Pivot, Bernard. De oficio, lector: respuestas a Pierre Nora. Trad., Amaya García Gallego. Madrid: Trama, 2016. 206 p. (Tipos móviles; 21). ISBN 978-84-943800-9-9. 22 €.
El nom de Bernard Pivot és un mite per als aficionats a la lectura. El llibre del qual anem a parlar és com una llarga entrevista que es va anar construint per carta. Pierre Nora enviava a Pivot preguntes per escrit sobre el mític programa de la televisió francesa Apostrophes, que aquest havia presentat, dedicat exclusivament als llibres i a la lectura, i que es va emetre durant quinze anys. Pivot contestava amb respostes molt meditades, emotives a vegades, ponderades, sempre elegantment escrites, i aquest llibre n’és la recopilació.
També inclou una mena de diccionari en el qual cada paraula serveix per introduir no definicions, sinó temes, personatges o records del protagonista i el seu programa; ara em vénen al cap, com a exemple, Ulleres o Giscard d’Estaing. Al final hi ha un petit apartat dedicat al seu següent programa, Bouillon de culture, que va durar cinc anys i que estava dedicat a la cultura en general, cine, teatre, art, música, etc., inclosos els llibres. Pivot es va prendre el seu temps a contestar les preguntes de Nora i això fa que el text de De oficio, lector, publicat per Trama Editorial, sigui d’una gran economia expressiva i tingui una elegància i facilitat d’expressió molt gratificants.
Hi ha nens que de petits volen ser, per exemple, bombers, aviadors o ciclistes. He de confessar que jo, de petit, hauria volgut ser, amb una americana d’aquelles llampants, presentador de circ, d’un musical o de televisió. Actualment, després de més de quaranta anys de fer de llibreter, us asseguro que m’agradaria fer de presentador d’un programa de llibres. Per tant, he llegit fascinat el que Bernard Pivot explica: com va crear i dirigir durant tants anys Apostrophes, com ho va fer, errors i encerts que va cometre, dubtes que va tenir, etc., per divulgar la lectura a França, amb milions d’espectadors que el seguien. Crec que deuria ser una experiència extraordinària i entenc que n’estigui orgullós. Confessa que per aconseguir dur a terme aquest tipus de programa llegia entre vuit i deu hores diàries i que es va divertir enormement. Era molt conscient que era un periodista, que no pretenia fer un programa erudit, però que, alhora, això no li impedia ser rigorós.
L’únic problema és que ara, al 2016, apareix aquest llibre publicat al 1990, vint-i-sis anys més tard! Com ha canviat el món en aquests anys, naturalment! Com ha canviat la televisió, com ha canviat el món del llibre. És només un llibre per a nostàlgics?
Fa poc la secretària d’un alt càrrec de cultura em va convidar a assistir a una conversa informal, juntament amb altres llibreters, per parlar del foment de la lectura a Catalunya. Vaig acceptar encantat i vaig pensar que bufaven aires nous a les altures. M’hi vaig presentar amb propostes, disposat a debatre arguments i obert a qualsevol suggeriment que fos aprofitable. L’alt càrrec ni em va respondre quan vaig començar a tocar el tema, als altres assistents els va agafar per sorpresa el poc que vaig dir i, de fet, la reunió d’una hora i mitja només va servir per saber que pretenen fomentar la lectura amb uns quants anuncis per televisió i regalar un val per un llibre a tots els nens de sis a vuit anys, i cito de memòria. Malaguanyats diners perquè tot el ram sap que aquestes campanyes publicitàries no serveixen per a res. Bé, corregim, donen feina al sector publicitari.
Vivim en un país on rarament es fa difusió de llibres per la televisió i quan es fa està com amagada en cadenes de segona categoria o en franges horàries de baixa audiència, per acabar desapareixent, tal com va passar amb el programa Saló de lectura, o amb el seu successor Via llibre. Crec que actualment a la televisió catalana no hi ha cap programa dedicat als llibres i només existeix Página dos a TVE. N’hi ha que tenen més sort.
El dèficit que ressalta més l’informe PISA és la baixa comprensió lectora dels alumnes d’aquest país: ocupem el lloc 23, entre 34 països de l’OCDE. Si es treballés a fons aquest camp hi sortiria guanyant tota la societat. Afecta a tothom perquè la comprensió lectora, que va lligada a l’expressió escrita, és una eina imprescindible. Actualment tot passa per Internet i entendre el que diu una pantalla o saber expressar-se en un escrit s’ha convertit en una necessitat primordial. Mentre no corregim aquesta limitació, continuarà llegint poca gent i, de fet, serem analfabets, encara que sapiguem reconèixer les lletres.
Aquí es demostra que la tradició pesa molt en qualsevol societat: a Espanya, Catalunya inclosa, el 50 % de les llars no tenen ni un sol llibre, ni de cuina, ni de primera comunió, ni de costura, ni una novel·la.
Podem aspirar a tenir un Pivot? He de creure que sí. Per força.
Josep Cots, de Documenta.
Afegeix un nou comentari