Biblioteràpia per a terapeutes

Llegir abans de curar [en línia]. [Barcelona: Societat Catalana de Bioètica: Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO: LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)], 2019- . <https://llegirabansdecurar.cat/>. [Consulta: 28.12.2021]

Aquest recurs web és una eina de foment de lectura i intercanvi d’experiències dins l’entorn dels professionals de la salut a partir dels clubs de lectura ideat i promogut per la Societat Catalana de Bioètica, Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO i el projecte LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Inclou un conjunt d’eines per a l’autoformació, el diàleg i la mentoria, tant per als dinamitzadors com per als participants dels clubs de lectura amb l’objectiu final de reforçar la humanització del sistema sanitari català gràcies a la lectura i la literatura. Es podria dir que és un recurs de biblioteràpia per als cuidadors.

Està estructurat en cinc seccions en diferents desplegables. En primer lloc, trobem l’objecte del «Projecte», que presenta de forma molt genèrica quina és la seva finalitat i els membres que en formen part, i des de la qual es pot obrir la pàgina «Com es posa en marxa un club de lectura». A continuació, trobem l’opció «Lectures», que permet seleccionar els títols per realitzar el club de lectura. Quan seleccionem un títol, apareix una pàgina amb tres opcions: «Informació sobre la lectura», «Eines per comentar la lectura» i «Després de llegir». A l’opció «Eines per comentar la lectura» es poden seleccionar «Fragments», «Temes» i «Valors». A l’opció «Recursos» trobem referències bibliogràfiques sobre l’organització de clubs de lectura, una segona opció amb instruments per a la localització d’informació dels autors i per parlar en públic, i una tercera opció amb referències bibliogràfiques i enllaços sobre medicina i literatura i també clubs de lectura. La quarta opció, «Espais» és una recopilació dels cartells de difusió dels diferents clubs de lectura que s’estan realitzant i un calendari amb les sessions de cadascun. Finalment, la cinquena opció, «Experiències», és un recull d’exemples de clubs de lectura duts a terme, amb fotografies il·lustratives i comentaris.

La biblioteràpia no és una desconeguda per a molts professionals tant del sector cultural (bibliotecaris, llibreters, dinamitzadors culturals, educadors socials, etc.) com del sector professional sanitari (tècnics sanitaris, metges de família o especialistes, infermers i infermeres, etc.). Ja l’any 1956 es feia referència a aquest terme en publicacions especialitzades.[1] També l’IFLA té un projecte de biblioteràpia amb joves, Central Europe 2020 Bibliotherapy Project i unes recomanacions per a biblioteques d’hospitals.[2] També és comú trobar biblioteques als hospitals que ofereixen els seus fons bibliogràfics i els seus serveis als pacients ja sigui en les seves instal·lacions o mitjançant serveis domiciliaris.

L'interès del recurs digital que ens ocupa és que no va adreçat als pacients del sistema sanitari català sinó als professionals que els atenen. En definitiva, és un recurs destinat a professionals de la salut per tal d’enfortir les relacions entre ells, tot compartint experiències laborals mitjançant el format de club de lectura. L’activitat dels clubs de lectura en si mateixa ja afavoreix les interaccions entre els membres, i el fet que es dugui a terme en un entorn de servei, gairebé sempre assistencial, com és aquest cas, fa que sigui especialment interessant. Es basa en la idea de «cuidar el cuidador» que ja es practica habitualment amb familiars de persones hospitalitzades, de gent gran o amb necessitats especials.

En un inici, la consulta dels diferents apartats planteja un seguit de qüestions que no tenen resposta immediata a partir de la informació que apareix al recurs. La primera està relacionada amb el públic al qual va adreçat que, d’entrada, és el col·lectiu vinculat a la salut, però sense especificar si es tracta de metges i metgesses, infermers i infermeres o els tècnics sanitaris... També genera dubte quina seria la localització de l’entorn laboral d’aquests professionals, tot i que la proposta seria interessant tant per a personal d’atenció primària, de centres hospitalaris, de centres sociosanitaris, de llars per a gent gran o d'atenció domiciliària.

El projecte acompleix l’objectiu que es fixa com a recurs de referència per a dinamitzadors de clubs de lectura perquè inclou diferents tipus de materials: audiovisuals il·lustratius, bibliografia i llocs web amb informació d’autors i títols, materials de suport, etc. Tanmateix, els materials de suport per organitzar i dinamitzar un club no es localitzen de manera intuïtiva. S’inclouen a l’opció «Projecte», i potser s’ubicarien de forma més simple a l’opció «Recursos».

D'altra banda, es troba a faltar la prescripció lectora temàtica o amb finalitats específiques. Entenem per temàtica que la persona interessada a formar part d’un club de lectura, o en dinamitzar-ne un, pugui identificar si el seu focus d’interès s’hi inclou o no. Si mirem el recurs des del punt de vista dels destinataris, resulta difícil d’identificar si es realitza, per exemple, un club de lectura on es parli de com tractar el dol, la comunicació amb les famílies o altres temes que viuen en la seva tasca diària el conjunt del personal sanitari. El recurs ho inclou però no és massa evident com trobar-ho. Per exemple, l’autisme es tracta a El curiós incident del gos a mitjanit, i el dol a Reparar els vius. A la pràctica, es localitza a partir d’«Eines per comentar la lectura», en l’opció «Temes». Possiblement, seria més senzill poder-ho fer des de l’opció «Valors», dins d’«Eines per comentar la lectura». Una altra possibilitat seria donar més visibilitat a les opcions «Temes» i «Valors» per tal que tant dinamitzadors com participants poguessin escollir de forma àgil i senzilla.

Pel que fa a la usabilitat i aspectes relacionats amb l’estètica, destaquen els colors, blanc i blau en la majoria, asèptic, que ens situa inconscientment en tot allò que relacionem amb la sanitat. És un recurs de fàcil navegació i estructura intuïtiva, tot i que seria bo que hi hagués enllaços cap a les entitats que formen part del projecte en els seus logos, que apareixen a totes les pàgines i en cap d’elles estan actius. També recomanaríem variar la citació de Simon Leys que es repeteix a totes les pàgines per citacions d’altres autors. Igualment, es podria millorar la navegació dins del recurs, perquè actualment cal anar a la pàgina anterior perquè manca incloure l’enllaç.

En conjunt es tracta d’un recurs amb molt potencial en el qual seria interessant implicar el món bibliotecari i aprofitar-ne l'experiència amb els clubs de lectura de les biblioteques. A les biblioteques públiques ja es realitzen habitualment aquestes activitats, i es podrien vincular els processos tècnics associats a la biblioteca més propera al centre de salut, per exemple amb la gestió de lots de llibres.

Montserrat Espuga
Directora de la Biblioteca Font de la Mina. Sant Adrià de Besòs

Nota. Aquesta ressenya es publica simultàniament a Blok de BiD.


[1] McDaniel,Walton B. «Bibliotherapy: some historical and contemporary aspects». ALA bulletin, 50 (Oct. 1956), p. 584-589.
[2] Guidelines for libraries serving hospital patients and the elderly and disabled in long-term care facilities. Compiled by a working group chaired by Nancy Mary Panella under the auspices of the Section of Libraries Serving Disadvantaged Persons. The Hague: IFLA Headquarters, cop. 2000. 48 p. (IFLA professional reports; 61).

 

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.