«Contra la lectura», de Mikita Brottman

Brottman, Mikita. Contra la lectura. Trad., Lucía Barahona. Barcelona: Blackie Books, 2018. 167 p. ISBN 978-84-17059-54-5. 17,90 €.

Llegir està sobrevalorat? Es pot arribar a llegir massa? Són, els clàssics, els millors llibres? Els qui llegim llibres... som millors persones?

Sí, una bona bateria de preguntes sense resposta! I segur que cadascú té la seva opinió i en sorgiria un debat molt interessant, oi? Doncs bé, aquest seria més o menys el punt de partida del títol que ressenyem avui: Contra la lectura, un assaig en certa clau d’humor que pretén donar resposta a les preguntes que han encapçalat el primer paràgraf.

No ens equivoquem: no es tracta d’un llibre que vagi en contra de la lectura. Al contrari! Simplement es tracta de donar-li un tracte just i objectiu. En realitat és un llibre d’amor a la lectura i als lectors, així com una necessitat de fer entendre que també hi ha lectures que fan mal, que marquen i que impacten. I que és molt important com llegeixes i en quin moment de la vida et trobes.

El llibre es divideix en tres parts precedides d’una introducció en la qual, amb molt d’encert, es compara el fet de llegir amb l’acte de masturbar-se. Potser per entendre millor això ens hauríem de remetre al títol original de l’obra: The solitary vice, el vici solitari. Brottman, l’autora, defensa que hi ha molts punts en comú: ambdues coses es solen fer a soles, en privat, al llit i normalment abans d’anar a dormir. Però hi ha més paral·lelismes: es gaudeix millor quan tens temps lliure, quan hi involucres la imaginació... i fins i tot pot crear certa addicció.

La lectura, com moltes altres coses plaents en aquesta vida, no ha estat sempre un acte ben vist. Hi ha hagut moments foscos de la història en què s’ha prohibit o s’ha evitat que certes obres arribin al públic general, malgrat que ara sembla que -en línies generals- això s’ha capgirat i ara es ven com una mena de salvació. I realment, ens ha salvat?

A la primera part de l’obra, «En el ático», l’autora fa un viatge al seu propi passat i ens explica com gaudia de les històries de por quan era petita, i com aquestes lectures estaven lluny de les que es proposaven a classe, sovint modèliques, moralistes i/o avorrides.

Més àmplia i «sucosa» és la segona part: «Apilados». Tots vivim envoltats de llibres i resulta curiós com els tenim organitzats o decidim tenir-los o no a la vista (dit això, aprofito per mencionar un altre llibre que es va ressenyar aquí al blog: Biblioteques particulars de Barcelona). Doncs bé, a banda d’això hi ha tot un tema amb els BIBLIOMANÍACS, o sigui, tota aquella gent que té manies diverses al voltant del llibre. Això inclou, per exemple:

  • No parar de comprar llibres tot i saber que la meitat no els llegirem mai
  • Posar-se nerviós quan veiem algú que subratlla o doblega les pàgines
  • Ordenar segons criteris propis els llibres de casa
  • No voler deixar els llibres a ningú
  • ...

Algunes, cert, són més maniàtiques que d’altres. Jo estic segur que tothom –o almenys els lectors d’aquest blog– tenen alguna mania o altra. No passa res. Sabíeu que el senyor Art Garfunkel (sí, sí, el 50% del duo musical seixantero Simon & Garfunkel) té una web on apunta tots els llibres que va llegint? Aquí la podeu veure: http://www.artgarfunkel.com/library.html (encara no ha posat els del 2018). Potser us resultarà curiós, però tampoc ho és tant: quants de vosaltres teniu perfil a LibraryThing o Goodreads? Doncs això mateix.

Pitjor encara són les manies vinculades a la superioritat lectora. O sigui, comentaris com «aquest llibre no compta, que és literatura barata» o «eh, però que has llegit la versió còmic, això no val».

Aquest segon capítol encara s’estén una mica més per parlar dels rituals que seguim a l’hora de llegir un llibre (llegim les notes al peu cada vegada que les trobem? Llegim la introducció? Els agraïments?) i, també, de l’experiència lectora en si: recordar què fèiem en el moment de llegir un llibre, el procés d’imaginar els personatges, etc. S’acompanya aquesta darrera part amb una enquesta d’11 preguntes sobre hàbits lectors, per poder comparar i descobrir que no som tan diferents els uns dels altres. Hi van participar 56 lectors adults i malgrat que no comentaré les respostes, sí que us vull posar les preguntes perquè vosaltres mateixos us les respongueu: [Nota: les traduiré al català]

  1. Quin llibre estàs llegint ara mateix?
  2. Com decideixes el següent llibre que llegiràs?
  3. Sempre acabes els llibres o en deixes algun a mitges? Si els abandones, quantes pàgines en necessites llegir?
  4. En general, sols diferenciar entre lectures per treball i lectures de diversió?
  5. Rellegeixes alguna vegada llibres que t’encanten? Si és així, cada quan?
  6. Pots llegir en un lloc amb molt soroll com per exemple trens o autobusos?
  7. Recordes algun llibre que t’hagi fet riure molt o deixar anar llàgrimes?
  8. On compres la majoria de llibres? Quant gastes anualment en això?
  9. Utilitzes punts de llibre o doblegues la cantonada? Prens notes al marge? Amb boli o llapis?
  10. A quina velocitat llegeixes? Ho fas a tota màquina o vas assaborint els paràgrafs?
  11. Quan i on llegeixes millor?

Sincerament, les respostes a aquestes preguntes han estat una de les parts que més m’han agradat del llibre. A tots ens agrada una mica espiar els costums dels altres.

Per últim trobem el tercer apartat, «En las estanterías». Grosso modo podríem dir que s’hi tracta bastant el tema del «postureig lector». Perquè de vegades tendim a dir que hem llegit coses que en realitat no hem llegit o que ens ha agradat una cosa que en realitat ens ha semblat avorrida o incomprensible? Posa l’exemple dels clàssics. A vegades ens fa vergonya de dir que no ens hem llegit segons què. I no cal. Sí que és cert que si els clàssics són clàssics és per alguna cosa, però alguns d’ells han arribat fins aquí per un tema de casualitat més que de qualitat (per ser, per exemple, l’únic llibre que ha sobreviscut en un cert període de la història).

En fi, un llibre interessant que ens convida a llegir i fer-ho amb criteri, sí, però que també ho fem quan ens vingui de gust i puguem gaudir (o patir!) amb les seves pàgines. Si voleu fer-ne un tastet, podeu llegir-ne el pròleg a la web de BlackieBooks o bé llegir aquest articlet del diari digital Catorze, on se n’extreuen 14 reflexions.

Eli Ramirez  
Bibliotecària, CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, UB

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.