Heller, Kaitlin; Akbari, Suzanne Conklin (eds.). How we read: tales, fury, nothing, sound. Santa Barbara: Punctum Books, 2019. XXVII, 155 p. Disponible també en línia. ISBN 978-1-950192-31-1. 20 $ en paper.
How we read és un recull de testimonis que expliquen, en un to desenfadat, la seva relació amb la lectura. Són tretze assaigs d’autors que pertanyen a l’àmbit acadèmic, majoritàriament professors d’universitat i doctorands dels Estats Units i del Canadà.
Aquest llibre és una seqüela o, tal i com diu una de les editores, un complement del volum publicat prèviament How we write: thirteen ways of looking at a blank page (Punctum Books, 2015). En els dos llibres es narren els reptes i plaers dels autors davant l’escriptura i la lectura. A How we read els autors no pretenen marcar unes directrius sobre com llegir, sinó que exposen com ho fan ells a la pràctica, tant si l’experiència és positiva o no. Because reading can be hard.
Es tracta d’un ventall d’històries que ens fan plantejar diferents aspectes: Llegir és una acció activa o passiva? És un acte de consum o de creació? Com ens transformem com a lectors? Cada autor explica les seves experiències com a lector. Mentre uns ho fan cronològicament, altres se centren en moments concrets, i encara n’hi ha alguns que ho fan partint d’una o altra dificultat que repercuteix en la seva vida lectora.
D’una banda, diversos autors coincideixen en el fet que la seva arribada a la universitat, com a estudiants, va marcar un abans i un després respecte la seva relació amb la lectura. Per exemple, Louchin Brouillard explica que abans de començar la universitat la lectura era un plaer sense adulterar, però que mai més ho ha tornat a ser. Ho afirma de manera simple, clara i contundent, tot i que després ho matisa explicant que el seu pas per la universitat no va aconseguir acabar ‒del tot‒ amb el seu amor per la lectura. Kaitlin Heller descriu l’experiència universitària com el fet de sentir-se congelada dins un glaçó de gel, arribant al punt de descobrir que pràcticament havia perdut la capacitat de llegir.
D’altra banda, altres autors expliquen les seves dificultats ‒diagnosticades‒ a l’hora de llegir. És el cas de Jonathan Hsy, que un dia de 2017 va llevar-se sentint un soroll que encara no ha desaparegut: «tinnitus». Des d’aquell moment, concentrar-se per llegir va ser un problema. Paradoxalment, ha aconseguit poder tornar a fer-ho omplint el seu espai de més sorolls que emmascaren els que sent internament.
Stephanie Bahr explica les seves dificultats, des de ben petita, a l’hora de llegir correctament, ja que per ella, els textos tenien l’aparença d’un trencaclosques. Van diagnosticar-li un trastorn d’aprenentatge: li costa seguir un text i té dificultats memorístiques a curt termini. Sempre ha buscat elements externs per poder llegir, per exemple, cobrint part del text amb fulls o amb la lectura en digital engrandint el text tant com pot. En paraules seves: «com menys paraules i línies tinc al davant, menys errors de seguiment». La part simpàtica del seu testimoni és que a la cinquena pàgina ens avisa que potser ens estem frustrant llegint el seu text, perquè trobem paraules mal posicionades o que no tenen sentit contextual; ho fa perquè tinguem una aproximació al que és la seva experiència lectora.
Altres autors destaquen el valor de la lectura en veu alta. Alexandra Atiya narra la seva experiència com a treballadora-lectora, a temps parcial, per a un escriptor cec. Aquesta experiència va portar-la a experimentar amb noves formes de llegir i va canviar la seva visió sobre la lectura. Va optar per fer una lectura ràpida i neutra, una lectura mecanitzada que va anar perfeccionant escoltant les seves gravacions. També va descobrir que autors que havia odiat (Faulkner) o que no entenia (Joyce) llegits en veu alta li semblaven meravellosos.
Suzanne Conklin Akbari evoca el seu primer record: la lectura, en veu alta i a casa seva, de contes, poemes i diaris. I també explica com la va sorprendre que a l’escola la lectura passés a ser un fet silenciós. Un cop a la universitat, i ho explica amb una alegria encomanadissa, es va retrobar amb la lectura en veu alta a un curs sobre l’Ulisses de Joyce.
També hi ha qui se centra en les seves preferències o mètodes de lectura. Anna Wilson, per exemple, afirma: «m’agrada saber què passarà». I no es refereix només al contingut sinó també a les sensacions. Segons Wilson, la idea d’enfrontar-se a uns personatges i anar llegint cap a un final desconegut li crea una experiència desagradable que li genera ansietat. Per això els seus llibres preferits són els de misteri: el relat va del caos a l’ordre, segueix unes pautes que rarament són trencades, etc. Pel que fa als mètodes, Jessica Hammer explica que llegeix de dues maneres. Una d’elles consisteix a dissoldre’s dins del text: el llibre desapareix, el seu cos també, les paraules volen ‒una experiència que ratlla el misticisme‒. En canvi, l’altra manera implica una lectura activa i més profunda, seguint totes les referències i fent moltes ‒moltíssimes‒ notes als marges. De fet, el seu text està complementat amb notes al marge per exemplificar aquest tipus de lectura.
Cada escrit va acompanyat d’una imatge en blanc i negre ‒a pàgina sencera‒ triada pels autors (en la majoria de casos, una fotografia feta per ells) que té relació amb el text. És un detall oportú que dona un toc de gràcia a una edició senzilla, que va a càrrec de Punctum Books. Es tracta d’una editorial independent d’accés obert que funciona amb el sistema d’impressió sota demanda. Això potser explicaria per què en l’exemplar llegit alguns fragments de text han quedat impresos defectuosament.
En resum, un llibre que pot tenir interès per a aquelles persones amb ganes d’endinsar-se en experiències lectores d’altri, però sense esperar obtenir coneixements més enllà dels anecdòtics. També per saber que allà al continent americà, hi ha qui també fa els seus rituals, com ara llegir cada any per l’aniversari (des que va complir els vuit anys) El senyor dels anells o enviar gravacions de lectures a amics i familiars. Tot plegat serveix per corroborar que no estem sols amb les nostres rareses lectores. Segurament algú hi trobarà a faltar diversitat en la tria dels perfils dels autors, tots ells especialitzats en humanitats. Però en definitiva són tretze testimonis que expliquen la seva experiència entorn d’un fet que tots nosaltres fem habitualment: llegir.
Maria Delmàs
Bibliotecària
Afegeix un nou comentari