Jimeno, Raquel. Círculo de lectores: historia y trascendencia de un proyecto cultural. Pról., Ignacio Echevarría. Buenos Aires; Madrid: Ampersand, 2020. 386 p. (Scripta manent). ISBN 978-987-4161-51-2. 20 €.
Aquesta història ens detalla els antecedents, la creació, transformació i desmantellament d’un projecte editorial viu de 1962 a 2019 analitzat a la llum interdisciplinària de la història cultural, dels estudis de Chartier, Bourdieu, Even-Zohar i Burke. Una tesi doctoral que l’autora ha treballat a fons amb documentació i citacions dels protagonistes de la història, especialment amb Hans Meinke, veritable ànima del projecte en el seu moment més àlgid, entre 1981 i 1997.
Fa una prou exhaustiva història dels clubs del llibre arreu des del segle XIX, especialment als Estats Units i Alemanya, i desenvolupa al llarg del text els quatre pilars en què es basa l’èxit del Círculo:
- Exclusivitat de l’edició
- Qualitat material del producte
- Compromís del soci
- Distribució periòdica d’un butlletí
Malgrat els mals presagis basats en el tòpic «En España no se lee», el 1962 l’empresa alemanya Bertelsmann crea Círculo de Lectores amb Vergara Editorial al 50 %, i amb el mètode de la venda porta a porta aconsegueix arribar al milió de socis el 1970. L’èxit va portar a internacionalitzar l’experiència i s’obren divisions a diferents països d’Amèrica Llatina i a diversificar els productes oferts en el butlletí bimensual que arriba a tots els socis.
A mitjans dels anys setanta s’independitzen algunes divisions americanes i d’altres es tanquen, al mateix temps que es constata el fracàs de la diversificació de productes i s’obre un període de reestructuració que durarà fins l’arribada de Hans Meinke el 1981.
Meinke comença la seva gestió amb una carta adreçada als treballadors de l’empresa, la «Carta del gerente» on anuncia una nova política basada en diferents influències que reconeix el mateix Meinke. Es cita concretament el llibre de Hans Jonas El principio de responsabilidad: ensayo de una ética para la civilización tecnológica (2.ª ed., Herder, 2004), on es reflexiona sobre l’ús de la tecnologia, els impactes en el medi ambient, la corresponsabilitat de treballadors i empresa, que junt amb l’augment del nivell cultural de la població són les principals preocupacions de Meinke.
I diferents principis que es van reiterant al llarg del llibre com: «Los lectores no nacen, se hacen», «el editor es un mediador cultural entre los escritores y su público».
A partir del buidat de la revista que s’enviava bimensualment als socis, s’analitza de manera exhaustiva i detallada l’evolució del catàleg literari al llarg del temps, centrat inicialment en clàssics del XIX, autors espanyols contemporanis i traduccions d’èxits internacionals, fins que la mort de Franco permet que apareguin llibres amb continguts directament polítics, eròtics i d’obres fins aleshores prohibides. El 1981 s’introdueixen les literatures de les altres llengües ibèriques (català, eusquera i gallec) i es crea Cercle de Lectors, adreçat al públic de parla catalana.
El 1987 marca un dels punts culminants del projecte de Meinke i la política de crear col·leccions específiques dirigides als diferents segments de públic, llibres il·lustrats per artistes reconeguts, o l’edició de les obres completes de molts autors, començant per les del poeta mexicà Octavio Paz, que apareix a la foto de la coberta del llibre al costat de Hans Meinke, en un moment de la presentació. En col·laboració amb Mario Vargas Llosa creen la «Biblioteca de plata», una mena de cànon de llibres imprescindibles. També col·leccions específiques per a dones, «Mujeres de novela» o infantils i juvenils com «La nube en los pantalones». El 1995 la Unesco declara la col·lecció «Biblioteca universal» bé d’interès cultural i educatiu.
El 1997 Meinke es jubila del Círculo, però segueix davant d’un altre projecte creat per ell mateix l’any 1994, l’editorial Galaxia Gutenberg, nascuda per comercialitzar directament a través de les llibreries. Círculo segueix amb la política d‘edicions excel·lents, d’organització de conferències de personatges importants de la cultura, de llibres il·lustrats per grans pintors com Antonio Saura. El 2010 Planeta adquireix el 50 % del negoci que, a poc a poc, entra en declivi pels grans canvis que es van produint en el món del llibre i per l’esgotament del model. El 2019 es liquida i desapareix definitivament Círculo de Lectores.
El capítol 5 del llibre fa una dissecció sociològica de l’evolució del perfil dels socis a través del temps. És molt aclaridora dels interessos culturals de les diferents capes socials que van apuntar-s’hi en algun moment per crear una biblioteca privada amb un esforç econòmic assumible.
El 6è i darrer capítol es fa ressò específicament de la creació d’una imatge gràfica que distingís els seus llibres. Un camí que havien engegat, amb èxit, editorials com Anagrama, Tusquets o Alianza Editorial. La implicació d’artistes gràfics, de pintors, de crítics d’art i d’autors en la tasca de promoure una biblioteca de «Joyas literarias ilustradas» va ser fonamental per a l’èxit d’uns llibres que encara ara es consideren objectiu dels bibliòfils.
16 pàgines de bibliografia i 90 pàgines de documents de l’arxiu personal de Hans Meinke completen una informació ja prou exhaustiva per entendre el fenomen Círculo de Lectores.
En qualsevol cas, el pròleg d’Ignacio Echevarría, des de la seva doble experiència, primer com a soci i més tard com a editor del Círculo, i els tres primers capítols, són de lectura obligada per conèixer suficientment què va ser i representar el Círculo per a la cultura espanyola de l’època del desenvolupament econòmic i després, amb la transició i la consolidació democràtica. La resta pot interessar els estudiants de la Facultat, els especialistes, els sociòlegs, els estudiosos de la història editorial per la quantitat d’informació molt detallada i treballada que conté, organigrames, estadístiques, etc. O per a un hipotètic biògraf de Hans Meinke, sens dubte el nom més repetit i de més rellevància al llarg de les gairebé 400 pàgines del volum.
Antoni Estela i Barnet
Alumne de la Universitat de l’Experiència
Afegeix un nou comentari