla que així aconseguim tancar un cercle. Com el quasi cercle, l’antic cràter d’un volcà extingit, que dibuixa l’illa de Santorí, i que contemplem embadalits un cop més, des de la terrassa d’Atlantis Books. Una terrassa que ofereix a qui ho desitgi un sofà on asseure’s a gaudir d’aquest paisatge únic, mentre llegeix algun dels llibres que hi ha a disposició en una vella prestatgeria. Llibres, Santorí, la caldera, el mar... La vida i el món sembla que discorrin aquí amb major lentitud.
Àlex Figueras
Autor de Bloc de notes
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari