Wischenbart, Rüdiger. European e-book barometer [en línia]: a report on e-book sales in Germany, Italy, the Netherlands and Spain. [Wien: Rüdiger Wischenbart Content & Consulting], 2018. 25 p. [Consulta: 11 gen. 2019].
Fa uns anys, el conte de por que estava més de moda entre els professionals del sector era la rondalla del llibre digital. En aquesta història, el món literari estava amenaçat per l’ombra negra, allargada i prima del cosí malvat del llibre físic: el llibre digital. Tot començava en el moment que, a casa, algun amant dels llibres obria un regal curiós. «Així no carregaràs el Montecristo al metro!», deia el responsable de l’obsequi, mentre el protagonista desembolicava la caixa d’un e-reader. «Fins i tot els podràs descarregar gratis! Què és això de pagar vint pavos per un llibre?», deia després. El relat que venia a continuació passava per convertir aquest lector en un ciber-pirata consumidor de llibre digital, carregant pendrives i discs durs amb l’obra completa de Dumas, llibreries tancades i editorials ficant paletades de paper dins la llar de foc.
Com les millors llegendes urbanes, ningú sabia qui era l’autor d’aquesta història, i ningú la defensava, però tothom la tenia al cap.
La realitat, em sembla que ho podem dir, ha estat bastant diferent. El llibre digital ha arribat i s’està implementant a la nostra societat, però no d’una manera substitutiva ni fagocitant el llibre en paper. El llibre digital sembla que ha trobat el seu nínxol i que, dins d’aquest, anirà creixent amb el temps.
Però quin és aquest nínxol i com està responent al fenomen del llibre digital? Què està passant fora del nostre país? Tot això queda respost al baròmetre que ha publicat Rüdiger Wischenbart, l’European e-book barometer.
Aquest informe s’ha elaborat gràcies a la col·laboració entre diferents distribuïdors de llibre digital europeu, cadascun aportant les dades extretes de la seva experiència de venda als seus respectius països. Així, trobarem dades de Bookwire (Alemanya i Espanya), Edigita (Itàlia), CB (Països Baixos).
Les dades d’Espanya les aporta Bookwire, tot i que es menciona Libranda com un dels partners del projecte, no apareix com a facilitador de les dades. Aquest punt s’hauria d’investigar més a fons, ja que Libranda ha estat el distribuïdor majoritari de llibre digital a minoristes al país fins a l’entrada de Bookwire en escena, per la qual cosa les seves dades serien molt profitoses per tal d’analitzar l’estat del llibre digital a Espanya. De fet, les dades dels altres països europeus, mostren xifres dels anys 2016 a 2018, però en el nostre cas, només podem veure els resultats de l’any 2017. Per últim, cal afegir que a les dades espanyoles se sumen les vendes dels llibres digitals venuts a l’Amèrica Llatina.
Procedim a desgranar una mica els resultats de l’informe:
El primer que salta a la vista quan mirem les gràfiques de vendes de llibres digitals respecte al total de llibres venuts és que a tots els països ens trobem amb el mateix: els llibres digitals representen una minoria de les vendes de llibres, entorn del 7 % - 8 %, però les seves vendes són estables i van en augment.
A tots els països veiem que hi ha un fenomen estacional d’increment de vendes. Aquest fet succeeix a l’estiu, i arriba a duplicar les vendes d’aquest tipus de llibres, passant d’un estable 6 % durant tot l’any a uns pics de fins al 13 % durant el mes d’agost. A Espanya, durant l’any 2017, també observem aquesta tendència, tot i que el pic el trobem al novembre, en plena campanya de Nadal, i no a l’estiu.
Si mirem les gràfiques de vendes segons el preu de l’e-book, destaquen diferències més concretes entre els altres països: a Itàlia i Alemanya trobem un gran nombre de vendes de llibres digitals de preus molt baixos, entre 0,01 € i 2 €, segurament llibres autoeditats en la seva majoria, mentre que a Espanya i als Països Baixos aquesta tendència no s’observa.
A partir d’aquí, les diferències es van estenent entre les zones analitzades, mostrant cadascuna les seves particularitats. Pel que fa a Espanya, el cas que més ens interessa, trobem que les vendes es concentren al voltant de la franja d’entre els 4 € i els 8,99 €, però a partir d’aquí, les vendes baixen dràsticament. A partir dels 10,99 €, les vendes són gairebé inexistents.
