Beneficis de la lectura en veu alta

Bueno, David; Forés, Anna; Ruiz Bueno, Antoni. Els beneficis de la lectura en veu alta: una descoberta (fascinant) des de la neuroeducació. Il·lustr., Cristina Bueno. Barcelona: Enciclopèdia, 2023. 182 p. ISBN 978-84-412-3239-6. 17,90 €.

Versió castellana del llibre (2023)[1]

A primera vista, aquesta obra sembla un llibre de divulgació més: coberta atractiva, text amb il·lustracions, llenguatge proper. A la contracoberta s’anuncia com a «un llibre dirigit a tots els que voleu que la lectura compartida formi part de la vostra rutina», així que clarament s’enfoca a un públic general. I així és, però hi ha una capa més, perquè llegint el pròleg i veient el sumari, descobrim que es tracta d’un estudi acadèmic, amb la mateixa estructura que un article especialitzat. Han aconseguit els autors acostar la temàtica al lector mitjà? Caldrà acostar-nos a l’obra.

Comencem pel contingut, que és l’interessant per als potencials lectors. El títol és molt descriptiu, però s’hi poden fer alguns matisos. Efectivament, el tema principal és la lectura en veu alta i, en concret, la manera com aquesta activitat afecta el cervell dels infants participants pel que fa als processos d’aprenentatge de la lectura i a les funcions executives. Per tant, se centra en la lectura en veu alta amb infants i en els beneficis cognitius que se’n deriven. Tot i que també es parla en alguns moments del rol dels familiars amb qui llegeixen i se suposa que alguns dels resultats de l’estudi també podrien ser extrapolats a adults, aquest no és el focus d’aquesta obra.

El llibre presenta un estudi realitzat per la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st[2] de la Universitat de Barcelona i pel projecte Veualta[3] del Grup Enciclopèdia, que té com a plat fort una enquesta de trenta-sis preguntes sobre lectura en veu alta en família que van respondre 2.164 persones de tota Catalunya. Com bé indiquen els autors, tot i que és una mostra prou gran, és poc probable que sigui representativa de la població general catalana, ja que té alguns biaixos. El més destacat és que tot i que tothom hi podia participar i se’n va fer difusió per diversos canals, un d’ells van ser els centres educatius que participen en el certamen escolar Lectura en Veu Alta. Per tant, moltes famílies participants ja veuen la lectura en veu alta de forma positiva. Això no vol dir que els resultats de l’enquesta no siguin d’utilitat, però cal tenir-ho en compte i valoro molt positivament que l’estudi faci aquest aclariment.

Tenint en compte això, els autors han decidit dividir el cos del llibre en dues parts. La primera dona el context i explica tots els conceptes de neuroeducació necessaris perquè qualsevol persona pugui entendre l’estudi. En concret, es parla de què implica per al cervell el fet de parlar, de llegir i de pensar, i quines relacions té això amb la lectura en veu alta. És la part més divulgativa del llibre, i en aquest aspecte crec que fa molt bona feina: tot i que és una explicació teòrica sense narrativa i bastant despersonalitzada, el llenguatge planer i l’ordre de les explicacions fan que sigui senzill de seguir i no atabali, i les il·lustracions (de les quals parlaré posteriorment) ajuden molt.

La segona part explica com es va fer l’enquesta i en mostra els resultats. Comença amb les dades demogràfiques dels participants i els seus hàbits de lectura. Després d’això passa a les preguntes més relacionades amb la lectura en veu alta i les analitza seguint quatre eixos: la funció dels sentits en l’aprenentatge, els components emocionals, la relació amb la teoria de la ment i, finalment, la maduració de les funcions executives. D’aquesta manera, es mostren les respostes de l’enquesta i es relacionen amb els conceptes explicats a la primera part per demostrar els efectes que la lectura en veu alta té en el cervell i les seves implicacions sobre l’aprenentatge lector i la formació d’hàbits de lectura. Tota aquesta informació ve acompanyada de gràfics per visualitzar les dades amb facilitat.

És aquí quan s’ha de parlar de les il·lustracions i el disseny gràfic del llibre, que al meu parer és impecable. Seguint l’estil de la coberta, a l’interior del llibre trobem diverses il·lustracions (numerades, que sempre s’agraeix) que acompanyen les explicacions. Principalment, n’hi ha diverses per localitzar les diferents àrees del cervell, però també n’hi ha altres que fan referència als diferents processos de la lectura i l’aprenentatge. Cal fer especial menció a un resum a pàgina doble sobre què fa el cervell quan llegim. Un altre punt positiu són els gràfics, que també s’acompanyen amb dibuixos de formes bastant creatives sense perdre claredat, de manera que no només són informatius, sinó també atractius. A això cal afegir esquemes, parts del text subratllat o en negreta, i quadres amb informació ressaltada. Sumat a una mida de lletra i d’interlineat molt correctes, el resultat és que aquest llibre és molt agradable visualment, fet que s’agraeix especialment en un llibre de no-ficció, ja que evita que sigui tan sec i dona moments de pausa per assimilar les explicacions.

Parlant dels quadres de text, fullejant el llibre se’n veuran bastants, i tenen una funció concreta que ja s’explica al pròleg. Els autors exposen que amb aquest llibre tenen tres objectius: els dos primers corresponen a les dues parts del llibre, és a dir, analitzar la teoria de la neuroeducació sobre la parla, la lectura i el pensament, i examinar els hàbits de lectura en veu alta a Catalunya i els seus potencials beneficis. El tercer, com a resultat de l’estudi, és oferir propostes i estratègies pedagògiques per potenciar els hàbits lectors en els infants. Aquesta informació es troba repartida al llarg del llibre en petits quadres amb reflexions i activitats per posar en pràctica la teoria que s’acaba de llegir. N’hi ha una bona quantitat, són bastant diferents entre elles, i són fàcils de fer. Crec que són recursos que poden ser útils a professors i famílies. I encara que no es facin servir en aquest context, també ajuden a entendre millor els processos mentals mencionats al llibre.

El llibre tanca amb unes breus conclusions, una llista de motius per llegir en veu alta (que en aquest punt ja no cal, però és un gest maco), la bibliografia consultada i un codi QR que permet descarregar un document amb totes les preguntes de l’enquesta i les seves respostes amb taules i gràfics de forma completa i sense comentaris. Aquest exercici de transparència és un altre punt positiu.

Així doncs, el que tenim a les mans és un estudi acadèmic, sí, però posat a disposició d’un públic general que se’n pot beneficiar. Es pot considerar un llibre de divulgació, tot i que l’estructura i el fet de centrar-se en un sol estudi el diferencien de la majoria. Veig això com a fet positiu, ja que acosta la tasca dels investigadors a la població d’una forma planera. L’acabat del llibre és excel·lent i passar les pàgines és un plaer. Per tant, és molt recomanable per a tothom que cregui en la lectura en veu alta com a eina en l’aprenentatge de la lectura i en el desenvolupament dels infants, i per als curiosos que vulguin saber què passa entre bastidors al cervell. Els autors són tots doctors de la Universitat de Barcelona amb experiència, alguns d’ells amb altres llibres publicats, i els acompanya una il·lustradora que ha sabut aportat valor a la proposta.

Agnès Santamarta Bendicho
Consorci de Biblioteques de Barcelona