Gatta, Massimo. Breve historia del marcapáginas. Pról., David Felipe Arranz; trad., Amelia Pérez de Villar. Madrid: Fórcola, 2020. 93 p., [16] p. de làm. col. (Singladuras; 37). ISBN 978-84-17425-53-1. 12,50 €.
Utilitzeu punts de llibre, quan llegiu? Hi ha gent que sí i hi ha gent que no; però no es pot negar que és un objecte conegut per tothom i qui més qui menys n’ha tingut algun cop alguns a les mans. M’equivoco? No pas. Curiosament, però, no se li ha dedicat mai l’atenció que mereixen… o si més no, en comptades ocasions, com el llibre que es ressenya avui aquí, Breve historia del marcapáginas, on Massimo Gatta ens fa un repàs històric i ens posa alguns exemples interessants a conèixer.
El títol és encertat: és un llibre breu. Són un total de 93 pàgines, de les quals una quinzena formen part del pròleg i quasi una trentena, anotacions i bibliografia. Tanmateix, suficient per fer-nos una idea d’aquest petit objecte al llarg de la història.
Parlem del pròleg: David Felipe Arranz introdueix el tema apuntant la definició que fa la RAE dels punts de llibre: «Utensilio, normalmente plano, que sirve para señalar una página, por lo general aquella donde se interrumpió la lectura de un libro». Vindria a ser això, sí. Però com ell mateix diu, un punt de llibre és molt més que això, fins i tot hi ha gent que els col·lecciona, i aquest llibre els atorga la dignitat que mereixen. Bàsicament és un pròleg que fa un aperitiu del que trobarem després… perquè, sabeu que un dels primers punts dels quals hi ha constància data del segle VI? I és que de punts de llibre, a la història, n’hi ha hagut molts, i de molts tipus. Per exemple, a finals de l’Edat Mitjana es van crear alguns punts de llibre intel·ligents on, a través d’un mecanisme giratori, s’indicava la pàgina, la columna i la línia de lectura (avui en dia se’n conserven encara 35).
El punt de llibre com a «producte de masses» no va començar fins al 1850 aproximadament, que és quan la majoria de dones de la burgesia victoriana van començar a posar-lo de moda. De col·leccions especials n’hi ha hagut moltes, i potser valdria la pena destacar la producció de més de 900 punts de llibre de seda diferents que va crear Thomas Stevens al 1860 (no cal dir que van molt buscats, oi? Casualment aquí a Catalunya tenim un parell de col·leccionistes que potser són uns dels més destacats a nivell internacional). El pròleg acaba comentant que a finals del segle XIX ja es comencen a produir en cadena i fins i tot s’utilitzen com a objectes publicitaris (i fins i tot com a obituaris).
Gatta, al seu torn, comença destacant la importància de «deixar marca allà on ens hem quedat». Ja no estem parlant de mers objectes, estem parlant d’un concepte. Ell posa en èmfasi les poques dades (pocs estudis, pocs articles) que hi ha sobre aquest tipus d’objectes, almenys a Itàlia, que és allà d’on és ell.
A banda de les pàgines del pròleg i les anotacions, tenim també una quinzena de pàgines on es reprodueixen a tot color una sèrie de pintures en les quals hi apareixen punts de llibre. Per posar un exemple, tenim el quadre Il bibliotecario, de Guiseppe Arcimboldo, pintat al 1562.
Una altra anècdota curiosa que ens ofereix el text són alguns exemples de punts de llibre fets amb coses que disten molt de ser punts de llibre, com per exemple rodanxes de salami. Es veu que el bibliotecari erudit Magliabecchi, nascut al segle XVII, vivia literalment envoltat per llibres i era tanta la seva ànsia per llegir que pràcticament ni menjava ni es canviava de roba, i utilitzava com a punt de llibre qualsevol cosa que tingués a prop.
El llibre acaba parlant del concepte de punt de llibre d’avui en dia, de la varietat infinita de models i tipus, entre els quals fins i tot tenen cabuda els punts de llibre electrònics que s’incorporen per exemple a Kindle o a altres suports de lectura digital.
Crec que és un llibre interessant i necessari, malgrat que està molt contextualitzat a Itàlia (en els exemples i la bibliografia consultada). Si m’ho permeteu, vull destacar que aquí a Catalunya es va publicar fa 15 anys el llibre El punt de lectura: apunts d’història i punts d’autor (de Francesc Mirallesi Domènec Martínez, publicat el 2005 per Mediterrània) en el qual, al llarg de més de 150 pàgines es fa un repàs de la història del punt i amb desenes i desenes d’imatges de diferents tipus de punts. Per exemple, una dada d’aquest llibre és la informació sobre el primer testimoni gràfic a Catalunya: correspon a la pintura Sant Jeroni penitent, confeccionat per l’anomenat Mestre de la Seu d’Urgell cap al 1495 i que es conserva al MNAC. El llibre és molt complet pel que fa a contingut de text i contingut visual, el recomano molt a totes aquelles persones que, com jo, són amants (i col·leccionistes) d’aquests petits trossets de paper.
També voldria destacar, ja que hi som, una iniciativa que es va fer a Catalunya fa uns anys de la mà de la Impremta Costa (d’Olot) i Mondopunts: la història dels punts de llibre a través de punts de llibre. Al llarg de 7 anys, a raó de dos o tres cops per any, es va anar editant una col·lecció que va arribar als 72 punts de llibre i que repassava tota la història d’aquests petits objectes. Sens dubte, una meravella que avui en dia costa de trobar.
El llibre de Gatta ens permet en una estona introduïr-nos una mica en aquest petit món, jo us ho recomano. A més, és una edició molt ben cuidada, amb imatges a color, una lletra clara, una mida molt de butxaca… és un format molt agradable, s’agraeix.
Personalment, i malgrat que la meva opinió pugui semblar subjectiva a causa del meu col·leccionisme compulsiu, crec que les llibreries fan bé d’editar els seus propis punts de llibre com a material de promoció. Un punt de llibre, en el fons, no saps mai on anirà a parar i a dins de quins llibres anirà a parar, ni si circularan o bé els caçarà un col·leccionista i l’amagarà per sempre dins un àlbum. Qui sap. Però això també és una mica de màgia, no creieu?
Eli Ramirez
Bibliotecària i col·leccionista obsessiva de punts de llibre
Afegeix un nou comentari