Cal mencionar el cas dels Països Baixos: allà, els lectors de llibres digitals acostumen a entendre que un llibre digital amb un contingut literari prou sucós, mereix valdre més d’11 €. De fet, la seva regla d’or al moment de posar preu a un llibre digital és: posa un preu de 10 € per a gairebé tot el catàleg, afegeix uns pocs títols a 7 o 8 €, i no dubtis a demanar 13 € per la teva aposta literària.
Malgrat això, trobem que Espanya és el país on el preu mitjà del llibre digital és més elevat, i els Països Baixos és el mercat amb preus més assequibles.
Potser una de les dades que ens interessarien més seria la de desgranar a quin tipus de plataforma s’estan realitzant les vendes d’aquests llibres digitals: llibreries independents, cadenes de llibreries, grans plataformes de venda... Malgrat tot, aquesta estadística està costant una mica d’extreure. Però l’experiència personal i professional em diu que les petites i mitjanes llibreries representen un dels canals minoritaris en aquest tipus de vendes.
Moltes de les llibreries amb les quals parlem a Libelista ens diuen que els lectors de llibres digitals «no són el seu tipus de client». Però coneixem vertaderament el lector digital?
En el meu dia a dia a Libelista, acostumo a interactuar constantment amb lectors digitals, així que aprofitaré per intentar fer un perfil d’aquest tipus de client: aquest es correspondria amb persones de més de 65 anys, amb ganes de seguir llegint, però còmodament, i amb voluntat d’actualitzar els seus coneixements tecnològics.
D’entrada em va sorprendre trobar-me amb persones d’edats avançades trucant (fins i tot desplaçant-se cap a l’oficina!) per aconseguir descarregar-se el llibre al seu lector. No és un procés gens senzill, i molts cops ens passem hores intentant cercar el pas on hi ha el problema!
Després de parlar amb ells, em queda molt clar el motiu d’aquesta tenacitat: gràcies a la comoditat dels dispositius lectors, que poden modificar la tipografia i, sobretot, que no pesen, aquesta és l’única manera que tenen molts usuaris de seguir llegint. Com és més que probable que sigueu tots uns lectors apassionats, penseu-ho bé: no veuríeu amb uns altres ulls aquest regal si no poguéssiu gaudir d’un llibre en paper?
A més, en els últims temps estem presenciant l’aparició de nous formats de lectura i creació narrativa (audiollibres, escriptura col·laborativa, crowdfunding...), cadascun adreçat a un tipus de lector amb unes preferències i necessitats diferents. Fins ara, els usuaris de llibres digitals i aquests altres formats han acabat parant únicament a les grans plataformes de venda digital, prescindint de les llibreries. Com a llibreters, no hauríem de fer arribar la nostra tasca a tot el públic lector?
Clar, l’accés a poder oferir llibres digitals i altres formats de lectura passa per incorporar tecnologies, coneixements i, segurament, un increment en hores i en inversió econòmica en els nostres projectes, ja estirats i més que retallats; però sempre hi ha alternatives. Només cal assessorar-se amb especialistes, dialogar amb els altres agents del sector i, sobretot, col·laborar entre tots.
Però aquesta acció no s’ha d’emprendre només a les llibreries. Editors i autors han de ser conscients d’aquest nou canal de venda i de les seves particularitats, i potser afavorir que els seus llibres (siguin en el format que siguin), arribin als seus lectors també a través de les llibreries independents, més que necessàries al sector literari.
A més, els lectors i potencials compradors de llibres digitals hem de fer un exercici d’acceptació i ampliar les mires: s’ha de dissociar el preu d’un contingut del seu contenidor. Pel fet que un llibre digital no tingui un suport físic no hem d’esperar que el seu valor sigui gairebé res. Cauríem en el mateix error d’aquelles persones que diuen: «un llibre no pot valdre 20 pavos! Només és paper!» El contingut té un valor, i no podem menystenir-ho, ni com a llibreters ni com a lectors.
Gerard Almirall
Llibreter a Libelista
Afegeix un nou comentari