Històries (a reivindicar) del tebeo

Guiral, Antoni (comissari). Historietas del tebeo, 1917-1977. Madrid: Museo ABC, 2017. 532 p. ISBN 978-84-946767-5-8. 25 €.

A vegades el món editorial et dona, com a lector, algunes sorpreses positives. Normalment, els catàlegs d’exposicions són d’aquells llibres més pensats com a objecte (ja sigui per regalar o com a recordatori d’una exposició) que com a experiència lectora. Queden molt bé al prestatge o a sobre de la taula de cafè! També és cert que l’edició ja acostuma a declarar aquesta intenció amb tapes dures, mides més grans, paper de millor gramatge... per acabar «dissenyant» un llibre de difícil manipulació en alguns casos.

El llibre que tenim entre mans, el catàleg de l’exposició «Historias del tebeo: 1917-1977» que es va programar al Museo ABC de Dibujo e Ilustración de Madrid amb la col·laboració de l’Obra Social «La Caixa» entre octubre de 2017 i març de 2018, manté alguna de les característiques que hem comentat abans, gràcies a una edició en tapa dura i un paper de qualitat.

Curiosament, la coberta no destaca especialment, però bé, ja sabem que l’estètica va a gustos. Però el que sí que destaca poderosament, quan agafem aquest volum, és el seu gruix. Més de cinc-centes pàgines que ja ens diuen que ens trobem davant d’un llibre que pot ser molt més que el típic catàleg. I una fullejada ràpida només fa que confirmar aquesta primera impressió.

Però si volem ser justos a l’hora de valorar les bondats d’aquest llibre, el primer que hem de fer és destacar la presència del comissari de l’exposició i autor dels textos: l’estudiós dels còmics/historietes/tebeos (com li vulgueu dir) Antoni Guiral. Qui estigui una mica ficat en aquest món de la narració en vinyetes i bafarades ja sap que Guiral és un valor segur a l’hora d’encarar un projecte que repassi, d’alguna forma, la història del còmic a Espanya. Poca gent en aquest país pot aportar un grau d’experiència i coneixement tan important com ell a l’hora, per exemple, de seleccionar els originals que han de formar part d’una exposició tan ambiciosa com aquesta i, a més, dotar-los del context necessari per entendre la història del còmic espanyol d’aquells temps.

La quantitat de pàgines originals reproduïdes en el catàleg permet fer un recorregut de gran qualitat per la riquesa de la producció editorial espanyola d’historietes des de 1917 (la data està ben escollida, a partir de la publicació del primer número de la mítica revista TBO) fins l’any 1977 quan, amb la transició, la indústria editorial evoluciona cap a un lector adult que, donades les restriccions legals i morals del règim franquista, no havia pogut accedir massivament a lectures adreçades al seu gust o edat (l’autor escull l’aparició de la revista Tótem com a punt d’inici d’aquest període). Que això signifiqués, fins a un cert punt, la desaparició o abandonament de la producció pròpia dirigida al públic infantil, tan important per assegurar el relleu generacional, és un altre tema del que no parlarem aquí. Tot i que la sensació de la fi d’una època sí que està ben representada en els textos.

Les pàgines de còmic representen el gruix del llibre i, ja per si mateixes, justificarien la seva adquisició, ja que ofereixen un testimoni de primera mà de la feina de tots aquells autors i de totes aquelles autores que van intentar guanyar-se la vida al llarg dels anys en aquesta soferta professió de dibuixant (o guionista) de còmics. En el fons, la reproducció d’aquestes pàgines serveixen per retre homenatge a tota aquesta gent (editorials incloses) sense les quals no s’hagués pogut viure una edat d’or del còmic espanyol com mai s’ha tornat a veure en dècades posteriors. I més encara, provoca en el lector la necessitat de conèixer més sobre les publicacions d’una època moltes vegades oblidada i, fins i tot, fan ganes de poder llegir algun número d’algun dels títols més desconeguts. Pocs catàlegs d’exposició poden presumir d’això.

L’estructura del llibre, s’ha de destacar, facilita l’apropament a tot aquest nivell d’informació per part del lector a partir de tres grans apartats. El primer repassa la història del còmic a Espanya (però sobretot espanyol) a partir dels gèneres vigents a l’època (així com els personatges protagonistes). Des de les revistes als fascicles, passant pels quaderns per al públic femení i pels famosos quaderns horitzontals seriats d’on sorgirien títols ja clàssics com El Capitán Trueno o Hazañas bélicas. Aquest apartat també permet destacar la feina, com dèiem, dels autors i de les autores responsables d’aquestes publicacions a partir d’una informació que es presenta de forma molt rigorosa, incloent editorials, anys de publicació i tot tipus d’iniciatives editorials.

El segon apartat, titulat «Intimidades del tebeo», permet al lector adquirir una certa cultura bàsica sobre l’art (o indústria) de fer o publicar còmics repassant algunes tècniques històriques de creació i reproducció, així com alguns formats destacables (almanacs o novel·les gràfiques) o la publicació, com a gran novetat en aquells temps, de còmics estrangers. Finalment, el tercer apartat està dedicat a una cronologia del còmic espanyol que situa alguna de les fites més remarcables de la indústria en el context de la història del país (i com afectarà aquest entorn al còmic que es realitza a cada moment).

I, si tota aquesta informació no fos prou, el llibre es completa amb un capítol de petites ressenyes biogràfiques dels protagonistes reals de les històries reproduïdes en aquest volum (els guionistes i artistes que les van fer possibles amb el seu art), una bibliografia prou extensa d’obres consultades per redactar els textos i un útil i exhaustiu índex per accedir a la informació més rellevant del llibre.

Com es pot observar, el volum transcendeix el típic catàleg d’exposicions per desenvolupar una personalitat pròpia com a llibre teòric sobre un període important de la història del còmic espanyol fet a Espanya (aquell que pràcticament ha desaparegut, malauradament) i, per tant, en qualsevol llibreria podria ocupar un lloc destacat en les seves prestatgeries amb la seguretat que funciona perfectament com una introducció recomanable i força exhaustiva a la història del mitjà narratiu del còmic. Fins al punt que pràcticament fa oblidar el seu origen com a recordatori d’una exposició temporal i efímera i es converteix en tota una obra de referència per al lector.

Héctor Calvet Renedo
Director de la Biblioteca Municipal Can Mulà, de Mollet del Vallès