Fem xarxa, teixim complicitats: Ciutat Lectora: Utiel, Bocairent, Alberic, el Puig, Paiporta, Marines, l'Alcúdia, Xeraco. València: FULL, Fundació pel Llibre i la Lectura, 2023. 138 p. ISBN 978-84-09-48223-8.
Encara impactats pels desastrosos resultats de les proves PISA a Catalunya, ens arriba aquest llibre-baló d’oxigen. Si les proves confirmen que la manca d’atenció a la comprensió lectora dels escolars és l’arrel del problema, aquest llibre presenta una llavor de solució. Un programa provat i contrastat a Catalunya i incrementat a la Comunitat Valenciana. Donem-hi una ullada.
Ciutat Lectora és una iniciativa que s’inspira en els Municipis Lectors impulsats per l’actual IbbyCat. Un projecte de promoció de la lectura que pren força gràcies a conjugar la iniciativa dels actors principals del llibre a cada municipi. A través d’un Consell Lector que en fa el seguiment, bibliotecaris, mestres, famílies i Ajuntament s’alien per crear accions possibilistes i fer-ne uns acords conjunts. Quina considero que és una gran clau de l’èxit? Que el compromís sigui a cinc anys –més d’una legislatura– i en el cas de les Ciutats Lectores, vuit anys. Si a Catalunya es posa el focus en la promoció de la lectura infantil i juvenil, a València fan un pas més i s’adrecen a totes les edats.
El llibre té dues parts ben definides: una part on s’explica la metodologia de la iniciativa, i una segona part on cada una de les vuit Ciutats Lectores explica la seva experiència. En el primer capítol hi trobem la presentació de Jesús Figuerola, president de la Fundació FULL (Fundació pel Llibre i la Lectura) i editor de Perifèric Edicions. S’hi explica la iniciativa, nascuda el 2017, unit a l’elaboració del primer Pla Valencià del Foment del Llibre i la Lectura. Es tractava d’un Pla de marcat caire col·laboratiu. Vaig tenir ocasió de participar-hi juntament amb experts d’alt nivell en el camp de la lectura i constatar que s’hi havien reflectit moltes de les propostes llançades. Com en la resta de plans lectors on he pogut participar, vaig subratllar aquesta idea: si jo tingués la possibilitat de prioritzar les accions d’un Pla lector, centraria tots els esforços a incentivar els Municipis/Ciutats Lectores. Per què? Doncs perquè crec fermament en la participació comunitària com a clau de volta i perquè les biblioteques escolars i públiques han d’estar del tot connectades amb la ciutat. És molt possible que incentivar aquests municipis lectors no tingui el mateix glamur que crear dues-centes accions, però constato que l’existència d’aquest model és poderós i transformador. Felicito Almenar, Lliçà de Vall, Cassà de la Selva, Súria i Mollerussa per la seva tenacitat.
Al capdavant d’aquest projecte hi ha persones expertes, que promouen uns Consells de Lectura que articulen i fan el seguiment del programa. I també responsables municipals entusiastes –sí, amb aquesta paraula– base honesta de treball i encerts.
Un capítol important d’aquesta part del llibre fa referència a la rúbrica d’avaluació, un sistema que els permet treballar més en xarxa i compartir experiències, com les trobades de Ciutats Lectores, molt ben valorades. M’agrada que de l’avaluació se’n destaqui la complexitat de traçar un camí llarg i no una flor d’un dia i la reflexió final positiva: «Ciutat Lectora té futur, s’hi incorporaran noves ciutats i tal vegada alguna deixe el projecte». Estan en les bones mans de la Fundació FULL, igual que ho estan els Municipis Lectors a Catalunya, protagonistes del següent capítol del llibre.
Joan Portell i Marta Roig, experts ben coneguts pels lectors potencials d’aquest blog, ens expliquen el naixement del programa Municipi Lector. El 2005 es començava a desplegar Bruc Lector i a 2023, segons la web del projecte, només s’està desplegant en cinc municipis. I dic «només» perquè em sembla un greu error no dedicar més esforços a replicar aquesta iniciativa i despertar-ne l’interès. Els agents involucrats a Catalunya? IbbyCat com a coordinador del programa, la Biblioteca del municipi, l’Escola bressol i centres de primària i secundària i les AFA. Portell i Roig ens aporten les bones dades quantitatives de competències en les àrees de llengua dels municipis adherits, així com les positives dades d’ús de les biblioteques. Però més enllà de les dades quantitatives, importants a l’hora de donar pes al projecte, hi ha les qualitatives i estructurals. Destaco una frase: «més enllà de la innovació, es proposava articular una programació global i estratègica de base».
En aquest sentit, les nombroses Jornades realitzades tant en el marc de Municipis Lectors com de Ciutats Lectores (inclòs el momentum pandèmia) donen fe de la qualitat de la iniciativa, que no té res a envejar a l’americana One City, One Book o a l’anglesa Young City Reads.
«Fins dijous, 18 hores» és l’explicació en clau pràctica que Xavier Lluch (Ciutat Lectora del Puig) utilitza per explicar les dinàmiques de la IAP (investigació-acció participativa), aportant també una àmplia bibliografia didàctica per referendar la praxi.
I quan passem a la segona part del llibre, trobem les experiències d’Utiel, Bocairent, Alberic, el Puig, Paiporta, Marines, l’Alcúdia i Xeraco, la comunitat de les ciutats pioneres. Hi trobem molts testimonis, des de la regidora de Cultura i Educació d’Utiel on destaca que «una de les nostres banderes fonamentals és considerar el foment de la lectura com una eina per a formar persones crítiques» o l’alcalde de Bocairent que també parla dels reptes de futur «tenim moltes etiquetes i costa superar-les». Tot i això fan gala del seu Passaport lector, vitaminat des de la Biblioteca. Dels vuit relats vivencials dels pioners, se n’extreu l’orgull i les ganes de continuïtat d’un projecte que cohesiona i té tot el sentit.
Projectes de xarxa i complicitats com aquests, necessàriament hauran de torejar circumstàncies adverses per la cultura. Però estan dotades de la força de la ciutadania i no es basen –només– en una partida pressupostària. Llarga vida als municipis i ciutats lectors!
Carme Fenoll
Directora de l’Àrea de Cultura i Comunitat de la UPC
Afegeix un nou comentari